A la plaça

Oriol Ruiz. Físic

Diumenge passat vaig portar els meus fills a la plaça, feia bon dia, i com m’hauria d’haver imaginat, no havia estat l’únic pare amb la mateixa magnífica idea d’activitat matinal. De fet, quan vaig arribar, als meus fills ja no els tocava ni un metre quadrat de sorra per càpita, en tot cas ja era massa tard per fer-me enrere, els nens ja havien tret el cubell, les pales i els rasclets, i havien començat la seva particular expedició per conquerir el metre quadrat que legítimament els pertocava.

Vaig fer una ullada ràpida per si coneixia algun pare, i com que no trobava cap cara coneguda, vaig buscar un petit forat en un banc, i vaig començar a fullejar el diari. Us prometo que intentava mantenir contacte visual amb els nens cada pocs segons, però de cop i volta, no sé com, va passar, el meu fill petit va desaparèixer. En adonar-me’n vaig fer un bot del banc, i em vaig posar a buscar-lo desesperadament entre el mar de caps de criatures, però res, no apareixia. Un calfred em va recórrer el cos, i el primer que em va venir al cap va ser la meva imatge, arribant sense un dels fills a casa... com li explicaria a la meva dona que havia perdut un nen.

 

 

Finalment va aparèixer, encara ara no sé d’on va sortir. Ja a la tarda, assegut al sofà, mentre recordava tot l’incident, sincerament em sentia molt avergonyit de què la meva primera reacció hagués estat tant egoïsta, preocupant-me només de mi mateix, de la bronca que em cauria i com ho explicaria. Això em va fer pensar que de fet la nostra natura deu ser molt egoïsta, i que és curiós, si tenim en compte aquesta tendència innata, que hi hagi tanta gent que es dediqui a fer que la meva vida sigui molt més fàcil i agradable, i a la que hauria d’estar agraït.

La gent de les associacions de la ciutat, que promouen concerts i actes culturals, els grups excursionistes, els entrenadors que han intentat que jugués més o menys decentment a futbol, l’escombriaire que fa que el meu carrer estigui net cada matí, el metge que m’atén cada cop que vaig al CAP, els mestres que cada dia intenten que els meus fills aprenguin coses noves, ... potser alguns d’ells no ho fan de manera totalment altruïsta, en aquest cas suposo que també haig de donar gràcies a aquells que els paguen, segurament que deuen ser alemanys. A tots ells moltes gràcies.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: