Joan Antoni Baron: “Mataró és una ciutat important, però ens falta autoestima”

Entrevista al cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya

Amb el record del Gran Premi de Fòrmula 1 fresc, és escaient fer el símil i dir que Joan Antoni Baron surt de la “pole position” pel proper 27 de maig. El candidat socialista, del qui els detractors diuen que duu tres anys fent-se propaganda i els partidaris que el millor que té és la proximitat amb el ciutadà –tota la que li faltava a Mas– serà el centre de totes les mirades la nit de les eleccions. Porta tres anys manant però s’estrena de núm. 1.

Fitxa del candidat

Baron Espinar, Joan AntoniNascut a: Melilla el 6 de febrer de 1955.En política des de: Vaig entrar a les llistes el 1995 com a independent i el 96 em vaig afiliar al PSC. De política, però, se’n fa tota la vida.Experiència professional: Mestre, després de molts anys treballant en una empresa que feia botons.Joan Antoni Baron és un home afable i proper, de presència simple que interpreta, en canvi, amb solemnitat el paper d’alcalde de la ciutat. Després d’una trajectòria com a regidor amb clars i obscurs va erigir-se en successor de Manuel Mas i la veritat és que ha donat aires renovats a les formes i el paper d’alcalde. Baron fa l’aposta de recollir la sembra de 3 anys en un dia de maig. Veurem què tal li va la collita, la primera en la que fa de masover.

Ser el successor de Manuel Mas és una papereta o un repte?És un repte complicat perquè ha estat un alcalde molt important per a Mataró i per tant el llistó el tinc molt alt.Vostè, quan es va presentar, va alertar contra l’abstenció i la mobilització del propi electorat. Una persona que fa això és que va sobrat?No. Jo tinc clar que si hi ha participació, nosaltres tindrem moltes possibilitats de guanyar. En aquests moments el PSC té 0 regidors i 0 vots. Si som capaços de mobilitzar el propi electorat i hi ha una participació, crec que guanyarem de forma clara.Vostè té la pole position.Tinc la pole position, sí.I què va, a guanyar per golejada amb majoria absoluta?Anem a guanyar per governar. Perquè puguem formar un govern estable i còmode, on hi hagi coherències polítiques. Si és o no per majoria absoluta dependrà de la voluntat dels ciutadans però en tot cas l’objectiu és un govern que es pugui governar.Vostè fa 3 anys que és alcalde. Tothom ha destacat la seva proximitat al ciutadà. Això és “talante”, és populisme, és electoralisme?Això és “talante”. Ho vaig dir al debat d’investidura, la proximitat com a forma de fer política. L'única manera de saber què passa a la ciutat és parlant amb els els ciutadans, veient què passa, anant als bars on la gent pren una cervesa i interessar-se pel que els passa, a la gent, pel què pensen. Tots tenim una visió de la realitat limitada i si et segrestes dins un despatx no podràs conèixer la realitat.Diuen que porta 3 anys fent campanya, promocionant-se.A mi això em preocupa molt poc. A mi m’agrada fer molta feina. Jo el que he buscat en aquests 3 anys és el contacte amb el ciutadà perquè em pogués fer partícip de les seves opinions, els seus anhels, les seves il·lusions.Això té dues vessants. La d’un caràcter popular i la de visites a obres, la de promoció de l’obra de govern, les visites de Montilla aquí sí que hi ha hagut electoralisme?Estem visitant obra de govern, en el cas del President manifestà la voluntat de visitar dues noves escoles que entraven en funcionament. El President volia venir a Mataró.Jaume Graupera d’ICV-EUiA va dir que si ell fos alcalde i Joan Saura President tindria més cura de l’ús o de la utilització de la figura del President de la Generalitat.El President va fer una visita institucional, es van convidar els portaveus i tota la visita va estar organitzada per Presidència de la Generalitat. Si ho diu arran de l’última visita, a mi em va semblar totalment correcta. No hi veig cap qüestió de la que haguem de rectificar.El PP va fer-se ressò que el CAC els va censurar anuncis promocionals.Es volien fer uns anuncis que no van rebre els informes favorables preceptius del CAC. Per cert, el CAC és allò que els del PP van criticar tant i tan ferotgement quan es va constituir.Anem a la seva primera llista. La baixa d’Arcadi Vilert es deu a la seva gestió tan criticada?La baixa de l’Arcadi Vilert estava pactada i anunciada. L’Arcadi Vilert ha fet un bon treball d’urbanisme del que es veuran els resultats en els