Mataró durant la Guerra del Francès

Durant el 1808 i el 1814 la nostra ciutat va viure l’ocupació de les tropes napoleòniques

A principis del segle XIX Europa era un polvorí on els grans estats del vell continent es disputaven l’hegemonia mundial.  Anglaterra i França eren les dues grans potències del moment, mentre que la corona espanyola estava lluny de ser el que havia estat anys enrere. Espanya s’havia de posicionar a favor d’una de les dues grans potències i, com que des del 1793 estava en conflicte amb Anglaterra, la corona va apostar per donar suport a la França napoleònica. Però la jugada no va sortir gens bé i, aprofitant que les tropes franceses havien de passar per territori espanyol per conquerir Portugal, es van quedar a mig camí i Mataró en va patir les conseqüències.

 

El segle XIX va començar amb les dues potències de l’època enfrontades. La França post revolucionària de Napoleó Bonaparte s’enfrontava a l’Anglaterra protoindustrial no només per l’hegemonia en el vell continent sinó per l’hegemonia mundial. Ara les batalles no es lliuraven només a territori europeu, els combats també es traslladaven a les colònies de les grans potències europees escampades per tot el món.

Com que la França napoleònica tenia una flota naval inferior a l’anglesa i els seus dominis al nou continent eren inferiors, Napoleó va canviar d’estratègia per combatre els anglesos i va apostar per la guerra econòmica. L’any 1806, l’emperador francès va declarar el Bloqueig Continental, prohibint als britànics importar qualsevol producte de l’Europa continental. Tots els països es van adherir al bloqueig, excepte Suècia i Portugal que es van declarar neutrals. Així, els principals ports portuguesos nodrien a les embarcacions britàniques de tots aquells productes vinguts d’Europa i de les seves colònies que Anglaterra necessitava per continuar engreixant la seva revolució industrial.

França va reaccionar ràpid i l’any 1707 França i Espanya firmen el Tractat de Fontainebleau. El monarca borbó espanyol Carles IV, aconsellat pel seu ministre Manuel Godoy que tenia fama d’afrancesat, firmà aquest tractat amb Napoleó. El pacte consistia en que Espanya deixés passar pel seu territori les tropes franceses que anaven a conquerir Portugal, país que després s’haurien de repartit les dues nacions. Després de tants segles d’enemistat entre França i Espanya, ara les dues nacions pactaven per fer front a un enemic comú: Anglaterra.

Després de molts anys, els mataronins, igual que els habitants de tota la resta de ciutats i viles de la corona, havien de tornar a albergar soldats a casa seva. Aquest cop, en principi, eren francesos i només estaven de pas però al final la història va ser molt diferent. Aquells soldats que eren aliats, ràpidament es van convertir en conqueridors i enemics de la població catalana i mataronina.

Napoleó tenia al cap una idea que no era altra que quedar-se a la vegada amb Portugal i Espanya. Aprofitant la crisi política que hi havia a la corona espanyola entre el monarca Carles IV i el seu fill Ferran VII, Napoleó va interferir en les disputes entre pare i fill i al final va consumar el seu pla col·locant el seu germà, Josep Bonaparte -conegut com “pepe botella”-, al tron espanyol. A partir d’aquest moment comença un conflicte bèl·lic entre la corona espanyola i França que es coneix com la Guerra del Francès (1808-1814) i que va acabar amb el fill de Carles IV, Ferran VII, al tro.Arriben les tropes El 9 de febrer de l’any 1808, les primeres tropes franceses en direcció a Portugal entren en territori espanyol per Catalunya i, dos dies després, l’11 de febrer, arriben a Mataró. A partir d’aquell moment, la població mataronina va haver d’acollir a casa les tropes franceses i els seus cavalls com estava acordat, però els abusos dels soldats van fer que la població digués prou i que s’aixequés en contra dels francesos.

 El 7 de juny, amb Josep Bonaparte al tro espanyol, a Mataró es produeix una revolta popular encap­çalada pels estaments privilegiats en contra de l’ocupació francesa. L’endemà de la revolta, la multitud aixecada es va dirigir cap a l’ajuntament per demanar armes i municions per combatre l’enemic. El corregidor de la ciutat va accedir i, després de la creació d’una junta de govern local, es va iniciar la defensa del territori.

