Moment musical

Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972.

Qui hagi sentit el vent xiular per crear una solfa entre les fulles de l’arbreda, convindrà en què, aquest soroll escrit amb clau natural fou la primera simfonia universal. No costa pas gaire, tot fent la sesta enmig de la boscúria, gaudir la beatitud terrena d’aquesta circumstància que en temps remots hauria constituït una constant delitosa.Després, quan en aquesta orquestra eòlica, s’hi introduïren, la mítica flauta de Pan, les ocarines pastorils i definitivament els instruments com a usurpadors de l’exclusiva para­disíaca, la tranquil·litat del món, s’ha convertit en una toccata i fuga, sense ritornel·lo. I, anys -milions d’anys- després del primer concert, ara la música ha envaït la nostra oïda a través dels envans del veí i per les autopistes catòdiques de l’èter. Problemàtica que quan la nostra disposició musical ens en causa rebuig tancant l’aparell o signant una treva amb l’estadant d’escala, queda resolta.El que no és possible d’emmudir són els decibels que ens atracallen des del carrer. Totes les festes, festetes i festasses públiques, de tot signe, superen els límits auditius permesos i tolerats impunement. Cal comprendre que el silenci o el capteniment ètic de l’àgora no fruita béns tangibles. Ja que quan més escàndol sonor, més èxit.Són dolentes les comparances. Però sembla que després de tot hi hem perdut. Pel que em pertoca, sempre m’ha complagut més la Serenata de Toselli, el minuet d’en Boccherini i la Marxa Turca de Mozart que no pas aquest tam-tam ensordidor. Brahms per brams.No se m’enfadeu, oh joventut adoradora dels “baffles” rebenta timpans! No podeu culpar-me d’haver nascut abans de l’unisex, del preservatiu institucional, de les silicones eròtiques, de certes discoteques, pubs de droga/ alcohol enmig de llambregades de focus psicòtics, com tampoc de la mort estúpida al volant quan l’“Albada” de Grieg desperta el dia i la “Mattinata” de Leoncavallo canta l’himne solar que encén la vida...No em blasmeu de retrògad. Penso que si ens poguéssim intercanviar l’edat, potser no hi hauria motiu de discòrdia. Perquè és -evident- que dissentint de les Coples de Jorge Manrique no tot el temps passat fou millor...

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: