Tot un curs de pensaments de diverses cultures i de fa molt de segles. L’Ésser Humà sempre està en construcció. Mai s’ha de CRIMINALITZAR O CONDEMNAR EL FET DE PENSAR.
Saber dites, i prou, no serveix per a res; cal aplicar-se-les, fer-se-les seves. I aquí rau la conjugació de SABER I SER. No cal “demostrar” que vivim un temps tumultuós:
A) Eleccions polítiques arreu, referèndums; matances i suïcidis; la manca de respecte o conculcar els drets humans: refugiats, immigrants, desnonaments improcedents; nova esclavitud de salaris precaris: la ment imperialista de dominar els altres a través de l’economia, per part d’unes elits financeres inhumanes; la recerca de veritats, calúmnies i perjuris des del món subterrani de les ciutats (les clavegueres) i un llarg etc d’aspectes negatius, destructius, inhumans. I els mitjans de comunicació, de tota mena, se'n fa ressò en “exageració”: EL DISCURS DE LA POR que entra en els més febles i vulnerables. AIXÒ VEN.
Però al mateix temps B) Un món humà, amorós, solidari, compromès, generós i sacrificat com ONGs, Ajut als altres, Càritas, Creu Roja, Fundacions, etc. L’amor matern i patern, o dels avis i àvies, o fratern; l’amistat entre amics, solidaritats amb els indefensos. Un mercat just. D’això els mitjans de comunicació no es fan ressò en “exageració” sinó més aviat en silenci, o lletra petita. AIXÒ NO VEN.
La saviesa humana, i de fa segles, busca fer madurar i fer feliços als éssers humans.
