Les Santes del fons del mar

Fa 60 anys es va col·locar a la boia de Mataró un grup escultòric de les patrones de la ciutat

Especials 2014/2015, les santes submergides 1

El 28 de juliol de 1955 la ciutat de Mataró es va revolucionar per la col·locació de l’escultura de les Santes Juliana i Semproniana al fons del mar, allà on hi havia la coneguda boia de Mataró. Per col·locar la peça de més de 400 kg esculpida per Jaume Arenas va ser necessària la participació de particulars, pescadors, mariners, militars, eclesiàstics, administració i entitats culturals que van secundar, de manera desinteressada, la campanya orquestrada per la delegació local del CRIS (Centro de Recuperació e Investigaciones submarinas). L’ esdeveniment, que va paralitzar la nostra ciutat durant la celebració de la festa major, va néixer de la passió marinera de dos amics, Josep Maria Diamant Montañés i Jaume Arenas Clavell que van idear aquest acte fundacional de la delegació del CRIS a casa nostra. Després de molts mesos de treball i esforços, un temporal de garbí va estar a punt d’espatllar aquella festa que tantes anècdotes ens ha deixat i que tants mataronins encara recorden avui.


L’abril de 1954 a Barcelona neix el CRIS (Centro de Recuperació e Investigaciones submarinas), una entitat fundada per submarinistes catalans que volien explorar el litoral català amb objectius científics i docents. Però serà per les seves gestes en el rescat d’ofegats, d’avions i de vaixells enfonsats que seran coneguts per bona part de la població catalana que admirava el seu treball voluntari per salvar vides humanes.

Entre els primers membres del CRIS hi trobarem alguns escafandristes mataronins, un d’ells  Josep Maria Diamant, un dels pares del projecte de Les Santes Marines.

El març de 1954 a Mataró es bat el rècord nacional d’immersió submarina amb escafandre autònom, això, i la participació de molts mataronins en els rescats del CRIS, fa que el diari local digui que Mataró és el bressol del submarinisme estatal. Fos com fos, el submarinisme cada dia tenia més adeptes a casa nostra i això fa que l’any 1955 es fundi la delegació mataronina del CRIS. Climent Vidal en serà el seu president i Diamant un dels seus primers afiliats. Aquest últim farà que molts pescadors submarins entrin a formar part d’aquesta entitat. Tot aquest fervor pel món submarí farà que l’any 1959 neixi la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), un club esportiu ben actiu avui en dia”

Acte Fundacional

La idea de portar l’escultura de Les Santes Juliana i Semproniana al fons del mar, allà on hi havia la boia de Mataró, és de Josep Maria Diamant i de Jaume Arenas. Els dos, que eren amics de tota la vida i els unia la seva passió pel món mariner, van pensar que aquell acte seria la millor forma de promocionar la secció mataronina del CRIS. Diamant, home inquiet que més endavant seria propietari d’una botiga de nàutica i que també s’ocuparia del manteniment dels gegants i capgrossos de Mataró, va engrescar el seu amic i pintor Jaume Arenas perquè esculpís l’escultura de les patrones.
Per entronitzar Les Santes al mar es va buscar una ubicació ben coneguda pels pescadors i mariners locals, la boia de Mataró. La boia era un indret que estava senyalitzat per avisar a les embarcacions que allà hi havia una zona rocosa que en algun punt es trobava a només 4 metres de profunditat, quan la fondària mitjana d’aquell indret era de 13 metres.
La famosa boia es trobava una milla mar endins, davant del carrer Sant Antoni.

Campanya pro-plom

El 25 de gener en el Diari de Mataró trobem la primera notícia del projecte sota el títol “Las imágenes de las Santas, en las profundidades marinas”. L’entronització de les patrones de la ciutat es ven com un acte que ha de servir per protegir els mataronins que es llencen a la mar, dels perills que amaga el Mediterrani. Gairebé un mes de després, el 22 de febrer, en el mateix mitjà de comunicació, es va fer la primera crida a la ciutadania per participar en el projecte aportant plom per a la realització de la peça escultòrica.
Quatre dies més tard de fer la primera crida per recollir plom, el Diari de Mataró va fer públic el nom dels onze primers donants que havien aportat 47 kg de plom a la causa. El 12 de maig la llista de donants era ja de 167, hi havia particulars, entitats, bars, indústries i donacions anònimes que donaven majoritàriament canonades fetes malbé, però també objectes de tota mena, fins i tot soldadets de plom que donaven els mataronins més petits. Finalment l’obra escultòrica de Jaume Arenas va pesar 410 kg (les imatges pesen 85kg i la petxina i el sòcol 325kg). Arenas va esculpir una escultura molt esquemàtica sense gaires guarniments perquè aguantés intacta les inclemències del fons marí.

Especials 2014/2015, les santes submergides 2

Permís militar i eclesiàstic

Mentre Arenas esculpia l’escultura, Diamant va buscar els permisos pertinents de les autoritats civils, militars i eclesiàstiques per a realitzar l’entronització de Les Santes al mar. En plena dictadura franquista, organitzar un esdeveniment d’aquest tipus era tota una aventura, però Diamant no només va aconseguir el permís de les autoritats, sinó també la seva plena col·laboració, juntament amb la de molts altres col·lectius que ràpidament es van sumar al projecte.

Diamant va començar les converses amb el comandant militar de la marina de la província de Barcelona, el contraalmirall Rafael Fernández de Bobadilla, que no va dubtar a sumar-se a la iniciativa i que va prometre aportar una embarcació militar amb una grua per baixar l’escultura al fons marí.

L’Ajuntament de Mataró va acceptar incloure l’esdeveniment dins del programa oficial de les Santes d’aquell any, i dies abans de l’entronització va aprovar una subvenció de 5.000 pessetes per fer front a les despeses. Modrego Casaus, bisbe de Barcelona va autoritzar la realització d’una processó marítima, això sí, amb la condició que les senyores que pugessin a les embarcacions a presenciar l’acte anessin vestides decorosament i en cap cas amb roba de bany. El 16 de juliol d’aquell any, l’exèrcit va publicar un avís al diari de Mataró on es recordava l’absoluta prohibició d’assistir a la processó marítima i a l’entronització amb vestit de bany.

Comissió organitzadora

A finals de febrer es va constituir una comissió per organitzar els actes del 28 de juliol, el seu president era el delegat del CRIS a Mataró Josep Maria Diamant i en foren membres mossèn Fèlix Castellà, Marià Ribas, Jaume Arenas, Jaume Castany, Joaquim Carbonell, Cosme Salomó, Joan Recto, Josep Reniu i Antoni Navarro.
Seguidament altres entitats i societats es van adherir al projecte, com el Gremi de Pescadors, els floricultors del Maresme, avionetes de l’aeròdrom de Sabadell, la Societat Columbòfila, la Junta del Port de Barcelona, la Banda Municipal o l’Orfeó Mataroní. Per a l’ocasió es van encarregar uns goigs, amb lletra d’Esteve Albert (en català), amb música de Joan Tutó i dibuix de Jordi Arenas que es van regalar a tots als donants del plom. Els goigs els va interpretar l’Orfeó Mataroní dalt d’una barca durant la immersió del grup escultòric.

El dia 28 de juliol a les set del matí Josep Maria Diamant, acompanyat del pescador mataroní Jaume Roy, pugen al vaixell de guerra de l’armada per indicar als militars on està ubicada la boia de Mataró, un lloc que també era conegut com les roques del Nin Armat. També a primera hora del matí, des del Port de Barcelona, arriben dues gavarres que serviran de plataforma per llançar els focs artificials per celebrar l’entronització de les Santes al mar. Des de bon matí la platja era plena de curiosos, pescadors i amants del submarinisme que van veure com una grua pujava l’escultura en una barca que faria d’altar durant el trajecte fins a la boia.

A les 12 hores, mossèn Castellà beneeix les imatges en un acte que va estar presidit per l’alcalde de Mataró, Pedro Crespo, que també era president honorífic de la comissió organitzadora. Els padrins de les Santes foren el contraalmirall Rafael Fernández de Bobadilla i la seva esposa. Després de tota aquesta parafernàlia, tots els assistents es van dirigir a les embarcacions per acompanyar Les Santes fins a la boia, però com que hi havia més assistents que lloc a les barques, es van viure uns moments tensos i d’empentes. Mentre la barca altar es dirigia cap a la boia, la processó marítima recorria el litoral mataroní, mentre el vent de garbí va donar els seus primers senyals de vida.
Un cop a la boia i amb la grua de l’embarcació baixant el grup escultòric a l’aigua, la garbinada va anar en augment i l’onatge cada cop balancejava més les embarcacions, complicant el cant de l’Orfeó Mataroní que interpretava els goigs com podia amb més de mig cor marejat. La col·locació de Les Santes no va ser tampoc la idònia, i les dues patrones de la ciutat no van quedar a dins de la cova acordada, però almenys van quedar encarades cap a la ciutat.

Himne desafinat

Un cop els submarinistes van sortir de l’aigua després de col·locar l’escultura al fons del mar, la Societat Columbòfila va deixar anar centenars de coloms, just en el moment que la patrullera militar va començar a disparar canonades a l’aire. Les aus iniciaren un vol erràtic a causa del mareig acumulat i en plena arrencada reberen l’estrèpit dels canons. Algunes van caure a l’aigua; la majoria fugiren esperitades. Mentre passava tot això, de fons sonava l’himne espanyol desafinat que interpretaven els pocs músics de la Banda Municipal que no tenien el cap fora borda.Tot seguit un grup d’avionetes de l’aeròdrom de Sabadell va deixar caure al mar una pluja de clavells.

A la nit la festa va continuar amb el castell de focs, però un cop acabats, Josep Maria Diamant no va trobar ningú per anar a buscar els pirotècnics que havien llançat els focs des de les gavarres situades a alta mar. Les orquestres i les sardanes de festa major eren un gran reclam i després dels focs a la platja no hi quedà ningú. No va ser fins l’endemà a primera hora del matí que Diamant aconseguí que un pescador el portés a recollir els pirotècnics que van passar tota la nit al ras.
Seixanta anys després Les Santes continuen sota l’aigua i encarades cap a Mataró.

Especials 2014/2015, les santes submergides 3

Exposició al Museu Arxiu de Santa Maria
Des del dia 7 fins al 24 de juliol el Museu Arxiu de Santa Maria acull l’exposició “Les Santes Al Mar. 60 anys”, una mostra de fotografies, cartells, objectes, programes i retalls de premsa sobre aquest esdeveniment tan recordat a la ciutat com va ser la col·locació d’una escultura de les santes Juliana i Semproniana al fons del mar, en una cova submarina propera a la coneguda boia de Mataró, el dia 28 de juliol de 1955.

Eloi Sivilla

Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en prehistòria i història antiga.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: