Els maresmencs d’abans dels romans

Entre els segles VI a i I a. C el poble dels Laietans va habitar la comarca del Maresme

Al voltant de l’any 1000 a. C es creu que Catalunya va rebre unes migracions de gent vinguda de l’altra banda dels Pirineus que parlava una llengua indoeuropea, que coneixia la metal·lúrgia del ferro i que van substituir les elits autòctones del període anterior, el bronze final.  De la unió dels nouvinguts i dels indígenes van néixer els pobles ibers que van mantenir la seva identitat fins a la romanització total de Catalunya per part de l’emperador romà August. La nostra comarca del Maresme va estar habitada pels Laietans, un poble iber que va viure al llarg de les serralades litoral i prelitoral de la costa central catalana.

Restes del poblat ibèric de Burriac

 

Després d’un període inicial que va del 600 a.C fins al 400 a.C, on els Laietans, com la majoria dels pobles ibers catalans, es consoliden en el territori, és durant l’Ibèric Ple (400-218 a.C) quan la nostra comarca comença a patir un procés d’urbanització del territori i el poble laietà viu la seva major època d’esplendor polític i econòmic. És durant aquest temps que la fisonomia de la nostra comarca pateix un canvi important, dels petits poblats de cabanes dispersos pel territori es passa als oppidum (poblats emmurallats situats dalt de turons o sòls aixecats i de fàcil defensa). D’aquesta forma els cims i valls del litoral maresmenc es van urbanitzar i van acollir aquests nous centres poblacionals.

Aquests nuclis emmurallats de població funcionaven com a centres de redistribució de productes artesanals i de les importacions gregues i fenícies. També eren els centres de poder on hi vivia la aristocràcia local i s’administrava i emmagatzemava bona part de l’excedent cerealístic que es comerciava amb els diferents pobles del Mediterrani. És durant aquest període que el poblat ibèric de Burriac es va convertir en el centre polític i econòmic de la zona.Burriac, capital del Maresme laietàAlguns d’aquests poblats amb muralles es van anar fent més grans i alguns van esdevenir petites ciutats amb carrers i edificis públics com el poblat ibèric de Burriac. Aquest oppidum situat a l’actual terme municipal Cabrera de Mar sembla que va arribar a tenir un perímetre dins de muralles de fins a deu hectàrees, i que actuava com una veritable capital del territori laietà.

Com es pot veure en les restes arqueològiques del poblat de Burriac, les elits d’aquest oppidum no només controlaven tot el perímetre dins muralles, sinó tota la vall de Cabrera que actuaria com a àrea suburbana del nucli principal. D’aquesta forma a tota la vall trobem petits jaciments que eren torres de vigia, camps de sitges on s’emmagatzemava els cultius, zones artesanals, diferents necròpolis i, fins i tot, una zona per fer rituals com era el santuari de Montcabrer.

Minuciós control del territoriMés enllà d’aquest nucli de poder central com era el poblat ibèric de Burriac, trobem altres oppidum secundaris més petits que tenien unes funcions específiques. Alguns d’aquest pobles de segon ordre com el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt) o el de la Torre dels Encantats (Arenys) a part de ser nuclis de població, sembla ser que tenien una funció de control del territori i de les vies de comunicació que unien la serralada litoral amb la serralada prelitoral del Vallès.

 

Restes del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe

 

Ja en un tercer nivell, s’han trobat al llarg de tota la comarca diferents jaciments més petits, que l’arqueologia ha demostrat que eren fortificacions defensives o torres de vigia i no nuclis poblacionals com es va pensar en un primer moment. La major part d’aquests jaciments són de finals del segle IV a. C i sobretot del segle III a. C (període on van tenir lloc les diferents Guerres Púniques entre Roma i Cartago).

I ja en l’últim esglaó trobem els jaciments de plana que eren petits centres de producció agrícola i d’emmagatzematge de cereals i aliments com granges, masies o, fins i tot, camps de sitges. Alguns d’aquests nuclis també eren petits centres artesanals especialitzats en ceràmica, metal·lúrgia o simples forns o abocadors.

Com hem vist, durant aquest període el maresmencs d’aleshores vivien a dalt de turons i a les vessants de valls on les zones de conreu eren més bones, allunyats de la costa on la terra era més dolenta per l’agricultura. Tot i això en el període de l’Ibèric Ple ja trobem alguns jaciments a peu de costa, per exemple els Forns de Santa Cecília situats en el veïnat de Sant Simó de Mataró o el jaciment de Can Vilà de Premià de Mar.  Aquests jaciments de costa era on es feien aquests intercanvis comercials entre els laietans i els comerciants mediterranis.

Amb aquestes pautes complexes de poblament es tenia un control més efectiu sobre el territori i s’aconseguia un major aprofitament dels recursos naturals per part de l’elit política de Burriac. SocietatLa laietana, era una societat molt jerarquitzada que tenia un règul com a cap polític. A més, per l’armament i per la presència d’elements defensius als poblats més grans que s’han trobat sembla ser que era una societat fortament militaritzada i bèl·lica.

Pel que fa a l’estratificació social, les diferents necròpolis de la vall de Cabrera ens mostren dos tipus de tombes on es poden veure dues classes socials diferents. D’una banda tenim una necròpolis on trobem una gran quantitat de tombes sense aixovars funeraris, i d’altra banda, tenim una altra necròpolis selectiva on nomes hi trobem tombes amb grans aixovars formats per productes importats, béns de luxe i armament militar. Segurament aquestes tombes amb aixovars tan rics pertanyien a l’aristocràcia laietana, mentre que les altres devien ser de la gent corrent.

La primera notícia que tenim dels laietans i dels altres pobles ibers catalans ve de les fonts literàries antigues romanes i gregues. Però aquestes fonts ens parlen a partir de finals del segle III a. C quan comença la conquesta romana de la península Ibèrica i molt poc del passat d’aquests pobles indígenes. Les fonts antigues no ens parlen dels laietans com una entitat política autònoma ni estatal, però tal i com hem vist abans, les pautes de poblament del territori que coneixem per l’arqueologia, fa que pensem que era un territori jerarquitzat amb un centre de poder. Burriac era aquest nucli de poder que controlava i dirigia l’economia de les poblacions del seu voltant. Però no era un control efectiu, i això fa que parlem d’una societat proto-estatal i no d’un estat.Els antecedents de la ciutat d’IluroL’any 218 a.C la sort dels pobles ibers catalans va canviar per complet, quan les tropes de l’exèrcit romà desembarquen al port d’Empúries per derrotar les tropes cartagineses a Hispania del general Anibal. Un cop acabada la II Guerra Púnica el 202 a. C, els romans es van quedar a la península ibèrica i van començar el procés de romanització.

Aquest procés, i un lligam comercial cada cop més gran amb els comerciants mediterranis va fer que la població laietana anés abandonant els turons i comencés a habitar a la zona costanera. D’aquesta forma, la població del poblat ibèric de Burriac, ja amb el nom d’Ilturo, abandona la vall de Cabrera el segle I a. C per instal·lar-se a la costa on poc després es fundarà la ciutat romana d’Iluro.

Economia basada en l’agriculturaL’agricultura era la base de l’economia laietana tal i com ens demostren el gran nombre de sitges trobades en territori laietà. Els cereals eren el producte estrella de la producció agrícola laietana, sobretot el blat i l’ordi. No s’ha trobat cap construcció que servís per irrigar els camps. Però per la situació de les terres en vessants de turons i zones planes, sembla ser que es podrien irrigar naturalment amb les baixades de les rieres i rierols que tan sovint desborden el litoral maresmenc quan plou. El cultiu de secà no era l’única producció agrícola, en alguns jaciments s’han trobat eines com podalls, fangues i aixades típiques per treballar conreus de regadiu. Aquests conreus de regadiu i horta eren per l’autoconsum. A mida que els contactes comercials van ser més estables, les elits locals haurien dirigit la producció agrícola cap el cultiu de cereals, producte que venien a buscar els comerciants mediterranis a la costa catalana. 

Gran importància de la producció ceràmicaTambé hem de destacar la producció ceràmica laietana, segurament es creu que era considerable la producció de grans àmfores per emmagatzemar els cereals. En els jaciments de Sant Simó i Vista Alegre de Mataró s’han trobat una gran quantitat d’àmfores, que servien per transportar el cereal que s’intercanviava amb els comerciants grecs, púnics, fenicis i etruscos. Aquest comerç hauria pogut ser una part important de l’economia laietana, sobretot a partir de l’Ibèric Ple (400-218 a. C).Pel que fa a la producció metal·lúrgica, no es creu que tingués gaire pes a l’economia laietana, a la zona del Maresme només s’ha trobat una foneria al jaciment de la Torre dels Encantats a Arenys de Mar. Segurament aquí es devien produir les eines per treballar el camp, i els ornaments i les armes de la classe dirigent que controlaven la resta de la societat.  

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: