No sé què diu (i 2)

Roda el Món i Torna el Mot. Per Pau Vidal.

El “no sé què diu” com a resposta a una interpel·lació en castellà té una doble virtut: d’entrada, no es pot confondre amb cap altre idioma (la força del diu final és irrefutable), de manera que és una invitació a refer la pregunta en català (cosa que passa en més de la meitat dels casos, per la meva experiència); i segona, és més eixuta i menys mesella que el “perdoni?” (que invita a repetir la pregunta tal qual, invariada), com volent dir ‘mira, et dono una segona oportunitat, però sàpigues que ja has perdut un punt’.

Perquè del que es tracta és de capgirar completament la situació. Que el qui se’ns adreça en castellà entengui que no té la paella pel mànec sinó al contrari, que tingui present que la llei ens protegeix a nosaltres (“Tots els ciutadans de Catalunya tenen l’obligació de conèixer les dues llengües oficials”) i que està en fals perquè no parla la llengua del país.

 

 

Naturalment, no és tan senzill com sembla (tres-cents anys de rebre sempre deixen una petja molt difícil d’esborrar), i sobretot hi ha efectes secundaris: així, mentre la venedora (i el gasoliner, i el taxista, i el repartidor de pizzes) s’esbravaran amb un estirabot i ja no hi pensaran més, a nosaltres ens quedarà l’amargor i la fel d’haver de lluitar contínuament per un dret que a la resta del món civilitzat està garantit.

 

Quim Gibert és un psicòleg que ha escrit força sobre aquesta qüestió (Autoestima i Països Catalans, editorial La Busca), i entre les moltes virtuts de la seva prosa destaca un optimisme a prova de bomba. El conflicte no agrada a ningú, i encara menys a qui prova de vendre’t alguna cosa. Els vells temps del castellà (ésser viu, no idioma) amb cara de gos que et podia trepitjar perquè parlaves en català han passat a la història. Ara les formes de la imposició són més subtils, però també és veritat que el món sovint es divideix en compradors i venedors. Ja que la meitat de la població se salta la llei de normalització lingüística, provem d’exercir els nostres drets si més no quan som compradors. Jo ahir vaig tenir mala sort, i, com diria en Gibert, segurament no vaig comunicar prou bé el missatge, però el ‘no sé què diu’ és una fórmula molt útil perquè emergeixi aquest català soterrat que s’amaga al fons de molts nouvinguts i que no surt perquè no els en donem l’oportunitat. Amb amabilitat, si vols, però també amb fermesa, perquè, no ho oblidéssim pas, els qui tenim la paella pel mànec som nosaltres. El que passa és que ens hem escaldat massa vegades. [Per cert, no vaig comprar ni tabac nou ni llenceria.]

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: