El Teatre Monumental es va omplir dimarts. Omplir de debò. Com quan hi actuen actors o músics, o nens i nenes en festivals de fi de curs. L’espectacle aquest cop, però, el posaven les nou persones que encapçalen llistes per ser alcaldes. A baix, la majoria, eren claca d’un o altre. Enmig, el periodista Joan Salicrú i a fora un plovisqueig empipador. Capgròs i Tot Mataró havien convocat a un ‘Debat Definitiu’ a cinc dies de la cita amb les urnes i durant una hora i quaranta minuts hi va haver debat, sí, però sobretot hi va haver retrats.
Retrat de com està la ciutat, retrat de cada programa i retrat de cada líder. I fins i tot algú va quedar retratat. Entre les moltes converses creuades a l’acabar molts es declaraven sorpresos per un o altre candidat, en positiu o negatiu. Era nou de veure aquests nou actors compartint aparador, era exclusiva la foto i va ser indicatiu –tot el que va passar– del que pot ser el proper mandat. La clau de pas la tindran els vots.
La disposició dels candidats a l’escenari no era casual i volia representar l’arc parlamentari amb CiU, PP, PxC i Ciutadans a la dreta de Salicrú i PSC, ICV-EUiA, CUP, ERC i VoleMataró a l’esquerra. La polaritat entre bàndols es va fer evident en alguns casos i difusa en altres.
Bona part del debat, caracteritzat per les interpel·lacions directes i una apel·lació buscada quasi malaltíssament per la brevetat a la que no tots els candidats van saber adaptar-se, es va caracteritzar pel ‘fair play’ i un contrast suau entre propostes, sobretot en l’àmbit econòmic. Va ser quan ja en el segon bloc arribava el tema de la immigració que la caldera va començar a bullir. Fins i tot per a vessar. Ja una hora abans del debat hi havia una concentració de “mataronins nouvinguts” a les portes del teatre i durant el mateix acte es va desplegar una pancarta des de l’amfiteatre titllant de racistes a PP, PxC i Ciutadans.
La immigració els encén
Amb aquest caldo de cultiu hi va haver moments de bronques, crits i xiulets quan van parlar els alcaldables d’aquests partits. Particularment tens va ser el moment en què Mònica Lora va proposar “no empadronar persones il·legals” i bona part del públic se li va tirar a sobre.
A la immigració s’hi havia arribat des de la interpel·lació a José Manuel López que ja en campanya havia proposat auditar les ajudes socials. El popular va negar tenir dades concretes al respecte però va advocar per “fer aquest estudi, fer les coses ben fetes i així si s’estan fent bé podrem acabar amb els rumors”. Encara en immigració Quim Fernàndez va haver d’explicar perquè el govern de CiU ha reduït el nombre de treballadors al departament de Nova Ciutadania i Xavier Caravaca, de Ciutadans, demanava “deslligar immigració i inseguretat, respectant les persones i fent complir les normes”. D’aquesta manera el candidat mirava d’allunyar-se dels seus companys de banda, com ja havia fet inicialment al declarar-se socialdemòcrata.
Va completar el retrat sobre el tema immigratori un bloc esquerranós en el qual David Bote va parlar “d’ajudar el nouvingut i també el propietari autòcton, si cal amb unes unitats policials especials” i els més bel·ligerants en contra del que s’havia estat argumentant des del flanc dret van ser, òbviament, ICV-EUiA, ERC, la CUP i VoleMataró. Esteve Martínez, especialment combatiu durant tot el debat, va demanar el dret a vot pels immigrants com “el primer de tots els drets de les persones” mentre Juli Cuéllar renegava de la relació entre policia i immigrants perquè suposa “la militarització dels barris” enlloc de la seva aposta per la mediació. El tarannà pactista que sempre ha caracteritzat Francesc Teixidó el va dur a proposar, quan més calenta estava la cosa, un pacte de ciutat en aquest àmbit.
Si la immigració va ser la creu de la moneda, el moment de màxima virulència va contrastar –i força– amb un primer bloc econòmic. Dit d’una altra manera la gran preocupació dels mataronins, el seu maldecap majoritari segons l’enquesta feta pública la setmana passat uneix i possibilita més consensos que no pas un tema que preocupa molt menys com el factor immigratori. Significatiu, si més no.
