La Fundació Nous Horitzons organitza dimecres que ve un acte per reflexionar, a Mataró, sobre el final d'ETA. L'organització es va dissoldre definitivament el mes passat i per analitzar la situació que s'obre ara al País Basc hi haurà una taula de prestigi que moderarà aquesta mataronina.
Quin serà el contingut de l’acte La fi d’ETA. Euskadi en pau?
L’acte vol constituir un espai de reflexió que posi la fi d’ETA i la situació d’Euskadi sobre la taula. Molta gent interpreta que la fi d’ETA és la fi del conflicte perquè no hi ha violència, però volem reflexionar perquè hi ha molts tipus de violència i amb la fi d’aquesta no n’hi haurà prou. Hi ha fases posteriors a l’etapa d’ETA que no estan tenint lloc i és per això que ens preguntem si podem dir que el conflicte s’ha solucionat i si a Euskadi hi ha pau.
Hi haurà 3 intervencions. Qui seran els ponents i per què els heu escollit?
Hi participaran Paul Ríos, Robert Manrique i Jordi Armadans, tres persones amb moltes coses a dir sobre el conflicte. A l’hora d’escollir els ponents, vam prioritzar aquells qui eren rellevants no per l’entitat que representen, sinó pel seu paper individual. La meva funció serà la de presentar, moderar i conduir l’acte.
Quin és el paper de cada un d'ells en el conflicte?
Paul Ríos és un dels excoordinadors de Lokarri, l’organització que ha aglutinat més el moviment per al diàleg d’una manera crític. També l’hem escollit pel seu paper en la fase final del procés de pau polític.
Robert Manrique és una víctima de l’atemptat d’Hipercor i va ser president de l’Associació de Víctimes. Ha estat molt bel·ligerant amb la instrumentalització de les víctimes per part dels partits polítiques i de les associacions.
Per últim, Jordi Armadans és un pacifista català que ha treballat el tema del País Basc denunciant la vulneració de drets humans i la canalització del conflicte polític. Amb ell, podrem relacionar el debat amb el conflicte polític català a l’Estat Espanyol.
Què us ha portat a organitzar-lo?
La Fundació Nous Horitzons organitza sovint espais de reflexió sobre temàtiques d’interès. Des del meu punt de vista, la fi d’un cicle de violència com és el d’ETA és un esdeveniment de gran importància i trobo estrany que no se n’hagi parlat gaire ni s’hagi expressat l’eufòria d’aquest canvi.
M’esperava una reacció política i dels mitjans de comunicació més equilibrada amb les notícies negatives que havien sortit durant molts anys. Davant d’això, des de la Fundació hem considerat important reflexionar sobre aquest tema i plantejar, durant l’acte, si la fi d’ETA suposaria la fi del conflicte i sobre quines passes més calen perquè es resolgui realment el conflicte.
