Després de 'Gran Torino' (2008), Clint Eastwood torna a dirigir i interpretar a 'Mula'. Inspirant-se en el cas real de Leo Sharp, Eastwood es fica en la pell d'un ancià empresari jardiner, especialitzat en cultivar els lliris més preciosos, però que carregat de deutes s'avé a guanyar diner fàcil i ràpid com a traficant de drogues amb la seva camioneta al servei d'un grup mexicà.
'Mula' podria ser el testament cinematogràfic i actoral de Clint Eastwood. Als seus vuitanta-vuit anys ha dirigit un modest i honest film, fidel a la sobrietat del classicisme cinematogràfic, però on es mostra força previsible i també ensopit.
Eastwood apareix com a actor en pantalla a 'Mula' després de 'Golpe de efecto' (2012, Robert Lorenz) i el millor de tot plegat és l'emoció que sorgeix en l'espectador al retrobar-se amb la presència física tan carismàtica d'Eastwood en pantalla, ara amb uns moviments alentits i feixucs però combinats amb el rictus de paio dur de sempre. Especialment captivadora resulta la contemplació d'un rostre vell clivellat d'arrugues que vindria a ser un compendi de l'evolució del cinema contemporani, una pell apergaminada i solcada com el plecs de la pròpia història del cinema recent. Eastwood és el cinema fet carn.
'Mula', de Clist Eastwood - 2018
