Imprimir aquesta pàgina

“La Setmana Santa ens l’hem d’estimar més”

Parlem amb Mario García, capatàs de l’Esperança, una de les protagonistes de Dijous Sant

Cultura 2013, entrevista mario garcia

La Processó de Dijous Sant –Maria Auxiliadora, 20:30h– pels carrers de Cerdanyola, és potser la seguida amb més devoció de les que es fan per Setmana Santa a Mataró. Processó General a banda, en cap altre escenari es pot veure l’adscripció popular a les imatges com en el pas sobretot del Nazareno i la Mare de Déu de l’Esperança. La Verònica s’afegeix des de fa anys al seguici en una Processó que té dos punts àlgids, el seu inici i el seu final amb sengles trobades entre les imatges de mare i fill. La Verònica és una de les confraries més antigues de la ciutat i en canvi tant Nazareno com l’Esperança són dos misteris que beuen de la tradició andalusa, un accent molt present el vespre i nit de Dijous Sant. Per conèixer més sobre aquesta processó parlem amb Mario García, capatàs de la Mare de Déu de l’Esperança que processona avui Dijous i, òbviament també, el divendres Sant a la Processó General.


En què consisteixen les responsabilitats d’un capatàs?

Jo sóc el capatàs de la Mare de Déu de l’ Esperança. La meva feina és guiar als portants perquè la portin correctament i de forma segura. També m’encarrego dels assajos, de marcar el pas i el ritme de la processó. Sóc el responsable del Pas al carrer.

Com vas entrar a formar part de la Setmana Santa de Mataró?

Des de petit ja m’agradava i em cridava molt l’atenció la música, el respecte i sobretot la cultura. Les emocions i la forma de fer. Les essències em van envoltar i vaig decidir començar el meu camí confrare a la banda de tambors i cornetes de la meva germandat. Sempre m’ha agradat la presència al carrer del Natzarè i la Senyora de L’Esperança, de la seva banda i dels seus germans. Ser el capatàs de la Verge va ser un repte inesperat, que vaig agafar, amb molta responsabilitat i que no és gens fàcil. A  hores d’ara estic satisfet de la feina feta per part de la meva quadrilla i la il·lusió que  hi posen. Desitjo que aquest any tinguem tots una bona processó.

Què representa per a tu i la teva “quadrilla” la processó de Dijous Sant a Cerdanyola?

La meva quadrilla són per a mi com una segona família. Un grup d’homes i dones que comparteixen amb mi molts moments diferents i que comparteixen una passió comuna. I que amb diferents motius s’uneixen per un mateix objectiu, portar a la Mare de Déu, dignament i entregant alguna cosa més que la seva espatlla.    

Creus que està prou reconeguda la Setmana Santa de Mataró?

Crec que la Setmana Santa de la nostra ciutat és especial, diversa, emocionant i única. Ve molta gent de fora a veure-la, però encara ens l’hem d’estimar més i explicar-ho a tothom perquè, com tot, estem en risc que es perdi. No podem permetre que es perdin les tradicions i els valors. Són coses que hem heretat i que sumen a la cultura. Estic molt content de ser Mataroní i estimo la meva ciutat i les coses que es fan als seus carres, places i entitats.

Digue’ns un secret: un moment o un lloc especial per a tu per seguir les processons?

És difícil escollir i dir un lloc especial, perquè depèn sempre de com tu ho visquis o t’agradi. Per a mi, escolliria la sortida de la Verge del pati de Maria Auxiliadora, l’arribada a la Casa de la Germandat de les seves imatges i banda. Divendres em quedaria amb la pujada de la Riera o carrer Argentona i els tradicionals “encuentros” que es fan en finalitzar la processó. De totes maneres cal dir que qualsevol moment és únic i especial. També són especials les  entrades a plaça, els sons de la nostra banda, les paraules del Capatàs i el queixar de los “costaleros” de Jesús, els aromes, el silenci barrejat amb el fer de les germandats durant les processons.