Adler basant-se amb la seva teoria de la psicologia individual, va posar l'accent en la importància dels sentiments d'inferioritat (complex d'inferioritat).
Va reconèixer com un element que juga un paper clau en el desenvolupament de la personalitat. Considerava l'ésser humà com un tot individual: "Psicologia individual".
Fou considerat el primer psicòleg comunitari. El seu treball fou pioner en l'atenció a la vida comunitària, la prevenció i la salut de la població. La psicologia adleriana insisteix en la necessitat humana i en la capacitat de crear un canvi social positiu.
Totes aquestes idees són expressades en: El caràcter neuròtic (1912). Pren com a base, més que el món corporal, el valor del psiquisme. Explica que el desenvolupament psíquic de l'ésser humà: El normal i el desviat (neurosi/inadaptació a la realitat i psicosi/desconnexió amb la realitat) estan determinats per la seva actitud enfront de la lògica absoluta de la convivència humana. Del grau de la inadaptació a les exigències socials depèn els trastorns o alteracions psíquiques i intensitat. El neuròtic lluita per un món que no és seu i que viu interiorment en gran contradicció amb la veritat absoluta.
Aquesta contradicció no depèn de la corporalitat sinó que està determinada per un sentiment d'inferioritat, el qual orígens es remunta a una infantesa difícil i penible. Per tant, quina és la postura de l'Ésser Humà davant de la vida?