Com reindustrialitzar?
En aquesta ocasió el retrat era de partida i massa conegut per tots. Què podien proposar els alcaldables a la ciutat tocada pel tèxtil, amb un atur quasi crònic al 20 per cent més enllà de la reiterada reindustrialització? Com concretar aquest concepte? Va recollir el guant José Manuel López amb una crítica a l’estat dels polígons industrials de la ciutat que, segons ell “tiren enrere a empreses que es volen instal·lar a Mataró”. Si López criticava, sobretot, l’estat de Mata-Rocafonda al Pla d’en Boet se n’anava Esteve Martínez per proposar de lligar-lo com una perllongació del TecnoCampus per acollir les empreses que neixen a la incubadora.
Precisament el TCM és un dels elements sobre els que, a priori, es poden edificar consensos vistos i retratats tots els candidats. Amb matisos, això sí, perquè mentre Fernàndez el vol convertir en un “districte tecnològic”, Juli Cuéllar va dir que “el que havia de ser una gran aposta ara hi han posat un Mercadona”. En paral·lel la pròpia Lora o Montse Morón, de VoleMataró van coincidir en “aprofitar les potencialitats de la ciutat i vendre-les millor”.
El Corte Inglés
Les properes eleccions municipals podrien ser les primeres en què en els debats no es parli del Corte Inglés. Aquest és l’horitzó optimista en el que van coincidir CiU i PSC, que van advocar per resoldre el darrer escull judicial en el cas de Fernàndez i per “ampliar el consens” en el cas de David Bote. El model comercial de la ciutat, però, no ha de quedar-se en gran operador i partits com la CUP o ERC van defensar potenciar el comerç proper i de barri: “Hi ha barris sencers desertitzats comercialment”, va dir Juli Cuéllar al seu torn.
La part de model comercial va tornar a retratar la manca de programa d’algunes formacions i l’espurna va tornar a ser real quan es va vincular el creixement econòmic a la formació, amb Fernàndez –de CiU– defensant el Centre de Formació Dual integrat i Esteve Martínez retreient-li que “tot això és fum, senyor Fernàndez, tot això és fum”.
El retrat definitiu va acabar poc després de les nou amb els candidats demanant el vot. Pel camí Fernàndez i Bote s’enganxaven quan el segon deia que CiU “no té ànima social” i la CUP i ERC competien per atraure el vot independentista.Montse Morón va renyar obertament el moderador i va criticar que no se’ls tracti com Podem quan el seu partit és una Agrupació d’Electors.
Al final del debat hi havia somriures de tensió a la foto entre tots. A fora, a més, la pluja ja era intensa i la copa de cava era més de rigor. Mataró havia vist com mai fins ara les 9 opcions sobre la taula. Retratats van quedar, realment, les formacions i els seus rostres visibles.
Les propostes de promoció de ciutat dels candidats, una a una
Quim Fernàndez- CiU
“Més promoció externa de la ciutat amb grans esdeveniments i el projecte de Mataró Fòrum a Can Cruzate”
David Bote- PSC
“La nostra aposta és pel turisme, hem d’aprofitar el Port i el Passeig Marítim i convertir-los en la segona locomotora”
José Manuel López- PP
“Proposem l’Agència per a la promoció i el desenvolupament amb el que costen actualment els càrrecs de confiança”
Mònica Lora- PxC
“En un context com l’actual és impossible dur a terme grans inversions, si hagués d’escollir diria la reforma del Port”
Esteve Martínez- ICV-EUiA
“Un clúster d’empreses i talent al Polígon del Pla d’en Boet lligat amb el TecnoCampus com a motor i cor de la ciutat”
Juli Cuéllar- CUP
“Hem de potenciar les singularitats que tenim com l’espai agrari de les Cinc Sènies i el patrimoni arquitectònic”
Francesc Teixidó- ERC
“Una proposta que en combina moltes té a veure amb reactivar el Port perquè sigui un motor real de ciutat”
Xavier Caravaca- Ciutadans
“Apostem pel comerç i per posar les condicions òptimes perquè aquest es pugui desenvolupar”
Montse Morón- VoleMataró
“Els actius s’han de descentralitzar com per exemple el Museu Bassat que no hauria d’estar al Centre”