propers 3 o 4 anys. Quan diem que construirem 1.250 habitatges de protecció pública és perquè l’Arcadi Vilert s’ha ocupat de generar el sòl perquè siguin possibles, que abans no hi eren. Quan es van fer els altres creixements de la ciutat, vam esgotar els sostres de protecció oficial. Nosaltres ja fèiem la taxa de protecció pública abans que la llei hi obligués, llei del tripartit, per cert, no de CiU. I no sols per habitatges, l’Arcadi Vilert ha generat sòl per una escola a Cirera, una a l’eix Herrera, una al front de Mar.I si això és tan florit, com s’explica que hi hagi tantes crítiques. Fins i tot els socis de govern se’n desmarquen.Els socis de govern han de saber que totes les actuacions estaven pactades a principi de mandat en unes reunions on vam pactar els creixements de la ciutat. Sols dos sectors s’hi han afegit, l’eix Herrera i Can Fàbregas, on estava subordinat a la qüestió econòmica, però que estava previst en el Pla General. Modifiquem l’edificabilitat i la traslladem al Rengle i guanyem metres per fer una escola. Tot el que hem fet aquest mandat estava pactat des dels primers dies.Llavors PUMSA per què està tan criticada? Algun problema deu haver-hi.Al darrera hi ha interessos clars. Segurament hem comès errors, però. PUMSA és una eina de planejament urbanístic que depèn d’Urbanisme i que es dedica a gestionar el que li encarrega l’ajuntament, sempre sota votació del Ple. A més en el Consell d’Administració de PUMSA hi ha representants de tots els partits representats i s’hi porten a votació 400 i escaig propostes i sols 4 reben vots negatius. Els partits de l’oposició han votat sistemàticament a favor de tot el que feia PUMSA, per molt que ara vulguin fer veure que la critiquen. Jo vull recordar que tot els mataronins tenim una acció de PUMSA, una, i l’alcalde no en té més, en té només una. Això se li ha de recordar a algun candidat que no ho té clar. El que fa PUMSA és reinvertir els beneficis de les operacions urbanístiques no a les butxaques de privats sinó en forma d’inversions per la ciutat, sobretot en equipaments.Llavors les inversions municipals depenen del que generi PUMSA i la seva activitat?No. Són coses diferents. PUMSA és una empresa municipal té dividends que han de revertir a l’ajuntament. Nosaltres tenim un contracte-programa en el qual un sèrie de coses les fa PUMSA i enlloc de revertir els guanys en l’ajuntament els reverteix en altra activitat de la pròpia PUMSA. I què ha fet? Avançar finançament d’escoles que havia de portar la Generalitat, per exemple.El debat de moda és el del model de ciutat. El PSC aposta pels 150.000 habitants.Entre 140 i 150, però nosaltres i tots els altres, que van votar el Pla Local de l’Habitatge. És que la gent aquí no se’n recorda del què va votar en els plens. El Pla Local preveu aquest creixement i l’ha votat tothom!Mataró tindrà prou equipaments? Estan previstos?Hi haurà tots els equipaments que preveia el Pla General, a més n’afegirem més d’aquests i en els nous creixements previstos ja estem posant un escreix d’equipaments, és per això que podem dir que sí, que tindrem equipaments per ser els que siguem d’aquí 10 o 15 anys. “A Mataró hi ha especulació”. Aquesta frase ja no és sols pròpia de grups petits, el candidat del primer partit de l’oposició ja se la fa seva.Això és frivolitat, és parlar de coses de les que no es té ni la més punyetera idea. Cal informar-se i després parlar. Aquí el que no es pot dir és que no farem habitatges al Sorrall quan CiU va votar a favor del PLH que en previa 400 d’habitatges al Sorrall. Nosaltres diem ara de fer-ne 200 i 200 al Camí del Mig. No es pot dir al maig del 2006 que s’està encantat amb el TecnoCampus i ara que no. Al 2006 ja se sabia tot el que hi anava al TecnoCampus i el candidat de CiU el va recolzar. Ara diu que perquè han canviat coses. Aquí el TCM no ha canviat, deu haver canviat ell.27 anys són massa?No saben comptar, són 28.28. És bo que durant 28 anys governi el mateix partit en un territori?La gràcia de la democràcia és respectar la voluntat del poble. Si el poble ha cregut durant 28 anys que el govern era per un partit, s’ha de respectar. Per cert, els primers 4 anys Convergència estava al govern, d’això tampoc s’en recorden. La voluntat popular determina el govern. Agafar aquests 28 anys com a únic argument em sembla d’una pobresa argumental terrible.Més com a únic argument, el que diuen és que el PSC controla el sistema, que es pensa que la ciutat és seva. Hi coincideixen els dos partits de l’oposició aquí.Que la ciutat és nostra és una afirmació de jutjat de guàrdia. Les meves propietats es limiten a un pis al Pla d’en Boet i una plaça d’aparcament. Això és pura retòrica.Però hi ha “la poltrona”. La sensació de gent que s’eternitza al poder. Els polítics professionals.Jo no me’n considero. Sempre he dit que vull acabar la meva carrera professional altre cop a l’escola.Però el senyor Esteve Terradas del PSC entra amb 23 anys a l’ajuntament i ja en fa 24 que és regidor. Un polític professional?Porta 24 anys amb una bona experiència, amb aportacions interessants, amb bona feina per la ciutat. En una llista hi ha d’haver gent amb experiència, a més de la renovació. S’ha de combinar experiència i novetat. I quan vols governar has de tenir en compte gent així.Vostè està satisfet del nivell de participació que hi ha a la ciutat?No.I què proposa?Una de les coses que hem de fer és donar joc a més gent, al contrari del que pretenen alguns amb la bandera de la participació. Jo sóc molt respectuós amb tothom però a vegades el ciutadà normal també té opinió i davant dels òrgans de participació dels que ens hem dotat li costa de trobar el seu encaix. A vegades, persones que tindrien coses a dir no ho fan.Falla el sistema?Ho hem sacralitzat massa això de la participació. L’únic àmbit on es participa és al món local. No hi ha un model, cada ciutat té una dinàmica pròpia. Jo crec que hi ha d’haver fòrums de participació on la gent organitzada s’expressi però crec sobretot en la proximitat. Crec amb què les coses es diguin en nom propi, sense necessitat de representativitats ni reunions, crec amb el trobar-me algú pel carrer i que em digui què vol. Hem hagut d’anar reinventant això de la participació.Una participació útil no és una participació vinculant?Ja hi és això, però al final la responsabilitat és del govern. Hi ha qui ha de prendre les decisions, hi ha qui se n’ha de responsabilitzar. Hem d’escoltar la gent, tenir en compte les seves opinions, has de modificar els teus plantejaments si cal. Si estan en consonància amb el teu model i amb l’interès general, les aportacions de les persones han de ser tingudes en compte.Aquest alcalde de proximitat, està satisfet dels nivells de consens, dels nivells de diàleg?Hi ha clars i obscurs. Puc dir que estic content, puc explicar anècdotes. Però també hi ha hagut moments en què no ens n’hem sortit. Però al final que el ciutadà pugui parar a l’alcalde pel carrer i dir-li les coses em sembla molt important. Si atens la demanda d’un ciutadà no estàs fent populisme ni electoralisme, estàs fent cas a una persona que té raó.Però legitimant això, no s’està menystenint “l’altre sistema”?No, perquè hi ha persones que tenen pudor d’anar a un Consell de participació. Quan vegi un regidor o l’alcalde ja li dirà. És la gràcia del poder local, que et trobes a la gent pel carrer. I en positiu i en negatiu, trobo que també està molt bé que se t’acosti una persona i et digui que amb alguna decisió teva o amb alguna cosa que has fet no hi està d’acord. D’escoltar la gent se n’aprèn molt.Del balanç de govern sempre ha dit que n’està satisfet.Sí, respecte el que ens vam marcar com a objectius hem fet una bona tasca. L’avantatge del pacte de govern és que vam escriure el que havíem de fer i la majoria de les coses les hem complert.Està satisfet la tasca que dut a terme ICV-EUiA i ERC?Jo sóc un home lleial i assumeixo tota l’obra de govern. La que fan els meus companys de partit i la que fan els socis. Si s’han fet coses bé a Cultura, Habitatge o Urbanisme les assumeixo, si s’han fet malament, també. El que no pot fer un alcalde és no responsabilitzar-se d’una part de l’obra perquè l’ha feta aquell o aquell altre. Aquí el govern ha parlat, ha debatut i ha decidit en conjunt i per tant tots els socis de govern estan legitimats per reivindicar tota l’obra de govern. Això no és un regne de taifes, tots som corresponsables de l’acció de govern.El candidat Graupera es queixava que quan una gestió amb el PMC s’encallava vostè ho desencallava “amb complexe i sense dir mai no”.Les coses a vegades s’han de repensar, s’han de mirar des d’una altra òrbita. A vegades és problema de recursos, i Cultura té els que té i algunes vegades he desencallat algun tema. I qui hi ha sortit guanyant? El conjunt del govern però, sobretot, la ciutat.Ha estat més còmode governar amb ERC limitada al poder després de l’afer Civit?Jo no em vaig alegrar mai de la crisis d’en Toni Civit perquè això no és bo ni pel govern ni per a la ciutat. Es van donar unes circumstàncies conegudes per tothom, jo no hi vaig entrar i el que he procurat és ser lleial amb els que hi ha hagut per part d’Esquerra al govern. Ha sigut còmode? Sí. Era el primer cop que ERC estava al govern. Amb ICV-EUiA estava tot molt clar, ja ens coneixíem. Ja tenien cultura de govern, a ERC potser els ha faltat.Precisament fa quatre anys es va apostar per ERC sense ser necessaris. Ho repetiria?Jo el 2003 era primer secretari del PSC i vaig tenir bastant a veure i a dir a l’hora de dissenyar el pacte. El que vaig dir és que s’ha d’interpretar el resultat de les urnes. Quan no tens majoria absoluta has de pensar què han volgut dir els ciutadans amb el seu vot i fa quatre anys el que van dir és que volien una majoria àmplia de les forces d’esquerra. Per què ens havíem de limitar a l’aritmètica. Aquí no és cosa aritmètica, és cosa de política, de sumar. ERC havia de ser al govern i no me’n penedeixo, ni molt menys. Què passarà aquest any? Doncs farem el mateix exercici d’analitzar la voluntat i els resultats i veurem què fem.Estaria més còmode amb un sol soci, però?Jo el que vull és poder governar, és l’única manera de canviar les coses. Les decisions que prendrem aniran en consonància amb la lectura que fem del vot. El que jo desitjaria és poc pràctic i no serveix de res. Jo el que desitjaria és que el Barça guanyés la lliga.Els candidats Mora i Mojedano s’autoproclamen l’alternativa a vostè. Qui és el seu adversari polític?L’abstenció. Al conjunt de la dreta se l’ha de tenir en compte perquè plantegen un model de ciutat i de societat ben diferent al nostre, en molts aspectes.El candidat Mojedano va ser molt dur a El Tot respecte la immigració assegurant que hi ha favoritisme envers els immigrants per part de l’ajuntament.Jo penso que això no és jugar net. El senyor Mojedano ho sap i hauria d’haver dit en quins supòsits això passaria. No és veritat que els immigrants tinguin rebaixes en els impostos quan obren botigues, no és veritat que els immigrants tinguin preferència a l’entrar a les escoles bressol, no és veritat que no paguin impostos, no és veritat que els regalem pisos, ni vals del súper, i el senyor Mojedano tot això ho sap. Utilitzar això com a arma electoral trenca un pacte municipal que es comprometia al contrari i ho lamento molt, això sí que és electoralisme. Tot això són llegendes urbanes, de la mateixa categoria que “la sonrisa del payaso”.Si hi ha aquestes percepcions, un govern què hi ha de fer?Això és tema de discussió en la xarxa d’ajuntaments on hi ha ajuntaments de tots els colors. Del PP no, perquè no n’hi ha a quasi enlloc. Com es poden afrontar aquests rumors? Els governs en això tenim poca credibilitat. Aquí hi ha d’haver un ampli moviment social que demostri que això no és veritat. Els mestres han de dir que és fals que determinats alumnes van gratis a colònies i tenen vals de menjador només pel fet de ser immigrants. Tots hem estat porucs en aquest àmbit i ens ha fet mal.Mataró està a la cua de ciutats mitjanes catalanes en habitatge protegit. Què hi hem de fer?Vam fer un esforç fa uns anys però llavors ens vam quedar sense sòl. Ara el que hem fet és generar sòl i podrem fer els 1.250 habitatges que hem promès perquè ara es pot. També s’ha de dir que l’ajuntament no és l’únic responsable de la situació.Aquesta pràctica, molt característica del PSC, de canviar d’alcalde a mitja legislatura, no crea incertesa? La gent pot témer que el voti a vostè i d’aquí un temps canvïi l’alcalde.Jo seré alcalde els propers 4 anys, segur, si la gent em vota. Després ja veurem, ja decidiré si em torno a presentar o no. Aquí es vota una llista, unes sigles. Si estiguéssim en un sistema presidencialista, s’haurien de tornar a convocar eleccions, però no és el cas. El sistema és el que és. I en Manuel Mas va a Madrid a seguir treballant per Mataró. I escolti’m, això ho han fet molts dels altres partits.Però si a vostè demà el senyor Zapatero el truca i li diu que el vol de ministre?Li diré que no. Perquè tinc el compromís i perquè les meves aspiracions polítiques es limiten a la ciutat de Mataró.Digui’m 3 problemes de Mataró i 3 solucions.Els problemes propis d’una ciutat en creixement, que són habitatge per més gent, els serveis que necessiten –escoles, equipaments, aparcament– i tot el que comporta. El segon, el canvi en el model econòmic de la ciutat. Venim d’una ciutat que es basava en el tèxtil i que s’ha acabat. Diguem el perquè; per cojuntures internacionals, perquè altres administracions no fan res –ni Barcelona, ni Madrid ni Brusel·les– i per tant es tracta d’atendre la gent que perd feina, que s’ha de resituar en el mercat de treball. Hem de diversificar l’economia, canviar el model econòmic. La tercera té a veure amb l’actitud. Nosaltres som una ciutat important, per molta retòrica contrària d’alguns dels polítics. Es parla de pèrdua de possibilitats, d’illa turística. Hi ha manca d’autoestima retro-alimentada per algunes formacions polítiques que busquen rèdit i això ens complica el nostre encaix al territori. Nosaltres som una ciutat metropolitana amb personalitat pròpia, no som una “banlieu”, tenim caràcter. Ens falta encaixar-ho, les dues coses són compatibles. I llavors ja hi ha la complicació de la comarca. Mataró ha de ser capital d’un territori es digui comarca o es digui com es digui.Això va lligat amb la reivindicació d’alguns candidats de “recuperar l’orgull de ser mataronins”.Jo també ho dic, però dic que l’hem de mantenir, l’orgull. Quan temps triga la gent a dir que és de Mataró. Quan vas a l’estranger primer dius que ets de Barcelona però al cap de cinc minuts ja li has dit que ets de Mataró. Jo no l’he perdut mai l’orgull de ser mataroní. Hem de saber exercir més de mataronins. I exerceix exactament igual el qui duu una samarreta blava que digui “Capgrossos” com qui en duu una que digui “Unió Esportiva Cirera”, amb el mateix orgull. D’orgull de ser capgrossos a capgrossades. Parli’m de Can Fàbregas.Nosaltres volem que vingui El Corte Inglés, perquè és una gran oportunitat.El Corte Inglés a canvi de patrimoni cultural, aquesta és l’elecció?I si podem fer compatibles les dues coses? Nosaltres no posarem en risc que vingui el Corte Inglés.En quin moment deixa de ser compatibles la fàbrica i la locomotora?Quan es comença a desplegar el projecte i es veu que és impossible. Es necessiten 18.000 metres i es veu que no es pot encaixar. Les dades volumètriques venen determinades per un estudi que s’encarrega per veure quines han de ser les característiques de la locomotora. Ara nosaltres hem proposat una possible sortida al tema i esperem que surti bé. Si podem fer compatible El Corte Inglés i el patrimoni ho farem compatible. En cap mandat s’ha treballat tant pel patrimoni com en aquest, li puc assegurar amb dades a la mà. La llista podria ser llarguíssima: la Murallla, la Bòvila, la Nau Gaudí, els Caputxins de Rocafonda, el Cafè de Mar, la capella de l’Hospital, Santa Maria, l’orgue, la Presó o Can Sisternes.La vivacitat del moviment contrari a l’enderroc a què es deu, llavors?Potser no hem explicat bé les coses, potser la gent ha aprofitat l’avinentesa per pujar a un carro que li interessava políticament. I no estic parlant dels promotors de la Plataforma sinó de la politització que se n’ha fet. Total, que intentarem compaginar fàbrica i locomotora però mai posarem en perill la vinguda de El Corte Inglés, amb la feina de la gent no s’hi juga.Tornem al “governar” com a objectiu el 28-M. Tanca portes?A la dreta. Amb el PP no hi governaré i amb CiU he de dir que en aquests moments una “sociovergència” és molt complicada i improbable. Perquè ho diuen ells i perquè la porta l’han tancada ells. Amb això, però, sempre hem d’esperar a veure què diuen les urnes. L’aposta racional és per una aliança d’esquerres.Que es presentin 11 candidatures és indicador de què?De la complexitat de la societat. En aquest moment s’han acabat els menús i anem a la carta. Un pot ser socialista i cristià i no passa res. Vull dir que la societat cada cop és més complexe amb interessos cada vegada més diversos i això origina partits més temàtics. Hi ha partits que anem a totes, que ens interessa tot i hi ha altres partits que representen interessos molt més sectorials, molt més sesgats. Això passa a la societat i passa amb aquest panorama.Faci’m una travessa.No en faig mai. En aquests moments tots estem 0 a 0. Mai faig porres, travesses ni res. Sóc molt respectuós amb l’opinió dels ciutadans. No he cregut mai en allò dels vots prestats, el vot és del ciutadà i fa amb ell el que li dóna la gana.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: