Un miler de persones van inaugurar el Pati del Cafè Nou dissabte passat a la tarda, en una jornada en què les paraules “justícia” i “cooperació” van ser les més repetides. La Diputació de Barcelona ha fet possible, econòmicament, la rehabilitació d’una plaça que deixa al descobert la planta semicircular de la Presó. Però la importància cabdal no és la inauguració del pati, sinó el rerefons d’unes negociacions que es remunten més d’una dècada enrere. Unes converses entre parts històricament enfrontades, Patronat de la Sagrada Família – Centre Catòlic i Unió de Cooperadors, que fan els primers passos d’un camí encara per recórrer.
“El que més cal valorar és la generositat i voluntat de les parts per arribar a un acord després de les dècades en què ha estat enquistat el conflicte”. Aquesta és la valoració de l’alcalde Joan Mora, minuts abans d’inaugurar el Pati del Cafè Nou. El govern de CiU ha posat fil a l’agulla a les negociacions que va deixar començades l’antic equip de govern del PSC de Joan Antoni Baron. “Ha estat una negociació molt llarga”, assegura Mora. A principis de la dècada dels 2000 van iniciar-se els intents per negociar i no va ser fins al 2011 que es va aconseguir. Mora també destaca que “d’aquesta manera es tanca un cicle històric que esperem pugui anar més enllà en un futur per recuperar el Cafè Nou”.
“No hem tingut cap litigi històric”
Les ferides, segurament, no han quedat del tot tancades. Prop de tres dècades de conflicte comporten la defensa aferrissada d’una posició i la voluntat per allò que popularment es coneix com “escombrar cap a casa”. Anna Huertos, presidenta de la Unió de Cooperadors, reivindica que “el retorn del patrimoni cooperativista és un exercici de justícia” i posar-lo al servei de la ciutat “posar en valor els principis del moviment”.
Per a Joaquim Llorens, president del Patronat de la Sagrada Família, “nosaltres no hem tingut cap litigi històric per un edifici, la propietat del qual ens pertanyia i que hem conservat durant 26 anys després que pràcticament ens el regalessin”. Segons Llorens, “les circumstàncies són les que són i els dos col·lectius han sabut “negociar sense prejudicis i cedir un espai a la ciutat sense que ningú al darrere tingui afany de lucre que, en definitiva, és el més important”.
Espai obert
El Pati del Cafè Nou té una superfície aproximada de 2350 metres quadrats i connecta la Muralla amb la Riera a través d’una única plataforma pavimentada. El nou espai és accessible des dels dos carrers i es destinarà a usos públics. Serà una plaça per a la ciutadania en la qual també es podran organitzar, per exemple, actes culturals i esportius. Els treballs els ha finançat la Diputació de Barcelona, amb una inversió de 180.000 euros provinents del Pla de Concertació de la Xarxa de Governs Locals (2012-2015), que va permetre també l’adquisició del mobiliari de la biblioteca Antoni Comas.
Un conflicte que ve de lluny
Durant dècades, la Unió de Cooperadors de Mataró ha reivindicat el seu patrimoni històric, cedit a la mútua l’Aliança després de la Guerra Civil. La Unió de Cooperadors comptava amb set immobles que van ser confiscats amb l’arribada al poder de Franco, que va decretar la ‘Ley de Incautamiento de los Bienes Marxistas’. Al final del conflicte, el patrimoni es retorna, però la postguerra i la duresa del règim franquista provoquen la fusió de la Unió de Cooperadors i la Mutualitat de l’Aliança Mataronina el 1951.
Segons la Unió de Cooperadors, “aquesta maniobra va acabar facilitant la usurpació del patrimoni per part de la Mútua, a través d’una fosca operació de la seva gerència, que crea la Immobiliària La Alianza SA, amb l’objectiu d’especular i enriquir a tot un seguit de gent corrupta i protegida pel règim”. A partir d’aquests fets i fins al final de la dictadura, la Unió de Cooperadors realitza una activitat constant de resistència, com l’ocupació del Cafè Nou durant 27 anys, des del 1984 i fins al 2011.
Signatura de voluntats
Per tant, la recuperació dels immobles ha estat un episodi enrevessat, però que s’ha refredat gràcies a la creació de la Fundació Unió de Cooperadors, integrada per l’Ajuntament i la Unió de Cooperadors i constituïda el 2005, que ha gestionat el patrimoni en litigi. El procés va iniciar-se formalment el febrer del 2011, quan l’ex-alcalde Joan Antoni Baron va aconseguir asseure en una mateixa taula al Patronat de la Sagrada Família-Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors- la Alianza va posar les propietats en mans del PSF-CC. Aprofitant la renovació de les respectives juntes, les dues parts van deixar aparcades les diferències històriques i van signar un acord pel qual es comprometien a treballar per la recuperació del patrimoni.
Mentre el president del Centre Catòlic, Antoni Blanch demanava perdó “a la societat civil” perquè aquest afer s’ha allargat massa en el temps”, la màxima responsable de la Unió de Cooperadors assenyalava que la signatura del document era “una fita històrica per superar el passat i fer un pas endavant per recuperar el nostre patrimoni”. A propòsit d’això, Baron va reivindicar “la generositat de les dues entitats que fixa noves fites per poder avançar”.
Del Pati al Cafè
Un any i mig després, el juliol del 2012, l’acord es feia efectiu. L’Ajuntament de Mataró, el Centre Catòlic, el Patronat de la Sagrada Família i la Unió de Cooperadors van firmar un conveni històric que permetia desencallar el conflicte del Pati del Cafè Nou, ja que el cedia a l’Ajuntament, qui s’ha encarregat de posar-lo a disposició dels “124.000 mataronins”, tal com va afirmar l’alcalde, Joan Mora.
Aquell mateix dia, Mora va anunciar que “el procés continua obert i ens marquem un límit de 30 mesos per finalitzar les negociacions pel procés urbanístic referent al Cafè Nou”. Aquest període acaba pels volts del gener 2016, moment en què s’hauria de fer públic l’acord de l’edifici annex al pati, principal focus del litigi històric.
Les negociacions, però, són molt prematures, o almenys això és el que es dedueix de les paraules de Huertos, que explica que “l’obertura del Pati ha d’assentar les bases del diàleg per recuperar el Cafè Nou”. Es tracta, doncs, d’un punt d’inflexió que per a Mora, “ha de servir per tornar a la ciutat el Cafè Nou, que durant anys ha estat oblidat malmetent-se”. La falta de pressupost i les diferències que encara separen les parts enfrontades pel Cafè Nou fan preveure que la recuperació integral de la zona encara és lluny.
El cooperativisme, alternativa a la crisi
L’inici de la recuperació del patrimoni de la Unió de Cooperadors coincideix amb una nova empenta del moviment cooperatiu com a conseqüència de la recessió econòmica. Segons Anna Huertos, presidenta de la Unió de Cooperadors, “amb la situació de crisi actual està comprovat que les empreses que tenen format de cooperativa són les que millor resisteixen”. Per aquest motiu, l’entitat també aposta ara per convertir-se en la referència de les cooperatives mataronines, més de 40 actualment. Huertos assegura que “ja estem celebrant assemblees per determinar el futur de la Unió de Cooperadors com a cooperativa de consum i de serveis, en la línia d’intentar aglutinar el moviment en una ciutat històricament cooperativista”.
El Pati del Cafè Nou deixa a la vista l’arquitectura de la Presó
L’obertura del Pati del Cafè Nou, no només suposa la recuperació d’un espai històric de Mataró, sinó que també deixa a la vista la planta semicircular de l’edifici de La Presó. L’immoble, obra de l’arquitecte Elies Rogent, és un Bé Cultural d’Interès Nacional construït el 1851 i pràcticament únic a l’estat espanyol per la seva estructura, que li confereix una imatge gairebé de fortificació medieval. Fa uns mesos, alguns col·lectius van alertar del mal estat d’algunes zones d’aquest edifici històric del centre de Mataró, però l’Ajuntament va desmentir-ho.
