Molt abans de les vuit del vespre, a la Plaça de la Muralla hi quedaven poques cadires buides. El Dimecres de Cendra és un d’aquells dies en què petits i grans es bolquen al carrer. Fins al punt que a l’arribada del cos d’en Pellofa XXXV, la plaça va quedar-se petita. Les candeles que es van repartir van il·luminar un espai ple de rostres expectants. Tothom va restar a l’espera d’escoltar les últimes voluntats de Sa Majestat: “donem fe d’aquesta estrofa, són deixalles d’en Pellofa...” perquè comencés un discurs ple de regals per a tots.
Menys críticSegons va confirmar el notari que va prendre testament al rei del Carnestoltes, els seus últims instants van ser dolorosos: vòmits i malestar general... tot plegat molt “wert”. Va oferir la seva herència tots els polítics haguts i per haver: en Mora, en Fernàndez, la Lora i en Baron. Però també per en Mas i companyia i la seva “dèria independentista”.
Atac a la culturaEl notari va procedir per donar alguns consells als que manen a la ciutat i especialment, en termes de cultura. Per això, en Pellofa XXXV va assegurar que “la Nau Minguell destino a la Mostra de Cinema”, mentre que va deixar “els meus llibres eròtics per omplir la biblioteca, que no siguin anecdòtics, que en tinc molts i tenen molta teca”. Fent burla de l’obertura de portes del nou equipament d’ara fa quinze dies, “hi haurà cua a Mataró, vindrà més gent que a la Meca, s’omplirà com en la inauguració, però sense tanta xerrameca”. Això sí, en els temps que corren, en Pellofa no es va oblidar dels seus conciutadans i els va regalar un sac ple de disbauxa que va esbossar els primers somriures somiant amb l’arribada de Pellofa XXXV.
“Visca Pellofa XXXVI!”, va exclamar la plaça mentre el ja finat rei dels poca-soltes es convertia en cendra i finalment, enmig d’una explosió desapareixia per complet. Va ser llavors quan la Vellassa va aparèixer. El gegant va lluitar incansablement contra els vicis i els Set Pecats Capitals.
Vella acolorida Un cop la Vellassa va haver vençut els vicis, la Vella Quaresma més simpàtica dels darrers anys va entrar a la plaça. Lara Sànchez, artista de la ciutat, ha estat l’encarregada d’il·lustrar-la i, com ja era d’esperar, l’ha modernitzat i transformat. Amb un to graciós i desenfadat, la vella d’enguany és ben acolorida i plena de detalls. Tants, que fins i tot s’hi troba a en Robafaves. Un cop entronitzada i amb el testament d’en Pellofa XXXV encara de fons, ja es va divisar el primer “Serra la vella, un plat d’escudella...”.
