Aules d’acollida: Aprendre a aprendre en català

Les aules d’acollida són el nou recurs dels centres públics per ajudar els alumnes nouvinguts

L’arribada de població immigrant a la nostra ciutat és una realitat. En moltes ocasions, quan els estrangers arriben aquí ho fan en un estat de total desprotecció, desconeixement del nou entorn i incomprensió del nostre idioma. Aquesta situació també afecta els nens, que malgrat desconèixer el català, assisteixen a classes impartides en aquesta llengua. Per aquest motiu, el curs escolar 2004-2005 s’ha inaugurat amb una gran novetat pel que fa a la integració dels escolars nouvinguts: les aules d’acollida.

Les aules d’acollida són el resultat de diferents formes de facilitar l’ensenyament de la llengua catalana als escolars nouvinguts que s’han aplicat a la ciutat. Fins fa ben poc, no eren res més que un projecte de com una sèrie de professionals de l’ensenyament creien que havia de ser la correcta integració —i el cert és que en diferents centres fa temps que s'havia posat en pràctica— , però ara aquest pla s’ha materialitzat de manera oficial. Entre alguns d’aquests professors trobem David Calderira, professor d’un Taller d’Adaptació Escolar (TAE); i Juliana Bacardit, membre del Moviment Educatiu del Maresme (MEM), amb els quals hem pogut parlar.

Amb l’inici del nou curs, Mataró disposa de dos centres amb aules d’acollida per alumnes de secundària i fins a dotze que en tenen a primària. Malgrat tot, David Caldeira ens explica que “puntualment, estan funcionant els dos recursos: el de l’aula d’acollida pel qual ha apostat el departament d’educació i els Tallers d’Adaptació Escolar, mantinguts perquè es pensa que es un recurs vàlid”. D’aquesta manera es garantitza que tots els escolars que estan a l’ensenyament públic tinguin un recurs que els ajudi en la seva integració.

Una tasca col·lectiva
“Les aules d’acollida estan dins el centre, no són un afegit”, puntualitza Juliana Bacardit. El tutor de l’aula no és l’únic professor que hi participa, sinó que és tracta d’una tasca col·lectiva de tot el personal del centre. Cada mestre hi entra per impartir la seva especialitat i també s’hi impliquen altres serveis com el del psicopedagog. Bacardit continua: “Si jo pogués, ja hauria erradicat el nom. Són una aula més de cada curs. Dóna la impressió que és una cosa afegida però no és cert”. I és que quan un alumne nouvingut es matricula en un centre, se li assigna una plaça en una aula ordinària del seu curs. D’aquesta manera, l’alumne combina l’assistència a l’aula d’acollida amb sortides al seu grup-classe per assistir a matèries puntuals.

Quan els nens immigrants arriben a la ciutat, una part tenen un nivell inferior al de la resta d’escolars de la seva edat, però el problema més important és que no saben fer les coses en català, la llengua vehicular dels estudis. Per això se’ls hi aplica un ensenyament especialitzat basat en impartir el temari corresponent a la seva edat, adaptat a les necessitats d’un aprenentatge intensiu de la llengua i impartit d’una manera més lenta, molt visual, i aplicant conceptes curts i acotats. “Comencem bàsicament amb l’ensenyament oral, que s’aprèn més ràpidament i és el que més utilitat els hi pot donar” ens explica Caldeira.

Llenguatge i costums
La finalitat inicial de les aules d’acollida és dotar d’un recurs perquè aquestes persones sàpiguen defensar-se i desenvolupar-se en la nostra societat. Per això, l’ensenyament que reben no es limita a la matèria escolar, sinó que també vol donar a conèixer aquells elements, costums i tradicions que integren el nou entorn dels nens. “Intentem que aquestes persones tinguin el recurs per interpretar tot el que passa, i després, ells ja tindran l’opció personal de decidir si volen o no volen entrar-hi”, ens comenta el mateix professor.

Aprendre una altra manera d’ensenyar
Però com passa sempre que es comença una nova experiència, ha estat necessari un procés de formació pels tutors i tutores de les aules, que encara cal aprofundir i ampliar. De moment, la formació s’ha aplicat a les persones que directament actuen dins les aules d’acollida, els tutors, però això és només un primer nivell. Segons Caldeira “en els últims anys els centres han canviat molt i cal traslladar la nova formació a totes les persones que hi treballen, ja que tots formen part de l’engranatge educacional”.
Com els seus responsables han afirmat, es tracta d’un projecte nou, que s’està posant en pràctica, i que per tant té moltes coses que s’han d’anar millorant i valorant a mesura que passi el temps. A final de curs caldrà posar en comú les experiències per valorar el seu funcionament, les coses que han anat bé i les que es poden millorar.

TAE i Aules d’aprenentatge
Abans de les aules d’acollida, un dels recursos d’integració eren els Tallers d’adaptació escolar. Mataró disposa de dos TAE. Les principals diferències entre aquests i les aules d’acollida són dues. La primera recau en què els TAE reunien a alumnes de tots els instituts de la ciutat, mentre que a les aules d’acollida només hi poden assistir els del propi centre. La segona diferència és la continuïtat. Els TAE tenen una durada de nou mesos, un únic curs escolar per alumne. Gràcies al fet que les aules d’acollida estiguin dins el centre de l’alumne, permet que puguin seguir en aquestes aules a mesura que van passant de nivell.

Malgrat tot, en aquest primer any de funcionament de les aules d’acollida, i cal veure com evolucionen.

Una experiència gairebé única
Les aules d’acollida són un projecte sense gaires precedents. Malgrat que hi ha aules d’acollida a la resta d’Europa, aquí simplement es pot trobar algun model similar, sempre com aposta d’un centre determinat. A la resta de Catalunya, gairebé no es troben centres que disposin d’aquest recurs.

Un altre avanç important és que fins ara, tothom que s’hi havia implicat en el projecte havia estat amb un caràcter voluntarista. Ara, el departament ha reforçat els centres de secundària amb una persona responsable de l’aula d’acollida. A més, Caldeira ha volgut afegir que “hi ha un reconeixement de l’administració i això és un punt a favor perquè les coses vagin endavant. Si hi ha reconeixement, hi ha pressupostació”.


El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: