Falten 100 dies per les eleccions municipals

Radiografia del moment polític, cada cop més en “pre-campanya”

Ja falten solament 100 dies pel 27 de maig. Pels despistats que encara no ho sàpiguen, aquell diumenge hi ha convocades eleccions municipals, per la qual cosa, els ciutadans i les ciutadanes de Mataró tornaran a les urnes per elegir qui haurà de governar la ciutat fins el 2011. A poc més de tres mesos per la contesa, és un imponderable que la temperatura política en el dia a dia local va en augment. Estem pràcticament i plena en precampanya i l’hortitzó polític es mostra novedós i incert.Més enllà de la imprevisibilitat dels resultats electorals del 27-M, que són la salsa de la democràcia local, hi ha un seguit de fenòmens que s’escau d’analitzar al 100 del dia D. Un d’ells seria la proliferació anunciada de candidatures –petites, secundàries, noves, són difícils de catalogar– que resultarà amb un panorama més heterogeni que mai i amb més paperetes a destriar quan entrem als col·legis electorals aquell dia. A les dues candidatures que es van quedar a les portes fa 4 anys d’entrar al Consistori, se li sumaran amb tota probabilitat dues o fins a tres opcions més. Això dóna emoció a la jornada electoral? Sens dubte que sí, si més no afegeix al·licients per aquestes eleccions i és difícil acotar en quin sentit poden afectar els resultats dels cinc partits amb representació a l’ajuntament actual.Per tradició i per pur olfacte definitori de la ciutat, és innegable l’avantatge socialista en aquesta cursa. Joan Antoni Baron encapçalarà per primer cop la llista, és cert, però duu tres anys prodigant-se als mitjans i fent feina de carrer per donar-se a conèixer i s’ha guanyat a pols gaudir segons tots els indicis de la particular “pole position” electorals de la ciutat.  Aquí, però, se’n poden derivar dues lectures. L’una és la dels que creuen que Mataró és socialista i aquest serà sempre el color polític del govern local. Els partidaris d’aquesta lectura s’escuden en l’evolució electoral de la ciutat des de 1979 i no amaguen, alguns militans socialistes, auguris de majoria absoluta pels de la rosa. Aquesta lectura tan partidista com optimista xoca amb la dels qui aprecien en el darrer tram de legislatura un cert desgast del govern Baron que havia iniciat el seu pas per la poltrona més alta amb molta bonança, fet reconegut fins i tot per l’oposició.Desgast socialistaI en aquest desgast sofert pel govern els darrers mesos, es cola la segona lectura, contrària a la fins ara explicada. El primer tripartit local ha esgotat els 4 anys amb irregularitat política pel que fa als socis de govern però també amb uns darrers mesos en què des de la societat mataronina s’han iniciat polèmiques en contra la línia de flotació de la doctrina socialista de ciutat. La particular concepció socialista de l’urbanisme i el creixement de la ciutat són alhora virtut i defecte de Baron i els seus, que han comès l’error de deixar pel darrer any de legislatura aquells afers més espinosos i susceptibles de provocar dissidència i vot de càstig. No és cap invenció que els plans municipals al Sorrall, Cirera o tota l’operació d’arribada d’El Corte Inglés han concentrar els darrers mesos els qui s’oposen al govern local i els han omplert les butxaques d’arguments marca de la casa. L’aposta dels darrers temps pels socialistes és estratègicament arriscada. Qui es guarda el que quotidianament podem conèixer com a “marrons” pel final de legislatura i impera ha d’estar molt segur de si mateix. I el PSC ho està: Baron al presentar-se va prevenir més de l’autoconfiança que no pas dels rivals.Alternativa MoraEl “tots contra el PSC” que semblen les eleccions municipals a Mataró compta, per primer cop de forma clara, amb dues candidatures amb ganes i convenciment de ser alternativa real. Convergència i Unió sembla una altra de la mà de Joan Mora que del desavantatge de la inexperiència i el desconeixement en fa virtut i es presenta amb una il·lusió i convenciment que es trobaven a faltar temps enrere entre els nacionalistes. Definitivament aparcades les diferències a la federació, Mora és creïble com a alternativa en tant que ell mateix ho creu, la qual cosa, a CiU de Mataró, ja és molt. Tenen el problema, els de CiU, que sols sembla poder apostar per mirar a la dreta per buscar suports ja que ERC ha deixat clar que aposta pel tripartit. Per contra, compta amb un avantatge que molts dels altres no tenen: per una banda aposten atrevidament per una campanya ambiciosa i meditada, per l’altra se’ls veu amb la tranquil·litat del no tenir res a perdre però molt a guanyar i sembla que, de la mà de l’empresari, CiU recupera la rauxa a més del seny, amb la qual cosa la il·lusió és bandera. Una tercera base sustenta el projecte convergent: l’estabilitat. Mora va dir en un dinar amb els mitjans que “si no es guanya el 2007, el 27 de maig brindarem per la victòria del 2011” amb la qual cosa, CiU, podria haver après dels errors passats i apostar decidida i estratègicament a llarg termini per una candidat jove i diferent. Se l’haurà de seguir: és una incògnita.Mojedano, amb sabor propiMés a la dreta apareix un Mojedano que sembla decidit a posar accent al creixement que el PP ja va experimentar fa 4 anys. Llavors, inesperadament, els populars van anar fins als 5 regidors actuals que donen confiança i ambició a un candidat que més enllà de dir-se Paulí o Pau està oferint una imatge més ferma que mai i que pensa i diu, i no amb la boca petita, que serà el primer alcalde del PP d’una gran ciutat catalana. La militància local també hi sembla decidida tot i que no sembla traçat del tot el camí cap a l’alcaldia que Mojedano anhela.El perfil polític de Mojedano, com a polític local i com a orador públic, és de pes innegable, amb la qual cosa el Partit Popular ha apostat en ferm perquè no es trobi a faltar el qui va ser “alma màter” del partit Joan López. El candidat fa una aposta personal amb el “tenim molt en comú” com a lema que vol enterrar la imatge demoníaca del seu partit a Catalunya. Ell es veu capaç i mostra ambició, no ha amagat flirtejos amb CiU però, alhora, es veu i es proclama com a única garantia de “canvi”- una paraula amb molt feeling després de 28 anys de PSC– i aspira a que el PP sigui la segona força local, fet ja assolit en conteses electorals anteriors, no municipals això sí.Els socis del tripartit, una incògnitaEl resultats que puguin assolir els qui han estat al govern al costat dels socialistes seran una altra gran incògnita el 27-M. ICV-EUiA, posat que a nivell nacional s’imposarà aquest nom sigui real o fictici es presenta a les eleccions amb un bagatge força criticat de la política duta a terme però, alhora, amb feina feta i per explicar. Els dirigents ecosocialistes transmeten confiança en reeditar els resultats electorals, una aspiració que es reforça pel paper creixent de la formació a nivell polític català. Dependrà de si saben mobilitzar el seu electorat que és tant fidel com heterogeni, altra vegada un punt tant a favor com en contra. Els d’Iniciativa compten amb un fet diferencial, a més, són els únics que repeteixen candidat. Cert és que Graupera és dels polítics menys ortodoxos a nivell local però no és menys veritat que està estudiat que l’electorat valora que els líders ho siguin al llarg del temps amb la qual cosa els qui pronostiquen, com s’ha fet, una important devallada d’aquesta opció política podrien endur-se una sorpresa. Això explicaria la tranquil·litat que, sembla, hi ha al carrer de Sant Joaquim.Pel que fa a ERC, l’aposta per Francesc Teixidó ha donat un toc de serietat i rigor polític en una formació que no amaga que creu que pot i vol créixer. L’anomalia que els republicans no fossin a l’ajuntament de la ciutat la creuen resolta, veuen consolidada la seva bossa de vots en vistes a les darreres convocatòries i la inexperiència que van pagar en el seu dia amb la sortida de Civit primer i de Bargalló, segon, del govern municipal sembla prou allunyada en el temps, mig oblidada en hemeroteques i juga a favor dels independentistes en paper tímid dut a terme pel mateix Teixidó i per Maria Rosa Cuscó a l’ajuntament, sense relliscades mediatitzades. Els d’ERC volen seguir amb el PSC al govern i no amaguen que creuen que seran o el soci únic o el gran en detriment d’ICV.

Què farà EUiA?

I una tercera llista podria aparèixer en aquesta relació depenent de com es resolgui a la crisi entre Esquer­ra Unida i Alternativa de Mataró i Iniciativa. L’Assamblea local va tancar files negant-se a presentar-se amb els ecosocialistes, la direcció nacional els va amenaçar i ara una calma tensa regna la situació. Mentre EUiA de Rubí ha donat suport als seus homònims de Mataró enfront de la direcció a Barcelona, tres possibilitats s’albiren per resoldre aquesta situació. La primera seria reeditar la coalició amb ICV, fet que sembla impossible. Hi ha qui aposta en el si dels comunistes per presentar una llista pròpia a l’estil de l’Esquerra Alternativa d’Argentona el 2003. La tercera possibilitat seria associar-se amb l’Alternativa Vecinal, com ja havia semblat apostar el PSUC Viu fa mesos, un fet que reforçaria les ja de per si grans esperances de la candidatura per entrar a l’Ajuntament.

A la segona pot anar la vençuda

Aquesta adaptació de la dita és lema d’Alternativa Vecinal i CUP. Els dos han traçat en quatre anys una línia contínua pel que fa a oposició frontal al govern i han forjat en aquest temps una feina que els dota d’un nom i d’una serietat que no tenien el 2003. A més, l’agit-prop de les dues formacions contra el tripartit i, sobretot, la seva concepció del creixement i l’urbanisme els situen en la línia populista que mena als vots que els hauria de donar representació a l’ajuntament. No són pocs els que preveuen una entrada d’aquestes dues candidatures al consistori. Si fos un fet seria analitzable a costa de qui ha estat la seva crescuda i quin seria el seu paper en un consistori on no els faltarien, a priori, tots els seus enemics polítics i en canvi és difícil pensar en clau de govern. En tot cas, les possibilitats reals d’aquestes dues llistes dóna un plus de pluralitat a la política local que cal rebre amb els braços oberts.

Ciutadans i Plataforma

Darrera els cinc amb representació i els dos que aspiren a entrar amb credibilitat situaríem en la radiografia les candidatures noves, que es presenten per primer cop i que, a priori, poden tenir més a restar dels altres que no pas a sumar per sis soles. En primer lloc el Partit de la Ciutadania apareix per primera vegada al panorama municipal amb ganes de tornar a acaparar el miler de vots que es va endur per les eleccions locals. L’altra llista nova és coneguda ja del temps que duen fent la seva guerra pel país. És la Plataforma per Catalunya que de la mà de Josep Anglada, el “Haider català” ja fa temps que ha consolidat un vot al voltant del rebuig a la immigració i d’un discurs titllat per molts de xenòfob però que ha assolit regidors en diferents consistoris catalans, fet que persegueixen ara a la capital del Maresme. 

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: