D’extraterrestres

Núria Radó i Trilla. Biòloga.

Es veu que el govern nord-americà ha dissenyat una nova eina de participació ciutadana. Es diu We, the people i permet, a través d’una plataforma on-line, sol·licitar a l’administració de la Casa Blanca que actuï en temes, a priori, importants del país. Com era d’esperar, la petició ha de rebre el suport de la ciutadania aconseguint un número mínim de firmes, que ha anat pujant des que es va instaurar aquesta nova iniciativa. El cas és que si la petició és suficientment recolzada, l’administració Obama ha d’enviar-la als experts apropiats i emetre una resposta oficial. Gran idea que potser ens ajudaria a nosaltres a apartar-nos una mica d’aquest joc de desafecció política en el que estem immersos.

Però feta la llei, feta la trampa. L’altre dia, l’ala oest de la Casa Blanca va haver d’emetre un comunicat oficial negant els suposats contactes entre l’Administració dels Estats Units i éssers extraterrestres, després que una petició popular recollís el suport necessari per aconseguir una resposta per part de l’Administració. Això vol dir que va caldre el cost dels recursos pertinents per acabar concloent el que qualsevol científic fa anys que diu a cada entrevista que se li concedeix: que hi ha planetes semblants a la Terra i que per tant, existiria la possibilitat d’allotjar-hi vida. Que, malgrat tot, la vida no té perquè ser com la que nosaltres entenem, sinó que es podria basar en una química molt diferent a la nostra. I que, sobretot, si tot això s’arribés a produir, aquests planetes estan tan allunyats del nostre que faria pràcticament impossible contactar-hi, i ja no dir, comunicar-nos-hi. Diners llençats.

 

 

Així doncs, malgrat que és obvi que cal potenciar la participació ciutadana en les administracions, cal esperar, de la mateixa manera, que els ciutadans siguin els primers responsables de no convertir aquesta participació en prescindible. Potser així serem més creïbles quan denunciem que es gastin els recursos en debats inútils on el que més transcendeix és el moviment de mans i la mirada nerviosa d’un, el comportament atacant de l’altre o la corbata dels dos.