La família Robafaves

En aquest nou número del Tot Història farem un punt i a part per deixar els relats històrics de la nostra ciutat i fer una aturada per explicar els orígens i la història dels gegants de Mataró. Explicarem com i quan apareixen els gegants de la ciutat i com la seva fisonomia i forma ha anat canviant al llarg dels anys i dels segles. La primera notícia que tenim de gegants a casa nostra és de mitjans del segle XVII quan sembla que hi havia una parella de gegants, aquests van ser els avantpassats  de la família Robafaves, un llinatge que apareix com a tal l’any 1888 quan, per primer cop, trobem escrit en un document el nom de Robafaves per citar el gegant de Mataró.

La Cooperativa del Forn del Vidre en plena activitat, allà pels anys 20 del segle passat

L’any 1864 neix a Mataró “La Obrera Mataronense”, la primera societat cooperativa de l’estat espanyol. A partir d’aquest moment, el model cooperatiu arrelarà a la nostra ciutat i naixeran infinitat de cooperatives formades per obrers que buscaven fugir de les fàbriques comandades per amos i patrons. El cooperativisme a casa nostra ha perdurat fins a l’actualitat, però en el cas de Mataró, si parlem de cooperatives, hem de mencionar la de “Cristalleries de Mataró”, la que tots coneixem com la del Forn del Vidre, una societat que va néixer com a empresa privada l’any 1919 i que l’any 1928 es constitueix com a cooperativa funcionant fins l’any 2008.

Lluís Companys va proclamar l'estat català el 6 d'octubre de 1934

Com ja vam explicar en l’anterior número, el 14 d’abril de 1931 es proclama la Segona República Espanyola. Però després de l’eufòria dels primers dies,  el govern republicà va haver de fer-se càrrec dels principals problemes que tenia Espanya. Primer de tot havia de treure el país de l’endarreriment econòmic i social que portava envers els altres països europeus. Després, endegar reformes laborals i socials per dotar de drets als obrers que havien votat en massa per la República. I, finalment, donar sortida a les reivindicacions nacionals, en el cas de Catalunya instaurant la Generalitat, però encara faltava l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia.

Coincidint amb el 83è aniversari de la proclamació de la Segona República (14 d’abril 1931), aquest número del Tot Història anirà de com es va viure a casa nostra aquest fet. Després de la dictadura de Primo de Rivera, el 12 d’abril de 1931 es van celebrar arreu de l’estat unes eleccions municipals que havien de ser un plebiscit entre República i Monarquia, la població va anar en massa a votar i el triomf de les esquerres a les grans ciutats va ser absolut. El republicanisme havia guanyat i el monarca Alfons XIII va fer les maletes i va fugir exiliat cap a França on un any abans havia marxat el dictador que havia acabat amb les llibertats del poble.

Després de la pèrdua de les colònies d’ultramar l’any 1898, la ciutat de Mataró -com la resta de Catalunya- va veure minvar el nombre de les seves exportacions. S’havia perdut el mercat americà i el mercat interior cada cop estava més dèbil per la inestable situació política, econòmica i social que vivia el país. La classe obrera treballava entre 12 i 14 hores a les fàbriques, però cada cop tenien menys poder adquisitiu, al camp es van perdre moltes hectàrees de terres i molts llocs de treball, hi havia escassetat d’aliments i el reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc va ser el detonant que va encendre la metxa del que avui coneixem com la Setmana Tràgica (1909).

A l’anterior número del Tot Història ja vam fer una petita pinzellada al Modernisme de casa nostra. Però val la pena fer un estudi més exhaustiu d’aquest moviment artístic que va a cavall del segle XIX i XX, que encara avui dia meravella els amants de l’art i l’arquitectura d’arreu del món que vénen a presenciar les joies del Modernisme català. Ara, si parlem del Modernisme a Mataró hem de parlar de la figura de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador, polític i una de les cares més conegudes del Modernisme juntament amb Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. I sense cap mena de dubte un dels mataronins més il·lustres de tots els temps.

A l’anterior número del Tot Història vam parlar de la revolució industrial a Mataró i de tot el seguit de canvis que va portar aquest fenomen a casa nostra. Doncs bé, en aquest número ens centrarem en una de les conseqüències d’aquesta revolució industrial: l’aparició de la classe obrera. Alguns dels obrers que van treballar a la segona meitat del segle XIX a les fàbriques instal·lades a Mataró venien d’altres poblacions de la comarca, altres eren petits propietaris pagesos i jornalers que es quedaren sense terres, i altres eren petits artesans que es van quedar sense feina en no poder competir amb el preu dels productes manufacturats de les noves fàbriques.

A finals del segle XVIII a la Gran Bretanya s’engega la Revolució Industrial, un conjunt de canvis tecnològics, socials i econòmics que s’expandiran arreu del món i que canviaran la forma de vida de milions de persones. Aquí a Mataró, com a la resta de Catalunya, la Revolució Industrial es va produir entre els anys 1840 i el 1891 coincidint amb l’arribada de la màquina de vapor. A Mataró, l’any 1839 ja tenim la primera fàbrica tèxtil moguda per aquesta energia moderna com era el vapor, la Gordils i Dalmau que estava situada al capdavall de Carrer Sant Agustí, ben a prop d’on pocs anys després hi haurà la primera estació de tren de la ciutat.

A finals del segle XVIII i a principis del segle XIX el comerç amb Amèrica era cada cop més fluid i les noves oportunitats que oferia el nou continent no van passar desapercebudes per molts catalans intrèpids i aventurers que van travessar l’Atlàntic i van marxar “a fer les amèriques”. Aquests emigrants són els que anomenem “indians” o “americanos”. La majoria d’ells eren joves emprenedors de famílies benestants que van marxar a Cuba, Mèxic i altres països americans a fer fortuna.  Altres eren fills de pagesos, artesans i de classe mitjana que van agafar un vaixell en busca de les oportunitats que se’ls hi negaven en el vell continent europeu.

A principis del segle XIX Europa era un polvorí on els grans estats del vell continent es disputaven l’hegemonia mundial.  Anglaterra i França eren les dues grans potències del moment, mentre que la corona espanyola estava lluny de ser el que havia estat anys enrere. Espanya s’havia de posicionar a favor d’una de les dues grans potències i, com que des del 1793 estava en conflicte amb Anglaterra, la corona va apostar per donar suport a la França napoleònica. Però la jugada no va sortir gens bé i, aprofitant que les tropes franceses havien de passar per territori espanyol per conquerir Portugal, es van quedar a mig camí i Mataró en va patir les conseqüències.