Amb l’arribada de la calor tornen moltes coses, entre elles les ganes de sortir al carrer i de ballar danses càlides com la rumba. I tot i que el concert encara no era a l’aire lliure, l’ambient per rebre La Troba Kung Fú per tercer cop al Clap era càlid. Feia, com ells mateixos canten, “Calor, calor”. Amb una sala gairebé plena, la gent es va mostrar molt entregada a un grup hereu dels ja mítics Dusminguet. Bé, eren hereus. Ara ja s’han confirmat i parlen amb veu pròpia.
Aquest cop, emmarcats dins la gira “les 1001 rumbes” venien ja a presentar noves cançons, encara pendents d’empaquetar en un disc, i potser aquest és l’únic “però” del concert. Quan van venir fa un any i mig havien estat regalant les seves cançons per entregues quinzenals a internet, i tot i no tenir disc la gent ja cantava les seves cançons. Aquest cop, tot i que cal dir que alguns dels nous temes prometien molt, la gent no els va poder gaudir com és habitual en un concert d’aquest tipus en ser el primer cop que els sentia. Però bé, seguirem esperant per veure si treuen del forn l’esperat disc “Roses i espines” i/o tornen a la fórmula que tant èxit els va donar d’utilitzar internet amb una gran visió regalant cançons per tenir els concerts plens. Agafant la formaDesprés d’una llarga gira que els ha portat per mig món, els de La Troba Kung Fú –entre els que destaca per proper l’argentoní Pep Terricabras, i en aquest concert el mataroní Rafalitu Salazar dels “Ai, ai, ai”, a les percussions– van demostrar que estan agafant la forma amb un nou repertori, amb les cançons del seu exitós “Clavell morenet”, i amb algunes versions de temes de Dusminguet, com la brillant adaptació d’”El teu amor”. Malgrat que el mateix cantant va avisar que li semblava que dissabte estava millor el públic que ells, cal dir que la part final del concert va ser digna d’elogi. Van encadenar alguns medleys de luxe, en un d’ells rumbejant fins i tot La lambada amb el mateix Joan Garriga demostrant la seva perícia amb l’acordió. I tot això mentre lluïa una cinta de Kung Fú al cap.
Realment van guanyar el combat. Encara que pel fet d’estrenar tantes coses semblés com quan el Barça guanya el Gamper. Vaja, que el més bo està per venir.
