Arenys de Munt aixeca el monument de la independència un any després de la primera consulta

Una escultura de pedra i ferro amb una alta simbologia

Una escultura recordarà la data del 13 de setembre de l'any 2009. Aquell dia se celebrava a Arenys de Munt la primera consulta sobre la independència de Catalunya, en la qual un 96% dels veïns que van anar a votar va dir 'sí' a la independència. L'escultor vigatà Jaume Rodri va pensar que seria bo recordar aquells fets i des de fa mesos treballa al seu taller de Cardedeu al Vallès Oriental en la construcció del monument. Rodri poleix amb cura una pedra d'unes deu tones de pes amb forma d''A'. La pedra té elements que recorden les urnes de la consulta i també alguns forats que penetren la pedra, en memòria d'aquells que van voler “dinamitar” la consulta, tal i com explica l’autor.

 

A la part posterior es dibuixen els graons “del camí cap a la independència”, una 'V' de victòria i una flama amb una càrrega important de simbolisme. La pedra té una part 'sensual' perquè la gent la pugui tocar i també una part més rugosa. Segons Rodri això també representa Catalunya: “És com el país, tenim una part més amable i una part més dura, però Catalunya també ha crescut gràcies a aquesta duresa”.Per completar el monument Rodri es va posar en contacte amb Pep Solé, un escultor de Vilanova de Bellpuig al Pla d'Urgell que treballa el ferro i que, en aquest cas, és l'encarregat de donar forma a les bigues que simbolitzen les quatre barres de la senyera. Les bigues estaran lleugerament cargolades i donaran alçada al monument. Les seves dimensions seran d'entre dotze i quinze metres.Per aconseguir torçar els ferros en fred, Solé a posat tota la seva maquinària al servei del monument: “Hem ajuntat tota la força de les màquines”. Solé hi veu un paral·lelisme amb el procés d'independència. Fent servir la lògica, diu, “les forces polítiques també han d'anar unides si volen aconseguir la independència” perquè “si cadascú va pel seu lloc, difícilment se'n sortiran”.La biga més petita porta foradada la data de la consulta d'Arenys de Munt (130909) i la més alta, la segona, te perforat l'estel símbol de la independència. Segons Rodri és “com si fos un diamant sobre les quatre barres de Catalunya”. Per l'escultor, el fet de servir bigues de ferro de la construcció també té una càrrega simbòlica important: “Estem construint un país nou, la independència, la llibertat”.

 

Finançament popularEl finançament del monument serà per aportació popular ja que l'Ajuntament, tot i donar suport a la seva construcció, no pot fer front al cost de l'escultura. Totes les persones i entitats que hagin contribuït a fer realitat el monument podran posar el seu nom en una urna que quedarà enterrada sota la pedra principal.“No ens volem fer rics, però els materials valen uns diners”, es justifica Rodri. L'escultor recorda que qualsevol petita aportació és important perquè el poble pugui fer les coses i no depengui de patrocinadors interessats.Ampliació del monumentEl projecte inicial plantejat per Rodri preveia un monument més gran, però la manca de temps i diners obliguen a deixar l'ampliació pel pròxim any. L'objectiu és que al voltant del monument principal es dipositin pedres procedents dels quatre extrems dels Països Catalans: Salses (Rosselló), Guardamar (Alacant), Fraga (Osca) i Maó (Menorca).

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: