Un altre Nadal. Un altre comentari. Un altre dia joiós o penós. Un altre dia d’interrogants: On va néixer Jesús i quin dia? Altres cultures també ho celebren.
On es trobava la cova del naixement? O l’arbre de Nadal? O encara més: El Pare Noel, el Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau, qui són? Perquè la cançó “Santa nit”? O el solstici d’hivern, el dia més curt i la nit més llarga. La llum torna a renéixer, a ressuscitar. La foscor ha estat vençuda. Què celebrem? Avui a casa nostra, un món ben plural a nivell religiós i cultural. Es parlen més de 200 llengües. Cada llengua és una cultura diferent.
Aquí sí que cal FER LA NOSTRA PIRÀMIDE o la nostra escala de valors. Una escala inductiva, que parteixi del fet concret, empíric tant tangible com no, però real. Cobrir les necessitats que hem anat veient a les primeres columnes d’aquest curs. Però PIRÀMIDE INTEGRAL.
I la festa de Nadal pot anar per aquí: Quin és el meu naixement interior que té “foscor”, però la Llum mai desapareix? Un pensador Rudolf Steiner (1861-1925) diu: Anar al centre d’un/a mateix/a significa trobar la GRAN FORJA (Crist) que va néixer a Nadal. El gran diamant que cadascú/na té en néixer. Nadal és descobrir-lo. I per això cal silenci (la cova). Escoltar els cants (els àngels). Admira-ho (els pastors). Ser buscadors (els Mags). Però hi haurà gent que no ho suporta i atacarà (Herodes).
Aquest nou naixement és prendre consciència de si mateix/a.
