Homenatge a les llevadores

David Morgades enllesteix en forma de llibre dos anys de recerca sobre més d'un segle d'aquest ofici a la ciutat

  • Cugat Comas // Fotos: Daniel Ferrer
  • Dijous, 22 Març 2018 11:16

Especials 2017/2018, llevadores de mataró

Cada any, amb motiu del Premi Iluro que abans organitzava Caixa Laietana i ara manté la Fundació homònima s'acostuma a reiterar una asseveració que té molt de certa: Mataró i el Maresme han estat àmpliament estudiats històricament. S'acostuma a vincular l'existència i el prestigi d'aquest certamen, així com la qualitat dels treballs que s'hi presenten i són publicats, com el testimoni d'aquest extrem. Potser per això a David Morgades el va sorprendre comprovar que no existia cap estudi o publicació sobre les llevadores a casa nostra. I va decidir posar fil a l'agulla.


Morgades no és historiador ni té el temps ni els coneixements que alguns acadèmics poden destinar a la historiografia. Però ha destinat dos anys a una intensa i laboriosa tasca de recerca que conclou amb un llibre de títol eloqüent 'Llevadores de Mataró. L'art de fer néixer'. Es tracta d'un estudi complet del qual el mateix Morgades n'ha autoeditat 50 exemplars.

És car de trobar, tot i que és consultable a la biblioteca popular de la Fundació Iluro o a l'Arxiu Municipal i Comarcal de Can Palauet. Precisament en l'extens fons documental d'aquest darrer arxiu i també del Museu Arxiu de Santa Maria és on aquest mataroní va esmerçar hores i hores, durant mesos, per creuar dades dels diferents padrons o registres d'impostos fins a documentar les persones que, a la nostra ciutat, van ajudar a fer néixer generacions de nadons. El mateix autor afirma estar satisfet de la recerca, que va venir motivada pel fet que la seva parella es dedica, precisament, a fer de llevadora. Aquesta va ser la porta oberta a gratar la història local fins a enllestir un autèntic inventari de l'ofici els últims dos segles.

"El llibre vol ser un reconeixement a aquestes dones”

Al llibre hi trobem les històries remotes. La més antiga que ha pogut documentar és Dolors Jilbà Simon nascuda el 1818. Al darrere hi van anar altres dones com Anna Maria Viladomat, Francesca Mozas, Pepita Arabia o Maria Noé, entre desenes d'altres. Amb algunes d'elles va poder-hi parlar, com amb Arabia de qui va acabar constatant que havia estat, precisament, la seva pròpia llevadora. "Va ser emocionant comprovar que ella mateixa m'havia dut al món i és un exercici que gràcies a aquest treball molts mataronins podran fer: sabent l'època i on van néixer és molt probable que identifiquin la seva pròpia llevadora", explica Morgades.

Un ofici canviant
Morgades és un gran defensor de l'ofici de llevadora, quelcom que ha mutat molt amb el pas del temps sobretot d'ençà que a meitats del segle XX els parts hospitalaris acaben per imposar-se. Les llevadores mataronines eren, per l'autor, "dones excepcionals en uns temps on el masclisme i el patriarcat no ens ho posaven gens fàcil, en molts casos eren dones que se les empescaven per estudiar en contra de l'opinió social". En aquest cas el llibre documenta per exemple com en ple franquisme l'única manera de poder estudiar per dedicar-se a l'ofici d'algunes joves mataronines era enfilar-se a les JONS en contra del seu ideari polític. Per Morgades "això demostra la complicació de l'època i que aquesta manera era l'única de poder-se costejar les despeses d'estudiar".

Especials 2017/2018, llevadores de mataró

Moltes llevadores del segle XX, sobretot del primer terç, aprenien l'ofici i en molts casos era una cosa pròpia d'una nissaga. "De la mateixa manera que un lampista aprèn d'un altre, les llevadores aprenien amb l'experiència fent d'aprenents als parts a les cases", explica Morgades. La Guerra Civil va truncar moltes de les carreres, també en un àmbit com aquest. Les llevadores van ser mobilitzades per vacunar la població per les fortes epidèmies d'alta mortalitat que afectaven la societat catalana. Ni una figura com la llevadora no queda fora de les vicissituds d'un conflicte així. Hereus d'Anita Viladomat relaten, per exemple, en el llibre com aquesta llevadora és castigada per les FAI a passejar defecada després de prendre un purgant.

També la relació amb la religió entra en matèria: "Les llevadores eren adoctrinades per poder fer batejos necessaris per salvar l'ànima en cas que l'albat morís durant el part, en els llibres d'òbits de l'arxiu de Santa Maria hi he trobat testimonis escrits", relata.
Les llevadores van perdre pes en els parts quan aquests van passar als hospitals, quelcom que també va fer augmentar la seguretat d'aquests tot i perdre's aquesta relació estreta entre dones del moment del part. Morgades també fa esment en el llibre a la relació de les professionals amb els tocòlegs –nom amb el qual abans es coneixia l'actual ginecòleg– del segle XX.

Una reivindicació

Per l'autor "el llibre ha de ser una reivindicació i un reconeixement a aquestes dones i ve del fet de no voler que quedin oblidades en la història. M'agrada pensar que almenys quedarà aquest llibre", explica. En una motivació similar el mateix autor ja va impulsar el reconeixement local a les víctimes del bombardeig de 1938 o a la figura de Francisca Pla Bosch. Morgades es congratula que, en el cas de les llevadores, el seu sigui "un granet de sorra que compti". De moment té forma de llibre.

Especials 2017/2018, llevadores de mataró
Una tasca molt laboriosa
La preparació d'aquest document, amb dades, referències i fotografies, va ser costós per Morgades que va tirar del fons de l'Arxiu Comarcal i el Museu Arxiu de Santa Maria. En un exercici reiterat de creuar dades per trobar la identitat de les diferents llevadores, l'investigador va repassar pàgina per pàgina els padrons municipals, els registres dels impostos industrials on constava l'ofici de les persones o la documentació de les congregacions de monges que tenien llevadores al seu haver. El treball, més enllà del llibre, llega una primera indexació de les persones que a Mataró van desenvolupar aquest ofici a la ciutat.
Precisament al mateix autor li agradaria que aquesta recerca possibilités un treball més professional i acadèmic. "Oi tant que m'agradaria que algú amb temps i més coneixement aprofundís. La història és generosa si grates i es pot anar més enllà. Jo només he aplanat una mica el camí", explica Morgades. En aquest sentit posa en valor la recerca feta i la referència que llega a qui vulgui estudiar més àmpliament les dones que van tenir aquest 'ofici a Mataró.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: