Imprimir aquesta pàgina

La metàfora del compas (2)...

Així doncs, en primer lloc, si la nostra identitat és insegura, podem caure en una fixació forta, inamobible. Impossible de fer traços. I aleshores es caurà en dogmatismes, en ideologies tancades, en fanatismes, en la total intolerància.

Així doncs, en primer lloc, si la nostra identitat és insegura, podem caure en una fixació forta, inamobible. Impossible de fer traços. I aleshores es caurà en dogmatismes, en ideologies tancades, en fanatismes, en la total intolerància. No hi ha confiança en si mateix. L’omnipotent divinització s’autoimposa i s’imposa als altres: Vencerà però no convencerà. El reduccionisme predominarà. Hom atacarà els altres.En segon lloc, la nostra inseguretat, manca d’identitat pròpia, és la cama que no fixa bé, tan fluixa que cau. Aleshores, un canvia de camisa o d’idees amb molta facilitat. És molt influenciable. No té idees pròpies. Pensa segons d’on bufa el vent, Segons interessos superficials de l’ego centrat. No pot fer cap mena de traç. Fa el que els altres li indiquen. Són les altres mans que belluguen el compàs segons els interessos dels altres. Són submisos, sense criteri, canvien de forma contínuament. És la gran massa. Venen la llibertat per seguretat. Tenen por d’elaborar el seu propi pensament. Però el gran perill és que no se n’adonen. A més es creuen lliures interiorment. Però pels fruits es coneixeran.En canvi, en tercer lloc, la cama que està fixada de forma adequada, és el que té identitat pròpia, madura, sap ser i posar-se en el seu lloc, dialogar, donar la vida si cal pels seus ideals o portar una lluita adequada i decorosa a fi de defensar els seus drets i no únicament complir amb les seves obligacions. Aquesta persona podrà dialogar amb paraules plenes i no buides,  existencials i no vàcues. Sabrà acceptar que és un gra de sorra, ajudant a fer-se, créixer i a formar-se la duna del desert i que ell està de pas. A cada lector li toca fer-se una reflexió pròpia i profunda per tal de saber com es troba en la seva pròpia identitat, que no ha de ser absoluta ni canviant, sinó raonable, forta, segura. Aquesta li porta a poder considerar que, davant de les dificultats, ha de contemplar amb coratge les cosas que pot canviar, amb serenor les que no pot canviar i amb saviesa saber quines són les unes i les altres: diferenciar-les, discernir-les i poder actuar serenament.