Soc una espelma, que s’ha encès davant un mirall caigut de la mà de Déu i s’ha trencat. Cadascun recull un fragment i diu que tota la veritat s’hi troba, en aquest fragment.
(proverbi àrab)
El teu nom està en els llavis
La teva imatge està en els meus ulls
El teu record hi és,
Com podria estar absent?
(Ibn’Arabí, segle XII després de Crist)
Més enllà de la Terra, més enllà de l’Infinit
Voldria veure el Cel i l’infern.
Una veu solemne em va dir:
“El Cel i l’Infern són dins teu”
(Proverbi àrab del segle XI després de Crist)
El desacord entre els homes, el provoquen els noms;
La pau regna quan arriben a la realitat
(Proverbi àrab del segle XIII després de Crist)
Quan l'“ego” i el “tu” no existeixen,
Aleshores no sé si això és una mesquita, una sinagoga, una església o un temple.
(Mahmûd Shabestari, segle XII després de Crist)
