El grup Manel va pujar a l’escenari del Clap amb totes les entrades exhaurides i fins i tot deixant gent fora del Clap. Un fet que semblava que podia donar pressió, sobretot a un grup tan jove, però els Manel van demostrar que després de ser la revelació de l’any ja exerceixen de grup gran i es van posar el públic a la butxaca des del primer moment. No gaires grups posen d’acord públic i crítica i ells ho han aconseguit, i l’expectació per veure’ls era molt gran. Gent de totes les edats que des del primer moment es va deixar portar pel que podríem anomenar folk-pop, amb fonaments, i unes lletres que diuen molt.
Abans dels barcelonins va ser el torn del mataroní Dídac Rocher que va fer un bon final de concert, malgrat que gran part de la gent omplia la sala de gom a gom es pensés que es trobava a un bar de la Rambla. I després el moment esperat, pugen els quatre “manels”, es fa el silenci i el cantant comença a explicar una història que semblava certa però que va resultar ser un conte més com els de les seves cançons, i que va servir per obrir foc amb Nit freda per ser abril. Llàstima que el so no acompanyés perquè les introduccions que feien de les cançons valien molt la pena i servien de llacet a un concert que va tenir catorze cançons i alguna petita sorpresa.A la seva maneraJa van avisar dient amb bon humor “amb només un disc no podem allargar massa el concert”, però el cert és que per tenir només un disc n’hi van treure molt de suc. Van anar desgranant-lo sense pressa, i van tancar amb alguna de les seves versions o reinterpretacions (Common People de Pulp i La Tortura de Shakira i Alejandro Sanz transformada en El Bròquil). Del que la gent pot trobar per internet només van deixar de tocar el No t’enyoro d’Els Pets.
Aparentment poden semblar un grup “normal” amb quatre components (veu, guitarra baix i bateria) però de cop apareix l’ukelele, un clarinet, alguna base electrònica o una harmònica que transforma totalment la seva atmosfera. Un ambient que els va fer connectar amb el públic de manera perfecta, fins al punt de convidar a la gent a cantar la seva Corranda de la parella estable en un dels moments memorables de la nit. Realment al contrari del que diu la canço, al públic no ens va costar “Déu i ajuda arribar fins aquí”.
POSITIU
Fer pujar la gent del públic a cantar corrandes, va ser un èxit total.
NEGATIU
El so no va acompanyar i va fer que part del públic no entengués bé les introduccions.