 

L’objectiu de Mataró i d’altres poblacions revoltades de la zona era alliberar la ciutat de Barcelona que havia caigut dies abans. Però la resistència local va durar poc i el 16 de juny de 1808 les tropes franceses del general Lechi van entrar a Mataró a ‘mata-degolla’. Els soldats napoleònics van cremar edificis, van cometre assassinats, violacions, robatoris i tot el que se’ls va passar pel cap. L’objectiu era clar, s’havia d’acabar amb la revolta de manera ràpida, dura i expeditiva. Podia haver estat pitjorEl resultat de l’atac de l’exèrcit francès sobre Mataró, considerat en aquella època com el millor exèrcit existent, va ser de 25 morts i més d’una quarantena de ferits, un balanç molt elevat per a una població de 10.000 habitants que és la que tenia Mataró en aquella època. La represàlia francesa encara hauria pogut estar pitjor si no arriba a ser per la intermediació del mataroní Fèlix Antoni Campllonch Guarro, ciutadà benestant que havia acollit oficials francesos a casa seva i que deuria pagar una quantiosa suma de diners perquè el general Lechi aturés les atrocitats dels seus soldats. L’economia se’n ressenteixDurant tota la guerra del Francès l’economia mataronina se’n va ressentir. Mataró era una ciutat que basava la seva economia en el comerç marítim i aquest, durant tot aquest període, va quedar molt malmès. La població va haver d’acollir i alimentar les tropes franceses, molts edificis de la ciutat van quedar destruïts i el comerç amb Amèrica va anar minvant.

Mentre aquí a Espanya es lluitava contra el francesos, a les colònies americanes espanyoles, els criolls van veure la possiblitat de desfer-se del control de la corona. És durant aquest període de temps que comencen els processos d’independència que faran que, a finals de segle, Espanya es quedi sense territoris d’ultramar.Mataró passa a ser francesaEl 26 de gener de 1812, amb la guer­ra estancada i sense que es veiés un clar guanyador, Mataró com la resta de Catalunya es va annexionar a França. Una annexió que va ser fictícia, ja que el domini va ser portat a cap per militars i la Catalunya rural sempre se’n va quedar al marge i va continuar la revolta amb una guerra de guerrilles. Tot i això, la presència francesa a Mataró era evident, les tropes franceses es van instal·lar on avui hi ha el cementiri dels caputxins, un espai elevat que els permetia tenir controlada la ciutat i totes les seves portes.

Poc va durar aquesta aventura francesa, ja que el projecte faraònic de Napoleó de voler conquerir tota Europa es va estavellar a les estepes russes. Les tropes napoleòniques van patir una greu derrota en el front de l’est i això va fer que França anés perdent terreny en tots els seus  altres fronts. D’aquesta manera, a principis de 1814 Ferran VII torna a Espanya i recupera el tro. Ferran VII “el desitjat” agafà la corona i ben aviat va derogar la Constitució de Cadis de caràcter lliberal i va restaurar l’absolutisme.

Mataró lidera la defensa de la comarcaPocs dies després que la ciutat de Barcelona caigués en mans franceses, a Mataró esclata una revolta popular que tenia com a objectiu expulsar les tropes franceses de la ciutat, però també de la comarca i qui sap si també alliberar Barcelona. Els mataronins volien combatre l’enemic, però la majoria de combatents eren fusters, pescadors, pintors o camperols sense armes. Per això van demanar les armes de l’ajuntament i a tota aquella persona que tingués fusell o espasa a casa seva. Als combatents mataronins se’ls hi van sumar altres de les localitats veïnes i, fins i tot, d’altres contrades de Catalunya. Els textos de l’època i estudis posteriors ens parlen que entre 2.000 i 3.000 homes armats van anar fins al Castell de Montgat per fer front als atacs francesos de les tropes napoleòniques que estaven a Barcelona. Al final la lògica es va imposar i el professional exèrcit francès va resultar victoriós. 

Ferran VII visita MataróEl 19 de març de 1814 el flamant restaurat rei d’Espanya Ferran VII va visitar Mataró. La ciutat el va rebre amb honors i molts ciutadans el van aclamar. Per fi s’havia expulsat al francès, però tots els canvis que havia de portar la Constitució de Cadis, “la pepa”, ràpidament van ser avortats pel monarca que va aturar la reforma lliberal i va restaurar l’absolutisme. El monarca es va allotjar a casa de Fèlix Antoni Campllonch Guarro, edifici que actualment acull l’escola Cor de Maria. El senyor Guarro havia estat aquell mataroní que havia intercedit davant el general napoleònic Lechi perquè aturés la massacre que estaven portant a cap les seves tropes a Mataró. Aquest no era el primer cop que un rei visitava Mataró, anys abans durant un altre conflicte, la Guerra de Successió, el monarca Carles d’Àustria va venir a Mataró a conèixer la seva futura esposa. En aquella ocasió el monarca també es va allotjar a la residència Guarro.  

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: