Una persona amb un trastorn de personalitat que té un peu a la neurosi (dificultat seriosa d'adaptació a la realitat, però n'és conscient) i un altre peu a l'eclosió psicòtica (desconnectat de la realitat i no n'és conscient). Avui el terme del DSM-V és Trastorns Límit de la Personalitat (TLP).
Una característica és la inestabilitat en els estats d'ànim. Comportament disfuncional. Experimenta canvis freqüents i inexplicables en el caràcter; sobretot en la imatge que té de si mateix. Les relacions afectives són intenses i inestables. Pateix de fòbia a l'abandó. Problemes de rendiment escolar o en el treball laboral. Manca d'autocontrol. Falta d'autoestima.
També pot ser una personalitat passiva i submisa; fràgil, dèbil i això el fa sentir bo, acceptat i segur, però li calen els altres. Per altra part és bru (hosco), desagradós, a més, venjatiu i aïllat. Tot això ho posa en els altres (projecció). Viu que són venjatius, crítics. Això el fa sentir com un cuc malvat, inútil. Li costa separar-se, ser autònom i segur de si mateix. Perd moltes oportunitats a la vida.
No és fàcil tractar-lo. Cal un ambient familiar fort i segur. A l'escola comprensió i paciència: Mà forta amb guant de vellut. Si treballa, pot tenir dificultats relacionals. Difícil que accepti un ajut psicoterapèutic. Però si s'hi enganxa, el pot ajudar moltíssim.
