Deu anys d'un Gaudí desconegut

En 2008 la ciutat presentava la remodelació de la Nau Gaudí. Obria com a telecentre i servei d’ocupació jove

  • Anna Galdón // Fotos: Daniel Ferrer i cedides
  • Dimecres, 12 Setembre 2018 17:01

Especials 2017/2018, nau gaudí

Fa una dècada els mataronins descobrien que Antoni Gaudí havia dissenyat part del conjunt de la Cooperativa Obrera Mataronesa ubicat al carrer Cooperativa. Tot i estar catalogat com a monument historicoartístic de l’Estat des del 1969 i Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat des del 1982, pocs sabien que aquell conjunt era un dels primers treballs que Antoni Gaudí havia realitzat només acabar els seus estudis d’arquitectura a Barcelona.


Cultura 2018, nau gaudí


La redescoberta venia de l’any 2002, quan, gràcies a la celebració de l’Any Internacional Gaudí, el consistori decidia promoure la rehabilitació l’edifici i la restitució a càrrec de l’arquitecte Manuel Brullet i Tenas de les parts malmeses de la nau de blanqueig i els lavabos. Precisament aquests dos últims espais eren els que el jove Gaudí havia dissenyat el 1878 per encàrrec de l’industrial Salvador Pagès, un reusenc amb qui Gaudí tenia una estreta relació i que compartia els seus ideals socialistes i cooperativistes.

Un projecte utòpic
El projecte de Salvador Pagès a finals del segle XIX era ambiciós: construir el conjunt fabril de la cooperativa incloent-hi edificis d’ús industrial, espais socials i habitatges. Acabat de forma parcial el 1883, el projecte mai va acabar de realitzar-se i només van construir-se dos dels trenta habitatges projectats per als treballadors, uns sanitaris i la nau destinada al blanqueig de cotó. Aquesta última nau, caracteritzada per la puresa de les seves línies, els 13 arcs parabòlics de fusta i la coberta dissenyada amb una volta enlairada, es convertiria en el primer edifici construït per l’arquitecte modernista i l’únic no promogut ni per la burgesia ni per l’església, sinó per una de les primeres cooperatives obreres del tèxtil.

Especials 2017/2018, nau gaudí

Gaudí, Km 0

La funcionalitat del disseny i les solucions arquitectòniques utilitzades al projecte mataroní marcarien l’estil de l'arquitecte Antoni Gaudí, qui empraria de nou recursos com el de la volta enlairada en obres com la Casa Vicens o la Finca Güell. Aquest reconeixement va servir perquè ara fa cinc anys, el 2013, es firmés la "Declaració de Mataró", un manifest amb què els propietaris i representants de disset obres de Gaudí es comprometien a protegir, donar a conèixer i promoure la recerca sobre el llegat de l'arquitecte. Anomenat ‘Consell Gaudí’ era també el naixement del ‘quilòmetre 0’, un concepte que definia una ruta per les obres de construïdes a la demarcació de Barcelona i que tenia com a punt de partida Mataró.

La declaració es va firmar coincidint amb el 130è aniversari de la construcció de la nau mataronina, fet que va ajudar a posar al mapa l'última obra del llegat d'Antoni Gaudí a la qual s'ha donat valor.

"Tot i que els edificis tenen potència individualment, la suma dóna importància al llegat de l'arquitecte modernista", explicava aleshores l'historiador d'art i exdirector de l'Espai Gaudí de la Pedrera Daniel Giralt-Miracle.

Ara bé, en aquests anys els firmants de la declaració s'han reunit tres vegades i han tirat endavant el projecte d'un portal informatiu en línia, però poc més. Les veus més crítiques apunten que els diferents firmants actuen per separat per tal de preservar, cada un, els interessos dels edificis que representen. Per tal de gestionar l'obra de Gaudí,  els experts reclamen una fundació que actuï pels interessos de l'obra gaudiniana en general.

Blocs, parlem de - colecció bassat

En el cas mataroní, però, cal reconèixer que les iniciatives esmentades han permès que, en només una dècada, la Nau Gaudí hagi passat de ser un espai arquitectònic completament desconegut a referent de la ciutat. En només una dècada l'espai ha servit com a catalitzador turístic i reclam als recorreguts ja establerts (com ara les guies modernistes o del gènere de punt), i ja es presenta a l'exterior com un dels reclams més importants de la ciutat.

Les dades facilitades per l'Ajuntament així ho corroboren: dels prop de 3.000 visitants que va rebre el complex l'any 2010 –any en què s'inaugurà el Museu Bassat– s'ha passat als 10.000 anuals els últims anys. En total, prop de 65.000 persones en els deu anys en els quals la Nau Gaudí ha estat oberta al públic.
Pel que fa a aquest 2018, la previsió és que continuï la tendència a l'alça: només en el primer semestre han passat per la Nau Gaudí més de 5.000 visitants.

Especials 2017/2018, nau gaudí

Gargallo, Chillida o Miró han passat aquest 2018 per la Nau Gaudí


Seu de la Col·lecció Bassat

La consolidació de l’espai de la Nau Gaudí i, sobretot, els seus usos, no van estar exempts de polèmica. Des del novembre de 2010 la nau és la seu de la Col·lecció Bassat a Mataró, però la remodelació d’ara fa deu anys no va estar pensada a tal efecte. L'espai, que es va pensar com un concepte diàfan per deixar al descobert els arcs parabòlics característics de l’obra gaudiniana, va quedar més “opac”, en paraules de l’alcalde de l’època Joan Antoni Barón, amb l’arribada “temporal”, de la col·lecció del publicista Lluís Bassat.

I és que, tot i que actualment la ciutat hagi acceptat que la Nau Gaudí i el Museu Bassat formen un tàndem indivisible, la col·lecció d’art contemporani s’havia d’instal·lar a l'antiga farinera Ylla i Aliberch, a tocar de l'N-II i de la ronda Barceló. El projecte, que no es va materialitzar mai per la crisi econòmica, va convertir la Nau Gaudí en alternativa i, amb el temps, en espai expositiu i seu definitiva del fons artístic del publicista.

Especials 2017/2018, nau gaudí-visites

L'espai, en l'actualitat
Gràcies al fons artístic (força eclèctic) de la col·lecció del Museu Bassat han passat per la Nau Gaudí alguns dels noms més destacats de l'art contemporani. Sense anar més lluny, aquest 2018 l'espai s'omplia d'obres escultòriques de figures punteres del segle XX com Manolo Hugué, Pau Gargallo, Juli González, Joan Miró o el mataroní Perecoll, o de peces fetes per personatges tan destacats com Eduardo Chillida o Robert Müller.

Col·lecció Bassat. Escultures 1911-1989

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: