Tot Sants

Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972.

Tramesa per l’Ajuntament he rebut una circular que suposo que s’ha enviat a tota la ciutadania. El text es refereix en exclusiva a la festivitat de TOTS SANTS, una festa tradicional per a la visita als cementiris. Ens hi notifica tots els dispositius especials per a facilitar-hi la visita: horari més ampli, millores internes exhaustives, concert a la capella, allargament de línies d’autobusos i parada de taxis al Passeig dels Molins.Un bon recordatori anticipat perquè ningú no s’oblidi d’acudir-hi. Tot a punt per celebrar la festivitat de Tots els Sants, diada dels Morts. Amunt, doncs, carregats amb rams de flors naturals o plastificades i un discret atuell per a la condícia del nínxol. I un batec -unànime al cor- i una llàgrima d’obligat acompliment, lliscant pel solc de les concatenacions emotives sincròniques.Després de maquillar amb destresa la façana de l’entaforament on romanen els nostres absents estimats, potser donarem una furtiva ullada a les contigües i qui sap si una efímera vanitat ens pessigollegi. Faran goig els dos districtes dels morts. El dels Caputxins i el de les Valls. A l’horabaixa les llànties pampalluguejaran als recintes. Que bonic... I una vegada atesa l’ordenança litúrgica de l’efemèride cristiana, davallarem a ciutat havent-nos fumigat -satisfactòriament- la consciència per tot un any enter.Potser s’hi escauria anomenar aquesta celebració com Aplec del Cementiri. Un acte multitudinari que responent a uns dels sentiments humans més pregons, més autèntics i més íntims i que muntats a l’engròs es dilueixen -necessàriament en l’atmosfera global i perden la facultat de penetrar en els estrats més intransferibles i aconseguir el propòsit essencial.Penso que un acte d’aquesta profunditat humana en el que la proposta absoluta és arribar a la sublimació del record i a la ressonància mútua, requereix la soledat en el moment precís de l’exigència peremptòria i indeclinable. No la promiscuïtat ni els picarols festius.