La història de Santa Juliana i Santa Semproniana

L'any 1772 amb l'arribada de les despulles de les patrones neix la Festa Major de Mataró

En aquest nou número del Tot Història farem un punt i a part per deixar els relats històrics de la nostra ciutat, i fer una parada per explicar els orígens i la història de la Festa Major de Les Santes de Mataró. Explicarem els orígens religiosos del motiu original de la festa que any rere any omple els carrers de la nostra ciutat de grans i petits que viuen amb emoció els dies de Santes.  La festa va començar com un acte religiós de caire privat el 26 de juliol de l’any 1682 i la devoció per Santa Juliana i Santa Semproniana anirà arrelant entre els mataronins que al llarg dels anys i dels segles aniran transformant la festa fins a convertir-la en la que és ara.


 

Al segle XVII la vila de Mataró gràcies al comerç vitivinícola vivia una època de creixement que va fer que els mataronins i mataronines aspiressin a convertir-se en una ciutat que pogués arribar a competir comercialment amb Barcelona. Però en aquella època de demandes de títols a la corona, de guerres i pesta també hi havia temps per celebracions i festes, la majoria d’elles d’origen i caràcter religiós. Aleshores la vila de Mataró celebrava el dia del Corpus, Tots Sants, la Pasqua i el dia de la Mare de Déu d’Agost, el dia 15 d’aquest mes, que en aquelles dates era la principal festa de la vila. A part d’aquestes festes  religioses, Mataró, com totes les altres poblacions de la corona, celebraven  altres festes institucionals com l’entronització d’un monarca, la celebració d’una victòria militar, l’enllaç matrimonial del rei o la visita d’alguna autoritat. Després també se celebraben altres festes populars de caràcter profà que estaven mal vistes per l’estament eclesiàstic com Sant Joan, el dia dels Sants Inocents o el Carnaval.

Tot aquest panorama festiu canvia l’any 1681 quan l’erudit i membre de l’orde dels Mínims, Joan Gaspar Roig i Jalpí, envia una carta al rector de Santa Maria on li explica que en un dels seus estudis ha descobert la història de les santes Juliana i Semproniana. Segons Jalpí i altres historiadors de l’època com Jeroni Pujadas aquestes dues santes del segle IV havien nascut a l’antiga ciutat romana d’Iluro. Es veneren tres nous sants

Hem de dir també que l’any 1686 la vila de Mataró rep d’un pare jesuïta el cos sencer de Sant Desideri, procedent d’unes catacumbes de Roma. D’aquesta manera la vila ara podia retre homenatge a tres nous sants. Això era un fet molt important per a la població, ja que en aquella època es creia que acollir relíquies i cossos de sants servia per protegir la vila de desastres i calamitats. Ara bé, les relíquies de les Santes encara restaven al monestir de Sant Cugat, i des d’aquell moment Mataró va començar una lluita voraç i constant per obtenir les despulles de les seves dues noves santes.

La veracitat històrica

Segons les cròniques del pare Jalpí, Juliana i Semproniana, totes dues nascudes a Mataró eren deixebles de Sant Cugat i van patir la persecució de l’emperador romà Dioclecià durant el segle IV. Durant els anys 303 i 304, Roma va perseguir les comunitats cristianes d’Hispània i d’altres indrets de l’imperi donant mort a molts líders religiosos. Tenint en compte això, hom pot arribar a pensar que la història del pare Jalpí podia arribar a ser veraç, però no tenim cap prova que ho demostri, i a més sabem per estudis posteriors que Jalpí, com molts altres erudits i historiadors de l’època, s’inventaven molts dels seus escrits històrics.

 

Devoció arrelada

Tot i aquesta falta d’autenticitat del discurs històric de Jalpí, hem de dir que la devoció per les Santes a la vila de Mataró va arrelar fort i després de compartir protagonisme amb Sant Desideri i altres sants protectors de la ciutat d’època medieval es van fer un lloc dins de les festivitats locals. L’any 1682 el consistori mataroní va demanar per primer cop al monestir de Sant Cugat les relíquies de les dues Santes. Aquest mateix any el dia 26 de juliol té lloc el primer acte dedicat a les Santes.

Es tracta d’un acte religiós de caire privat celebrat a Santa Maria pagat per particulars. Tot i que el culte a les noves Santes es deuria anar fent més gran, no en tenim cap més notícia fins l’any 1697, quan el dia 27 de juliol, se celebra el primer ofici de les Santes. Anys més tard, el 1711 sembla que a Santa Maria les Santes ja tindrien un altar propi. L’any 1722 el culte a santa Juliana i Semproniana agafa un caire de culte col·lectiu gràcies als esforços dels veïns del carrer d’en Pujol que paguen les despeses de l’ofici i organitzen una processó per col·locar una capelleta a la casa del número 23 d’aquest carrer on es creia que havien nascut les Santes. Com hem dit abans, històricament no es pot provar que el seu naixement fos a Mataró, i encara menys que fos en un carrer concret de l’antiga Iluro.Arriben les despulles

L’any 1772 la demanda mataronina de tenir en possessió les relíquies de les Santes és satisfeta en part, ja que el monestir de Sant Cugat accepta traslladar a Mataró una part de les relíquies. Una comitiva mataronina arriba a Sant Cugat el 25 de juliol d’aquell any per recollir les despulles, després de viatjar dia i nit arriben a Mataró el dia 26, i fins el dia 28 se celebren tots els actes dedicats a Les Santes, tots ells de caràcter religiós. Les dues noves Santes prenien força, però encara no eren les patrones de Mataró, i la festa gran de la vila, ara ja cap de corregiment, encara era la del 15 d’agost dedicada a la Mare de Déu. L’any 1852 un referèndum celebrat a Mataró va decidir que Juliana i Semproniana passaven a ser les dues noves patrones de la ciutat.Pel que fa a les relíquies de Les Santes, Mataró no disposarà de la totalitat de totes elles fins l’any 1835 durant la desarmortització eclesiàstica portada pel ministre d’Hisenda Mendizábal. Els inicis de la festa

Com hem dit abans, l’any 1772 arriben les primeres despulles de les Santes, amb elles podem dir que va néixer la Festa Major de Les Santes. De com eren les festes en aquests primers anys en sabem poca cosa, però gràcies als escrits del Baró de Maldà que venia a Mataró durant aquestes dates coneixem alguns actes. Com ens podem imaginar el cos central de la festa eren els actes religiosos, però també s’hi feien altres actes.

D’aquests altres actes de caràcter més lúdic, el Baró de Maldà n’anomena saraus, com per exemple uns jocs d’aigua que es van celebrar l’any 1792. L’any 1799 a la processó de Les Santes surten els tres gegants històrics de Mataró, el matrimoni i el seu fill Manueló juntament amb l’Àliga que anys enrere ja havia sortit, però que ara portava anys sense fer-ho. Una festa que ho superarà tot

Després d’aquests inicis, la festa Major de Mataró de Les Santes, com la vila i el país, viurà moments bons i dolents, però de mica en mica anirà agafant cos i incorporant elements de tradició catalana i d’altres de nous. La festa que avui coneixem no té res a veure amb la de finals del segle XVIII, però tampoc amb la de fa cinquanta anys, i és que a partir de l’any 1975 amb la mort del dictador Franco, la festa, gràcies a la feina desinteressada de mataronins i mataronines anirà convertint-se en la festa que ens fa vibrar any rere any.

 La llegenda de Les SantesSegons la tradició i els escrits de Jalpí, Santa Juliana i Santa Semproniana eren dues deixebles de Sant Cugat que juntament amb el seu mestre van morir de mans dels romans per ser cristianes. Sembla ser que l’any 304 les dues mataronines nascudes al carrer d’en Pujol van acompanyar el seu mestre fins a Sant Cugat del Vallès on va ser decapitat pels romans. Un cop Sant Cugat va ser decapitat, les dues mataronines van recollir el cos per donar-li sepultura cristianament, però en aquell moment van ser vistes pels soldats romans que les van arrestar i degollar on estava estirat mort el seu mestre. Les seves restes van ser venerades al monestir de Sant Cugat del Vallès fins que a l’any 1835 viatjaren a Mataró. Aquestes dues màrtirs dels inicis del cristianisme passaran a ser patrones de Mataró l’any 1852 després que els mataronins votessin en referèndum el seu patronatge.  

 La història dels gegants de MataróActualment els gegants de Mataró són quatre, en Robafaves, la Geganta, la Toneta i en Maneló. Inicialment els gegants de Mataró eren dos, es creu que a mitjans del segle XVII Mataró ja tenia una parella de gegants. L’any 1741 ja trobem un tercer gegant, en Manueló que era fill de la parella. A partir de l’any 1808 es perd la pista dels gegants, i l’any 1853 es construeixen tres nous gegants, el matrimoni i la filla d’aquests que en el futur serà la Toneta. L’any 1888 el gegant de Mataró ja rep el nom de Robafaves. L’any 1950 arriba a Mataró en Maneló, fill dels gegants de Terrassa que es casarà amb la Toneta. Al llarg dels anys la fesomia dels gegants ha anat canviant i adaptant-se a la realitat històrica del moment, per exemple durant la República la geganta no va portar corona, l’any 1873 la Toneta va portar un barret frigi republicà i durant molts anys en Robafaves va portar barba.  

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: