L’estiueig transforma la vila d’Argentona

La vila fou dels principals destins de vacances de la burgesia catalana entre 1860 i 1930

  • Eloi Sivilla // Fotos: Anna Aluart
  • Dijous, 08 Maig 2014 00:00

Font Picant

Entre finals del segle XIX i principis del segle XX,  Argentona es va convertir en un dels principals destins turístics de la burgesia catalana. El clima i les aigües medicinals de la Font Picant era el reclam perfecte per a les famílies benestants barcelonines que buscaven tranquil·litat, contacte amb la natura i fugir del bullici de la gran ciutat. A la vila hi van estiuejar personalitats polítiques i artístiques de l’època, com  el General Prim o Jacint Verdaguer, que van posar encara més de moda la vila argentonina. La proximitat amb l’estació de ferrocarril de Mataró va fer que Argentona acollís cada temporada més estiuejants que van canviar la fisonomia de la vila amb l’edificació de torres i cases modernistes obra dels millors arquitectes del moment.



Argentona a mitjans del segle XIX era un poble de pagès de poc més de 2.000 habitants amb una economia basada en l’agricultura. La majoria dels seus habitants eren pagesos i artesans dedicats a oficis derivats de la pagesia, com cistellers, fusters, ferrers, rajolers o traginers.

El principal motor econòmic de la vila era el conreu de la vinya i l’exportació del seu vi a Barcelona, València i Amèrica. L’any 1848 Miquel Biada implanta la primera línia de tren a la península ibèrica que uneix Mataró i Barcelona. Aquest fet, i la seva proximitat amb la ciutat de Mataró, va ajudar considerablement a la sortida del vi i d’altres productes argentonins cap als mercats estatals i americans. Però com bona part de Catalunya, Argentona va patir un important revés amb l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX. La plaga a banda de trastocar els plans dels agricultors locals també va afectar les petites fàbriques de licors i aiguardents de la vila.
Pel que fa al teixit industrial d’Argentona, aquest era incipient i sempre depenent la veïna ciutat de Mataró. A mitjans del segle XIX la vila només comptava amb tres fàbriques de filats i amb una trentena de filadores que treballaven des de casa. Les principals famílies argentonines, propietàries de grans parcel·les de terra, mai van veure amb bons ulls l’arribada de la industrialització i van frenar l’arribada de fàbriques.

Serveis per sortir de la crisi

Sense indústria, i amb la vinya molt tocada per la fil·loxera, l’activitat econòmica d’Argentona es va redirigir cap al sector serveis. Amb la descoberta de les funcions medicinals de les aigües de les diferents fonts del poble i l’obertura de diversos balnearis, la vila d’Argentona es farà amb un nom i serà un dels centres d’estiueig preferits de la burgesia catalana. L’arribada de turistes va fer que creixés el nombre de botigues i comerços
i que la vila creixés i es modernitzés. Els estiuejants eren gent de classe alta que buscaven tranquil·litat i fugir de l’estrès de la vida de ciutat, però, a la vegada, volien gaudir dels luxes del moment. Per aquest motiu, l’any 1891 es va canviar l’enllumenat públic de la vila substituint el petroli pel gas. L’any 1899 va arribar l’electricitat, només un any després que aquesta arribes a Mataró, una de les ciutats industrials més importants del país.

El fenomen de l’estiueig

Al llarg del segle XIX, Catalunya viurà el fenomen de la Revolució Industrial i amb ella naixerà una nova classe social, la burgesia. La noblesa quedarà arraconada i els propietaris de les noves fàbriques ostentaran les grans fortunes del país. Ara serà la burgesia la que marcarà el model de vida a seguir. La burgesia serà clarament una classe social de ciutat, és aquí on els burgesos tindran les fàbriques, on faran els seus negocis i on tindran les seves residències. Però un cop arribava el mes de juny, començava la temporada d’estiu i les classes benestants de ciutat marxaven d’estiueig buscant repòs, tranquil·litat i contacte amb el medi natural.
La temporada d’estiu de les famílies barcelonines benestants s’allargava gairebé fins a la Mercè, tot i això, els caps de família, durant la temporada de vacances, alternaven la vida a la casa de la vila i a la residència de la ciutat. Per això Argentona era un indret ideal per a estiuejar, estava a prop de la capital i a prop de l’estació de Mataró. Un cop baixaven del tren, els turistes podien agafar un carruatge fins a Argentona, i a partir de 1928 es podrà fer el mateix trajecte en tramvia. La modernitat arribava a la vida rural de la mà dels adinerats estiuejants.

Esport i vida sana

És durant aquesta època que apareix la idea de portar una vida saludable i agafa importància el corrent higienista de la societat. La higiene personal serà un dels costums que agafarà la burgesia i els banys en aigües medicinals de la vila d’Argentona seran un reclam. Tot el que estava relacionat amb l’esforç, la suor i l’activitat física estava relacionat amb la classe obrera i estava mal vist. Però és a partir de finals del segle XIX que la burgesia catalana comença a considerar un signe d’ostentació de riquesa i d’estatus social. En aquest sentit, l’any 1902, neix el Casino d’Argentona, un espai exclusiu per  a estiuejants, on es feien reunions, xerrades, amistats, i on es podia practicar algun esport com el tennis.

Les aigües medicinals

Les fonts més importants d’Argen­tona eren les d’en Ballot que eren ferruginoses i les de Burriac o d’en Prats que eren bicarbonatades i que durant uns anys es va comercialitzar la seva aigua que es venia embotellada. Arran d’aquestes fonts, l’any 1880 ja trobem dos balnearis a la població.
Un fou l’establiment d’aigües Ballot situat a la Font Picant. Després de conèixer les facultats curatives de l’aigua de la font, Antònia Ballot va obrir un balneari amb 60 habitacions que va acollir diferents personatges de la burgesia catalana. Curta vida tingué el balneari que l’any 1898 va tancar les seves portes.

Estada del General Prim

Un altre dels primers balnearis argentonins va ser el de la família Prat. Josep Prat, l’any 1856, va rehabilitar la masia de Cal Genovès per convertir-lo en un balneari. Un dels visitants més il·lustres de Cal Genovès va ser el General Prim. El polític català sembla ser que visitava Argentona habitualment per realitzar caceres pels boscos de la vila. L’any 1861 una explosió que va causar la mort d’un treballador del balneari va fer que aquest tanqués i que es construís l’Establiment Prat. El nou allotjament era un local modern i luxós que va atreure nombroses personalitats de l’època que hi anaven buscant els efectes de les aigües que eren beneficioses per a pacients amb patologies als ronyons i amb problemes gàstrics. Després de la mort de Josep Prat, el balneari visqué temps complicats i passà per moltes mans. A més l’Establiment Prat va notar la competència de l’Hotel Soler, un complex molt més modern que explotava les aigües de la Font d’en Ballot i que oferia més luxes als exigents clients barcelonins. Cal fer esment que des del 1954 fins al 1974 una empresa va comercialitzar l’aigua de la font d’en Prat sota el nom de “Agua del Manantial de Burriac”.

Ostentació de riquesa

A banda dels visitants que s’allot­javen en hotels i balnearis, d’altres es van fer construir torres i cases d’estil modernista o simplement van reformar antigues cases de pagès. Tot i que les cases d’estiueig no eren tan elegants i ostentoses com les residències de ciutat, molts dels estiuejants van encarregar als arquitectes més importants de l’època les construccions i les reformes de la seva segona residència. 
Les cases modernistes i noucentistes d’Argentona que encara perduren avui en dia són un bon exemple d’això.

 

Argentona, estiueig Argentona-Casa puig i cadafalch

Un mataroní estiuejant a la vila del costat
Un dels estiuejants més coneguts i importants de la vila d’Argentona va ser l’arquitecte, i president de  la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch. La família d’un dels arquitectes més prolífics del modernisme català, tenien una casa a la vila d’Argentona que el jove arquitecte va reformar fins a convertir-la en una de les joies del modernisme de la comarca del Maresme. És durant els estius a la vila veïna de la seva Mataró natal que Puig i Cadafalch coneixerà la seva dona, Àngela Macià i Monserdà, filla de l’escriptora feminista Dolors Monserdà, una de les altres il·lustres estiuejants d’Argentona. Aquesta no serà l’única obra de Cadafalch a la vila d’Argentona, ja que anys més tard rebrà diferents encàrrecs de les famílies més importants de la vila.

 

Argentona, estiueig Argentona-Can baladia

Estiuejants il·lustres de la vila d’Argentona
L’any 1857 l’escriptor Victor Balaguer en la seva obra “Guia de Barcelona a Arenys de Mar por el ferrocarril” dedica unes línies a fer una descripció de la vila d’Argentona de la que diu que és un indret idíl·lic per fugir de la calor de la ciutat. Segurament el text de Balaguer devia portar molts estiuejants a la vila maresmenca i alguns de molt il·lustres com els ja esmentats Puig i Cadafalch, Dolors Monserdà o el General Prim. Però a banda d’aquests també van estiuejar a Argentona altres personalitats de la cultura catalana com els escriptors Jacint Verdaguer i Eugeni d’Ors, el filòleg Pompeu Fabra, l’historiador Josep Pijoan o el compositor Enric Granados.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: