La fundació d’Iluro

Entre el 80 a.C i el 70 a.C els romans s’instal·len en el territori que esdevindrà Mataró

L’any 218 a. C en plena Segona Guerra Púnica, les tropes romanes del general Gneu Corneli Escipió desembarquen al port d’Empúries per tallar les xarxes de subministrament de provisions i soldats del general cartaginès Ànnibal que es trobava combatent a la península itàlica. Els romans havien vingut aquí per expulsar el seu rival comercial i militar, i ara que hi eren volien controlar els recursos naturals i humans que els podien proporcionar aquestes noves terres. És en aquest moment quan comença el procés de romanització de tota Hispània i del territori que ara coneixem com la comarca del Maresme que es portà a cap durant els segles II i I a.C.

Un cop acabat el conflicte bèl·lic en territori ibèric l’any 205 a.C, els romans, que fins llavors havien establert pactes amb els poble ibèrics per combatre els cartaginesos i els seus aliats ibers,  comencen a portar una política més exhaustiva sobre el control del territori hispà. És per aquest motiu que el govern romà va dividir la península en dues províncies, la Hispània Citerior que tenia com a capital Tarraco (Tarragona) i la Hispània Ulterior que va tenir com a capital Corduva (Còrdova). L’any 27 a.C amb la reforma de l’emperador Octavi August, la península Ibèrica va quedar dividida en tres províncies: la Hispània Citerior Tarraconensis, la Bètica i la Lusitània.

La romanització a la nostra comarca (dins del que era territori laietà) va ser un procés llarg i laboriós, i va comportar tota una sèrie de canvis imposats pel senat republicà de Roma amb la complicitat de les elits locals, que van transformar per complet la vida de la societat indígena. Els canvis més significatius d’aquest procés van ser la colonització de la plana litoral i el progressiu abandonament dels poblats d’alçada (oppidum), la implantació d’un sistema fiscal gràcies a un cadastre, la consolidació de la moneda com a eina de pagament d’impostos i objecte d’intercanvi comercial, i el nou model d’explotació agrícola, basat en el conreu de la vinya, que anirà arraconant el cereal que fins aleshores era el producte estrella de la zona. Aquest procés va culminar amb la fundació d’espais urbans a imitació dels itàlics com van ser el jaciment de Ca l’Arnau (Cabrera) primer i després la ciutat d’Iluro.

Pel que fa al Maresme, el procés de romanització va acabar entre el 80 i 70 a.C que és quan es creu que es funda la ciutat d’Iluro. Hem de dir que per a aquestes mateixes dates també es funden altres ciutats romanes en territori català com Emporiae (Empúries), Gerunda (Girona) i Baetulo (Badalona). El naixement d’aquestes ciutats, i d’altres a la península Ibèrica, es troba dins del període de les guer­res sertorianes (81 a. C - 72 a. C) que es van produir en territori hispà. Sertori, pro-pretor de la Hispània Citerior del grup dels “populares” amb gran popularitat entre els hispans després de portar a cap diverses reformes per millorar les condicions de vida d’aquests, es va revelar contra la dictadura de Sila, del grup dels “optimates”. Això va fer que des de Roma s’enviessin una gran quantitat de tropes romanes per aturar la sublevació dels partidaris de Sertori. Aquests soldats, després d’aixafar la sublevació, es van instal·lar a Hispània.

Amb la fundació d’aquestes noves ciutats romanes, el govern de Roma va consolidar el seu poder a la província i va disposar d’una millor explotació econòmica dels nous territoris conquerits.

 

 

 

Una fundació ex novoLa ciutat d’Iluro va ser fundada ex novo, és a dir, que va ser construïda de nova planta en un espai on abans no hi havia cap altra ciutat anterior. Segons la majoria d’experts, la ciutat es va fundar entre la dècada que va del 80 a.C al 70 a.C. La ciutat es va edificar sobre un petita elevació a la plana litoral, on avui dia hi trobem el casc antic de la ciutat de Mataró, seguint un model urbanístic d’esquema octogonal. En un inici es creu que la ciutat hauria pogut tenir una mida de 7 hectàrees i que estava envoltada per una muralla amb torres, tal i com ens indica el títol que se li va donar a la ciutat “oppidum civium romanorum”. De les muralles romanes de la ciutat en tenim molt poca informació arqueològica, ja que només s’han trobat les restes d’un mur al Carrer de Palau que evidenciïn que la ciutat tingués  muralla.

Com tota ciutat romana, Iluro es va planificar a partir del traçat de dos carrers principals, el cardo maximus que creuava la ciutat de nord a sud i el decumanus maximus que creuava la ciutat d’est a oest. A l’encreuament entre aquestes vies principals hi havia el fòrum (les restes mostren que estava situat a l’actual Plaça de Santa Maria), que era una gran plaça on estaven situats tots els edificis públics, religiosos i administratius, com la basílica (ubicada sota de l’actual basílica de Santa Maria) o el temple dedicat a l’emperador August que estava presidit per sis sacerdots i la cúria (govern municipal). El fòrum era el centre de la vida pública en època romana.

Els altres carrers més petits de la ciutat s’ordenaven parel·lament als dos eixos principals. Els espais que quedaven entre els carrers, les “insulae”, eren ocupades per vivendes i comerços.Habitada per ibers i romansPel professor i historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol Olesti, el naixement de la ciutat va ser l’any 75 a.C i es va fundar per assentar un grup de soldats veterans romans que van lluitar al costat del general Pompeu Magne contra els partidaris de Sertori. Tot i que a la ciutat hi havia població d’origen itàlic, hem de dir que la gran majoria d’habitants d’Iluro eren d’origen indígena. Aquesta població local segurament era vinguda del poblats ibers de la zona i del jaciment de Ca l’Arnau de Cabrera de Mar. Les classes altes indígenes deurien veure amb molt bons ulls viure a la ciutat on les relacions amb la nova classe dominant, la romana, haurien estat molts més fàcils i fluïdes. Les elits locals ràpidament van adoptar la forma de vida romana, encara que van mantenir la seves tradicions. Per exemple, a la domus, la típica casa romana trobada a la Plaça Gran, hi trobem objectes ibers. Aquesta domus deuria estar habitada per una família benestant indígena.

Iluro es va fundar durant el final de la República de Roma, però no va ser fins a finals del segle I a.C i ja sota l’Imperi d’August que es va consolidar com una veritable ciutat romana. Sembla ser que hauria estat aquest emperador qui va donar el títol de municipi a la ciutat. Com que el govern central es trobava a milers de quilòmetres, cada ciutat tenia el seu govern local format pels personatges més poderosos de la ciutat.Lucius Marcius OptatusL’any 1814 es va trobar davant mateix de l’Ajuntament de Mataró la famosa làpida funerària del que hauria estat el primer “duo vir” de la ciutat d’Iluro, Lucius Marcius.El “duo vir” o “duumvir” era el president de la Cúria o del consell municipal. El seu càrrec era electiu i tenia una durada d’un any. Un cop passat el seu mandat passava a ser membre vitalíci de la Cúria. Aquest títol anual l’ostentaven dues persones que havien de prendre les decisions per consens. Es creu que Lucius Marcius va fer el primer cens de la ciutat romana d’Iluro.

El ritual fundacional de les ciutats romanesEl model urbanístic que seguien les ciutats romanes es basava en el model etrusc i grec. Abans de fundar una ciutat es feia un ritual religiós d’origen etrusc que, segons la llegenda de la fundació de Roma, va fer el seu fundador Ròmul. El ritual consistia, primer de tot, en que el sacerdot consultés els presagis per saber si els déus aprovaven la ubicació de la ciutat. A continuació, en el punt central de l’espai seleccionat, es cavava una fossa on s’enterraven les ofrenes fetes als déus. El forat es tapava i a sobre s’hi posaven els estendards militars, si la fundació la feia un grup de militars, com sembla que hauria pogut ser el cas d’Iluro. Un cop fet això, el sacerdot, amb una arada tirada per bous blancs, marcava el perímetre de la ciutat. Aquesta delimitació anomenada “pomerium” era l’espai que els romans pensaven que estava protegit pels déus. En aquest perímetre marcat per l’arada després es construïen les muralles.

 

Una ciutat feta a semblança de RomaLa ciutat d’Iluro ràpidament es va convertir en una gran ciutat, feta seguint el model de la capital de l’imperi, Roma. Cap allà el 50 a.C, Iluro ja disposava de clavegueram. El mercat o “macellum” on es feien totes les transaccions comercials estava situat a l’actual Plaça Xica, a l’actual Plaça de Can Xammar es trobaven les termes o banys públics, un espai de relax i benestar on les classes benestants d’Iluro anaven a descansar i també a parlar d’afers polítics i econòmics amb els seus iguals. Els carrers de la ciutat d’Iluro comptaven amb comerços. Aquestes botigues eren les “tabernae”, les més importants estaven situades en els carrers principals i estaven situades a les plantes baixes dels edificis. Com tota ciutat romana, Iluro, fora muralles, tenia el seu “territorium”, les terres de conreu que pertanyien a la ciutat. Es creu que el territorium d’Iluro on es conreava sobretot vinya podria anar de Caldes d’Estrac fins la riera de Teià.  

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: