L’argument:
Un home (Gerard Butler) perd la seva dona i la seva filla. Deu anys més tard, s’assabenta que els assassins van pactar l’alliberació amb el fiscal del districte (Jamie Foxx). Després de descobrir-ho, iniciarà una sonada venjança contra tots els responsables implicats. L’anècdota:
Jamie Foxx, guanyador de l’Oscar a Millor Actor per Ray (2004), sembla que ha patit la maledicció que envolta al preuat guardó. Per recuperar la popularitat, recentment ha protagonitzat films amb actors de moda com Robert Downey Jr. o el mateix Gerard Butler. 
Diagnòstic:
Feia temps que no es veia un thriller de suspens prou intens perquè arribés a causar por a l’espectador. També feia temps que no es veia una pel·lícula tan tramposa i espectacular, a la vegada que artificial i oblidable. Un ciudadano ejemplar entreté sobradament. Girs de guió constants, explosions, cara a cares tensíssims entre els protagonistes, i també, el pitjor recurs cinematogràfic que es pot utilitzar per enganxar a l’audiència, els “farols”. L’ascens constant de la pel·lícula ve donat quasi exclusivament perquè a l’escena següent el director va un pas més enllà que en l’anterior, i clar, l’expectativa que genera de cara al final és enorme. Però com sempre, arriba un punt que s’ha de tocar sostre. Després d’enllaçar tot el guió amb pinces de plàstic del tot a cent i havent realitzat nombrosos actes de fe, el gegant amb peus de fang cau per si sol i just es desmunta en el moment més important del film, el final. Això fa que l’espectador s’oblidi del que l’ha fet gaudir la pel·lícula, i aquesta caigui en l’oblit per l’insatisfactori desenllaç que no està ni molt menys a l’alçada del previst. Efectes secundaris:
Entretenir, entreté, però te n’oblides just quan surts de la sala de cinema.
