Moisès Maicas estrena 'Àlies Gospodin'

Si hi ha una característica distintiva en la llarga trajectòria com a director del mataroní Moisès Maicas és la seva exploració constant dels terrenys de la teatralitat contemporània, sovint per camins poc transitats, per detectar autors i textos interessants, plantejar muntatges innovadors o induir vies d'experimentació que són sempre estimables.Ara proposa 'Àlies Gospodin', de Philipp Löhle. Jove representant de la nova dramatúrgia alemanya, aquest autor ha treballat també en l'àmbit de la cinematografia i del periodisme i amb la dotzena llarga de títols teatrals que té editats ha aconseguit ja un nombre important de premis i reconeixements. Diumenge hi va haver l'estrena a Can Gassol, en versió catalana d'Anna Soler Horta. A partir d'aquesta setmana i fins a final de mes es podrà veure a la Sala Beckett de Barcelona.A la presó, la llibertat plena'Àlies Gospodin' és una facècia tenyida d'humor absurd i tràgic alhora. De bon començament, el protagonista està rebotat perquè per raons de protecció dels animals Greenpeace li ha pres la llama que tenia per guanyar-se tranquil·lament la vida. Vet aquí, doncs, que decideix desafiar la lògica del consum desaforat propi del capitalisme global, que és el que actualment determina les condicions amb què viu tothom. Ell no en vol formar part i defuig el tracte amb els diners. La xicota el deixa, els amics se n'aprofiten, la mare el tracta amb desinterès i, de mica en mica es queda sol i amb la casa buida. Però és igual, prossegueix la seva revolució particular. Fins que un dia li donen fortuïtament una bossa d'esports plena de bitllets dels grossos, una pasta. Llavors mira de treure-se-la de sobre, però no pot. Mentrestant, familiars i coneguts que l'havien bandejat l'assetgen ara amb pretextos i amb demandes de diners. Ell, impertorbable, els fuig d'estudi, perquè està decisivament en contra del capital i de la propietat. Més tard intervé la policia i el fiquen a la presó. És aquí on diu que finalment aconsegueix sentir-se lliure de veritat, perquè és on no hi ha res per posseir.  Bon treballSuportada sobre passatges que són de pura narració, 'Àlies Gospodin' se situa entre la faula i la paràbola i esdevé una peça d'innegable intenció  política, que aconsegueix ser reflexiva i divertida alhora i que facilita diversitat de maneres de ser entesa. En la seva posada en escena Moisès Maicas n'ha accentuat la comicitat com un mitjà de ressaltar sarcàsticament la inexorable acció que el diner exerceix en el món contemporani sobre les formes de vida, la conducta i el sentiments de les persones. Així compon un retaule molt suggerent amb la desena de personatges que s'hi mostren i el seguit de situacions en què emergeixen les seves febleses. Un treball ben dirigit i extraordinàriament interpretat per Jacob Torres en el paper de Gospodin i per Mireia Aixalà i Pau Sastre que es desdoblen contínuament en tots els altres tipus que demana la representació. S'ha de destacar també la bellesa i la funcionalitat de l'escenografia d'Anna Tantull i Òscar Merino, feta tota amb cartró, que a més connota oportunament la contingència fatal de tot el que a l'obra s'explica.