La Missa de Les Santes: exportar la joia musical?

Es compleixen 35 anys de la interpretació de les partitures al Palau de la Música

  • Mireia Biel / Fotos: cedides
  • Divendres, 13 Desembre 2013 00:00

Cultura 2013, Missa al Palau

“A la Missa de Les Santes hi esperes una música bonica, viva i en moments espectacular”. El musicòleg Joan Vives la descrivia així en una entrevista a m1tv el juliol del 2012. Ara fa 35 anys, un Palau de la Música ple va gaudir de les notes musicals de les partitures de Mossèn Blanch. Un dels espais de culte a la música catalana va ser la llar, per un sol dia, d’una Missa de Glòria que mai més ha tornat a sortir de Mataró. Per què no fer-ho de nou? En la celebració d’aquesta efemèride, es posa damunt la taula la possibilitat de redefinir les partitures per unificar-les per tal de donar-les a conèixer arreu i fer gala de la joia que Mataró treu sols cada 27 de juliol des de fa gairebé 165 anys.


‘Mataró canta la Missa de Les Santes’, l’eslògan d’una fita pel patrimoni cultural mataroní. El 22 de desembre de 1978, l’Orfeó mataroní, encapçalat pel director de la Missa de Les Santes, Pere González, i l’aleshores president Jordi Sivilla, van interpretar la Missa de Glòria de Mossèn Manuel Blanch al Palau de la Música, coincidint amb el 75è aniversari del cor i com a cloenda d’una sèrie d’actes i iniciatives per commemorar-ho.

Una norantena de cantaires van anar al “santa santorum” de la música catalana, segons Sivilla, per interpretar una peça única, peculiar i particular. Però no van anar-hi sols. Documents històrics i fonts consultades expliquen que “hi va haver autobusos plens de gent que van anar fins al Palau a gaudir del concert”, que va portar noranta cantaires al Palau amb noms tan rellevants com el de Josep Fadó.

Cultura 2013, Missa al Palau 2

No quedar en ridícul

“Vam parlar amb un dels fills Millet per portar la Missa al Palau”, relata Sivilla, qui també assenyala, per aquesta història, noms com el de Sebastià Taltavull. La proposta va avançar a bona velocitat i els van recomanar l’organització d’una roda de premsa que, en un principi, “havia de ser fallida”. Sivilla recorda que “vam ser molt exigents perquè si anàvem al Palau de la Música no volíem fer-ho per quedar en evidència o fer el ridícul”. Per aquest motiu, el mateix Sivilla, tal com explica, va trucar “a cadascun dels mitjans de comunicació i vam aconseguir que en vinguessin 10 o 12”.

Tot això va permetre que el concert fos un èxit. Segons González, “Mataró va rebre el concert amb molt bons ulls i va fer posar en valor, encara més, les partitures de Blanch”. Va ser, per Sivilla, “una idea que vam tenir i que vam dur a terme, sense cap voluntat de col·locar la Missa com a un símbol, però sí de reconèixer-la com la peça de les característiques que és”.

Tresor mataroní

Mossèn Manuel Blanch, amb prop de 21 anys, va escriure les partitures del que actualment es coneix com la Missa de Les Santes. Es tracta d’una peça musical única escrita el 1848 i interpretada pràcticament sense interrupció fins a l’actualitat. De caràcter religiós i creada en ple romanticisme, posseeix unes característiques operístiques molt particulars que la converteixen en una joia artística que Mataró va reconèixer com a Patrimoni Cultural de la Ciutat.

La Missa de Glòria de Mossèn Blanch – qui va rebre l’ajuda del seu professor i músic cec Josep Isern – és una peça religiosa composta per a quartet solista, cor i orquestra. És, per tant, una missa cantada que necessita una orquestra i un cor importants. Per aquest motiu, tal com es relata al recull gràfic de Mataró ‘L’Abans’ (1865-1965), “la coral estava formada per un cor mixt en el qual van participar la Capella de Música de la basílica de Santa Maria, l’Schola Cantorum, diversos cantaires vinculats a l’Orfeó mataroní i a altres associacions, així com cantaires voluntaris”.

Cultura 2013, Missa al Palau 1

Tradició i modernitat

La tradició centenària de la litúrgia, que interpreta per exprés desig i permís excepcional del Vaticà, s’enfronta a l’evolució cap a unes Santes de caràcter més popular i a la pèrdua de pes de la religió en la societat, dos fets que allunyen les generacions més joves d’actes com la Missa de les Santes. Si bé pel seu valor cultural és del tot rellevant, la missa és desconeguda per molts i requereix, no només d’iniciatives que la promoguin, sinó també d’un relleu generacional que en garanteixi la continuïtat.

Jordi Lluch va ser el director de la Missa de Les Santes d’aquest 2013. Lluch, ja es coneixia el terreny perquè el 2010 va ser l’encarregat de dirigir aquesta mateixa cerimònia. Un any en què, a més a més, va incorporar-hi canvis que van donar nous aires a una missa que havia quedat antiquada. En una entrevista del juliol a aquest mateix setmanari, Lluch proposava la creació d’un grup de treball que promogués el coneixement i la difusió de l’acte litúrgic i apuntava que “les escoles de música i potser, fins i tot, els centres educatius haurien de fomentar-la i es podria adaptar per fer-la entendre musicalment a diverses etapes”, argumentant que “la Missa actual ha quedat en un reducte i no en sabem prou coses”.

Revisar les partitures

El quid de la qüestió implica revifar l’acte litúrgic. González i Lluch coincideixen a l’hora d’afirmar que la partitura necessita una “revisió a fons” i la “recuperació de l’original”. Lluch determina que “caldria fer una revisió de certs aspectes relacionats amb la música i reordenar materials perquè al llarg dels anys s’han fet algunes variacions”. En aquest sentit, González considera que “hi ha gent capacitada a la ciutat per fer-ho i és necessari per unificar-ho i poder-ho exportar”.

“Cal fer-ho, sí, però des de la consciència perquè és una obra molt important”, matisa Sivilla. Però volen dur-ho lluny, donar-ho a conèixer: “Tenim una joia i ja és de Mataró, però per què no hem d’ensenyar-la?”, es pregunta Gonzàlez. Va dirigir l’Orfeó mataroní entre el 1978 i el 1981 i va posar-se al capdavant de la Missa per darrera ocasió el 2008, en el marc de les celebracions del mil·lenari de la basílica de Santa Maria. “Per què no la podem portar al Vaticà?”, es qüestiona. O sense anar més lluny, “per què no unifiquem la partitura perquè la pugui tocar qui vulgui a Mataró, al nord d’Espanya, a Lleida o on sigui?”.

Rejovenir els cantaires

En els seus inicis, la Missa de Les Santes va ser pensada i escrita perquè la cantés el poble. Tot i així, l’exigència vocal és molt alta i cal que les veus dels cantaires estiguin molt treballades. Actualment, l’Ofici del dia 27 està format, principalment, per veus grans que cal compensar amb l’entrada de gent més aviat jove. El relleu generacional, per tant, és transcendental per evitar que en un futur es perdi la tradició.

Les fotos en blanc i negre i el record dels retalls dels diaris que van explicar l’efemèride han sortit del calaix per plantejar els reptes d’una Missa que, en ple segle XXI, ha d’actualitzar-se, modernitzar-se i adaptar-se a una ciutat que vol seguir omplint la basílica cada 27 de juliol perquè la Missa de Glòria brilli tant com aquests darrers 160 anys.

Cultura 2013, Missa al Palau 3

Una orquestra simfònica
Segons Gonzàlez, el que Mataró necessita és “una petita orquestra simfònica que es dediqui específicament a fer bolos i a encarregar-se de les representacions més rellevants de la ciutat, com els Pastorets o la Missa”. Una eina que el mateix González veu com “la possibilitat de reconèixer que no cal anar a buscar bons músics fora de la ciutat perquè aquí n’hi ha amb molt talent”.  Una idea gens eixelebrada, ja que Lluch va intentar impulsar-ho el juliol passat, malgrat que no va aconseguir prou suport: “vaig intentar muntar una orquestrada en què estudiants d’escoles de música poguessin fer algunes sessions d’aprenentatge amb membres de l’orquestra que participa a la Missa per fer una selecció de fragments adaptats que després poguessin interpretar el dia 27”.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: