La ciutat vermella: les dades del 27-M

Anàlisi dels resultats electorals per barris

La ciutat de Mataró és socialista, en gràfic diríem que vermella. No es tracta sols que el PSC porti 28 anys al govern, que en seran 32, no es tracta sols que lideri 10 dels 12 barris de Mataró, és que la distània percentual barri a barri és àmplia, en alguns casos d’escàndol. Sis dies després de les eleccions, convé mirar les dades amb ulls d’analista per entendre i saber interpretar millor el perquè d’una altra derrota socialista, el perquè de la irrupció de la CUP o el perquè l’AVM ha tornat a quedar-se sense representació. Barri per barri i partit per partit cal entendre el sentit del vot dels mataronins. O més ben dit, de la meitat dels mataronins. Les dades de Mataró desglossades per barris permeten explicar i entendre millor el perquè dels resultats electorals. N’hi ha prou de fer una mirada ràpida per entendre perquè continua vigent aquella frase de “Mataró és socialista”. Els socialistes es van imposar en 10 dels 12 barris i en molts d’ells van suparar la barrera del 40%, quelcom que ni tan sols olora una CiU que manté la fidelitat del Centre i l’Eixample, dos feus clàssics i fidels on supera el 30% dels sufragis. L’estructura global de Mataró amb l’ordre final i el percentatge és curiós que es reprodueixi en molts pocs dels 12 barris en què es divideix la ciutat per als recomptes que ofereix –amb rapidesa que s’ha de reconèixer– Serveis Centrals de l’ajuntament. Cada barri té la seva pròpia idiosincràcia i més enllà de la llista més votada, els partits recorren sovint als resultats desglossats per entendre o interpretar els resultats. Per posar un exemple: les cares llargues a ICV-EUiA de Mataró van ser més evidents quan arribaven els recomptes de barris com Cirera on de ser la tercera força el 2003 es passava a la quarta i amb una gran sangria de vots aquest 2007. El PSC, per sobre del 40%L’èxit del Partit dels Socialistes de Catalunya s’explica gràcies a la fidelitat de certs barris de la ciutat que li otorguen més d’un 40% dels vots, quelcom que no aconsegueiX enlloc cap altra força. QuinS són aquests “barris rojos”? Doncs la clau de la majoria eterna dels socialistes es deu a Cerdanyola –on han recuperat percentantge oblidats en el temps els conflictes de les zones blaves-, Cirera, La Llàntia i el Pla d’en Boet.CiU sols lidera els centralsCert és que el factor Joan Mora va fer recuperar posicions a CiU però també ho és que Convergència i Unió no ha pogut fer el tomb a cap barri i limita el seu lideratge a l’important bossa de vots que aconsegueix històricament al Centre i l’Eixample on superen el 30% dels vots. Coincideixen els dos feus convergents amb els barris on més ha crescut la CUP, demostració d’on se situen els bastions catalanistes de la ciutat.La CUP, tercera al CentreUn altre exemple, la de la candidatura estrella, la CUP. La impressionant pujada de la Candidatura d’Unitat Popular es deu a haver aconseguit un tercer lloc històric al Centre i un no menys meritori quart a l’Eixample on han arrossegat la majoria dels seus vots finals. Si recorrem “a barris” com s’acostuma a expressar dels del “matarocentrisme” es pot apreciar com la incidència de la CUP és baixa i tot i que consolida la sisena posició en la majoria de barris, l’Alternativa Vecinal en uns o Ciutadans en altres se’ls imposa Malgrat això, la CUP va valdre les seves cartes i entre aquestes i l’alta abstenció van entrar a l’ajuntament. Preocupant la sangria de vots d’ICV-EUiA i ERC cap a la CUP en aquests dos barris centrals on la mossegada dels cuperos ha estat força dolorosa pels dos socis de govern.El PP, fort on hi ha immigracióTot i que el Partit Popular va patir una forta davallada que li va valdre un regidor de cost electoral, cal veure com ha aconseguit els seus millors resultats en alguns dels barris amb major concentració d’immigrants com Molins, el Pla d’en Boet o Rocafonda. En aquests, com també a Cerdanyola i la Llàntia el Partit Popular ha estat la segona força, sempre darrera els socialistes. D’aquí els populars en poden fer diferents lectures: des de valorar positivament aquesta implantació fins a apostar encara més fort en aquests vots i apostar per una “badalonització” de les seves propostes, a tenor del bon resultat que l’expeditiu García-Albiol ha tret a Badalona amb un discurs molt dur amb la immigració.La limitació d’AVM a dos barris l’impedeix entrarA la segona tampoc ha anat la vençuda. L’Alternativa Vecinal d’Antonio Ruiz i companyia no va poder entrar i és que, com ja va passar fa 4 anys, el seu vot ha estat molt desigual i el gran suport rebut a Cerdanyola Sud o Peramàs –on han sabut mantenir el cartell de fa 4 anys quan van quedar a 30 vots d’obtenir representació dins l’ajuntament– no s’ha fet extensiu a més barris. L’arranjament d’aquest grup amb Cerdanyola és patent i més en la seva vessant sud que en la nord, on s’acosten al 20% dels vots. Arriben al 10 a Cerdanyola nord i al 6 a Peramàs.ICV i ERC, quarts i encara gràciesLes pèrdues de suports sobretot d’ICV-EUiA i també d’ERC es deuen a dos factors. ICV-EUiA ha perdut els tres podis que va ostentar el 2003 a Cirera, La Llàntia i el Pla d’en Boet. Als ecosocialistes els ha quedat com a major conquesta quarts llocs a diferents barris dels considerats “obrers”.ERC té els seus resultats més florits al Centre i a Peramàs amb quarts llocs, mentre que la CUP els ha fet molt mal al Centre i l’Eixample. Es pot dir que l’abstenció ha salvat els dos regidors d’ERC ja que la pèrdua de percentatge respecte el 2003 ha estat notable a tots els barris.Ciutadans, res de resEls resultats del Partido de la Ciudadanía donaven esperances als seus representants d’entrar a l’ajuntament, però res. El partit que propugna el bilingüisme sols ha destacat a la Llàntia on s’ha acostat al 7% dels vots. Lluny, molt lluny, però.

El Maresme, el PSC en vots i CiU en regidors

La comarca és l’altre aparador que hem de mirar i el panorama després del 27-M és variat i equilibrat. Convergència i Unió –taronja en el gràfic– és la força que ha estat líder a més poblacions però per contra, el Partit dels Socialistes de Catalunya els ha superat en nombre de vots a mercè de Mataró i d’algun canvi de govern sonat com el de Pineda. Dos  grups més s’han de destacar. Per una banda Esquerra Republicana de Catalunya. La formació independentista aconseguexi afiançar-se a la part baixa de la comarca amb tres poblacions on ha estat la força més votada. Alhora hi ha hagut un destacat paper de forces independents –gris al mapa comarcal– que tenen Argentona com l’exponent més clar on Tots per Argentona ha protagonitzat la gran sorpresa electoral d’aquest 2007 assolint 6 regidors. Per últim hi ha el paper d’ICV-EUiA que ha aconseguit un poble –si es comptabilitza l’Arenys de Munt 2000 de Carles Mora com a Entesa de Progrés Municipal– tot i que a Tiana un pacte conjunt contra el PSC podria donar a Emili Muñoz l’alcaldia. Cal remarcar que el mapa il·lustra els partits més votats de cada municipi, després les aliances podran fer variar el color dels governs.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: