Història de les eleccions municipals de Mataró

Des de Lucius Marcius fins a Joan Mora molts han estat els alcaldes de la nostra ciutat

  • Redacció // Fotos: arxiu
  • Dijous, 14 Maig 2015 17:49

Aprofitant que les eleccions municipals estan a girar la cantonada, des del Tot Història hem cregut convenient fer un breu repàs a la història dels diferents alcaldes i governs que han manat a casa nostra. Veurem com al llarg dels segles la manera d’escollir i triar els governants ha anat evolucionant fins a arribar al sistema democràtic que avui dia coneixem. Des de la fundació de la ciutat romana d’Iluro fins a l’alcalde sortint Joan Mora, els homes que han governat Mataró han estat molts i d’ideologies ben diferents, i diem homes perquè mai una dona ha estat al capdavant de la ciutat, qui sap si d’aquí a uns anys escriurem un altre reportatge narrant el triomf de la primera alcaldessa de la història de Mataró.


Lucius Marcius Optatus té el privilegi de ser el primer alcalde de la història de Mataró. Tot i que la ciutat romana d’Iluro es va fundar entre el 80 i 70 a. C, no és fins a finals d’aquest segle I a.C que l’emperador August dóna el títol de municipi a la ciutat que ara coneixem com a Mataró. A Roma l’emperador era la màxima autoritat política i religiosa, però com que els seus dominis eren tan extensos, cada ciutat tenia un govern local que era la cúria. El president de la cúria era el “duumvir” que vindria a ser l’alcalde de la ciutat, el seu càrrec era electiu (s’escollia a Roma) i anual, un cop acabava el seu mandat passava a ser membre vitalici de la cúria.

Doncs bé, gràcies a una làpida funerària trobada precisament davant d’on avui dia hi ha l’ajuntament, sabem que Lucius Marcius Optatus va ser el primer “duumvir” de la ciutat d’Iluro, i fins i tot es creu que ell hauria estat l’impulsor del primer cens de la ciutat, una eina que en l’actualitat és essencial per poder organitzar unes eleccions.
La ciutat romana i la seva administració van perdurar segles i segles però van acabar desapareixent. En els inicis de l’edat mitjana l’urbs d’Iluro esdevingué en la Vila de Mataró que va passar a ser governada pels senyors feudals dels castells de Mata i Burriac. Uns senyors que des del seu castell controlaven la vida dels mataronins i mataronines gràcies a la gràcia de déu i del rei.

Neix el primer govern municipal

El 1391 la vila de Mataró va rebre el permís reial de Joan I El Caçador per constituir-se en universitat (conjunt de veïns). Això va donar als mataronins el dret a reunir-se i organitzar-se per combatre els abusos del senyor feudal. La victòria de la vila es va oficialitzar l’any 1419 quan Mataró deixa de ser del senyor feudal de Mata i passa a mans de la corona.
Amb aquest canvi va aparèixer el primer govern municipal de Mataró, el Consell de la Universitat, una assemblea formada per 8 consellers i 4 jurats (entre ells el jurat en cap) amb dret de veu i vot. El president del consell era el jurat en cap. Per sobre del govern municipal hi havia el batlle, que era el representant de la corona i s’encarregava de l’ordre públic, la defensa i la justícia del territori. Els membres del Consell s’escollien el dimarts de Pasqua i el seu càrrec tenia una durada d’un any.

La insaculació

A partir de l’any 1519 el Consell va passar a estar format per 20 persones que eren escollides per la insaculació. Cap mataroní que fos escollit es podia negar a ocupar el seu lloc en el Consell i per primer cop els membres del govern municipal rebien un salari a canvi.
La insaculació era el sistema que es feia servir per escollir els membres del Consell de la Universitat de Mataró, i de moltes altres poblacions catalanes durant el final de l’edat mitjana i els inicis de l’època moderna. Aquest sistema consistia a escriure el nom de cada candidat en un paperet que s’introduïa dins d’un rodolí de fusta o de cera i es col·locava dins d’una bossa o sac, juntament amb altres rodolins que contenien els noms dels altres candidats. Llavors, una mà innocent extreia tants rodolins com persones calia escollir pel govern municipal. Els candidats eren persones d’un cert estatus social i no tothom podia ser candidat. La majoria dels candidats eren gent adinerada, nobles o comerciants.
El Consell cada cop va ser un òrgan més participatiu i obert i el 1713 ja estava format per 35 persones. Però poc temps més duraria aquest model de govern municipal, ja que després de la Guerra de Successió, amb la victòria Felip V i el Decret de Nova Planta s’abolirà el Consell de la Universitat.

Neix el terme ajuntament

Amb el decret de Nova Planta naixeran els ajuntaments que passaran a ser els òrgans de govern municipal. El primer ajuntament de Mataró estarà format per 8 regidors perpetus i vitalicis que seran escollits des del govern central, per sobre d’ells hi haurà la figura del corregidor que serà la màxima autoritat local. Els anys posteriors el monarca de torn anirà introduint canvis al sistema governamental local, però no serà fins després de la Constitució de Cadis de 1812 que es produiran grans canvis.
L’any 1813 en mig de la Guerra del Francès i amb Mataró en mans dels francesos, la nostra ciutat tindrà el seu primer ajuntament constitucional format per un 1r alcalde, un 2n alcalde, 8 regidors i 2 procuradors, tots eren càrrecs anuals i van ser escollits per sufragi universal indirecte. Ignasi d’Arnau serà l’Alcalde. L’any 1820 amb l’inici del trienni liberal (1820-1823) els membres de l’ajuntament seran escollits per elecció democràtica tal com establia la Constitució de Cadis de 1812 i Gaspar Borràs i Carbonell sortirà escollit alcalde.

Especials 2014/2015, garcia oliver

Primer alcalde republicà

Josep Abadal que va ser alcalde del 1873 al 1874, té l’honor de ser el primer alcalde republicà de Mataró. Va ser escollit per sufragi universal, però la seva aventura a l’alcaldia va ser efímera com ho va ser la I República Espanyola. Després del cop d’estat del General Pavia, Josep Garcia Oliver, de la coalició monàrquica liberal, fou nomenat provisionalment alcalde, càrrec que ja havia ocupat del 1870 al 1872.
A partir d’aquí i fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) l’ajuntament de Mataró anirà tenint diversos alcaldes del Partit Liberal i del Partit Conservador que s’aniran alternant en el poder.

II República

Després de la dictadura de Primo de Rivera, el 12 d’abril de 1931 es van celebrar arreu de l’estat unes eleccions municipals que van ser un plebiscit entre República i Monarquia, la població va anar en massa a votar i el triomf de les esquerres a les grans ciutats va ser absolut. A Mataró la victòria va ser per a la candidatura Republicano-Socialista formada per tres partits, Esquerra Republicana per Catalunya, Acció Catalana Republicana i l’Agrupació Socialista, filial del PSOE a Mataró. Josep Abril i Argemí d’ERC va ser escollit alcalde.
Recordar que després de la Guerra Civil, Josep Abril va ser condemnat a mort per un Consell de Guerra el 7 de març del 1939 i va ser afusellat al Camp de la Bota.

Vot femení

Les espanyoles van poder votar per primer cop a les eleccions generals de 1933 que van guanyar les dretes. Pel que fa a les eleccions locals, el primer cop que les mataronines van escollir alcalde va ser l’any 1934 quan va ser escollit alcalde Salvador Cruxent d’ERC que serà substituït, juntament amb el govern d’esquerres, pels fets d’octubre. Tot seguit tres alcaldes diferents de la Lliga manaran fins al 1936, quan novament serà escollit democràticament alcalde Salvador Cruxent. Amb el final de la Guerra i la victòria de Franco, les eleccions municipals i totes les altres quedaran enterrades molts anys.

Especials 2014/2015, joan majó

Recuperació democràtica

Després de la mort del dictador, el 15 de juny de 1977 Espanya va tornar a viure unes eleccions generals democràtiques, les anteriors s’havien celebrat l’abril de 1936. El guanyador de les eleccions va ser la UCD i Adolfo Suárez va ser el primer president democràtic d’Espanya després de la dictadura. La segona força més votada va ser el PSOE, seguit del Partit Comunista que es va legalitzar pocs dies abans de les eleccions. A Mataró la força més votada fou el PSC-PSOE, seguida de la coalició nacionalista i dels comunistes del PSUC.

Mataró, com la resta de localitats de l’estat, va haver d’esperar fins a l’any 1979 per anar a les urnes i escollir el seu alcalde. El PSC-PSOE va ser el guanyador d’aquelles eleccions amb el 31% dels vots, obtenint vuit regidors, el PSUC aconseguiria el 26% dels vots i 7 regidors, CIU el 25% dels vots i 7 regidors, Centristes de Catalunya CC UCD el 12% dels vots i 3 regidors, mentre que ERC que va obtenir només el 3% dels vots es va quedar fora del consistori.
La participació en aquelles eleccions va ser del 65%, mentre que un 34% de la població en edat de votar es va abstenir. Joan Majó i Cruzate, del partit socialista, va ser escollit alcalde de Mataró, càrrec que ostentaria fins a l’any 1983 quan el va succeir el també socialista Manuel Mas i Estela. Els socialistes locals es van aferrar a l’ajuntament de Mataró fins al 2011, Mas va plegar el 2004 i Josep Antoni Baron va agafar el relleu fins a la victòria de Joan Mora de CIU ara fa quatre anys.
Qui serà el següent?

 

 

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: