Ascensor social

Oriol Ruiz. Físic.

Segurament molts de vosaltres heu sentit a parlar del concepte d’ascensor social. Per aquells que no, deixeu-me que us l’introdueixi. S’anomena ascensor social a la capacitat que té una societat perquè hi hagi moviments de ciutadans entre els diferents estrats de rendes. És a dir, és un indicador de les possibilitats que un ciutadà que neixi en un entorn amb unes capacitats econòmiques (rendes del treball, patrimoni,... ) X, tingui, al cap d’uns anys, unes capacitats X+Y, i evidentment també a l’inrevés.

Podríem pensar que el paradigma d’una societat on l’ascensor social funciona, són els Estats Units, societat que basa part del seu identitari col·lectiu en el “somni americà “. Doncs bé, sembla que aquesta imatge és equivocada, i que tot i que a la societat americana trobarem sempre els exemples de milionaris que han creat la seva fortuna del no res, o d’estudiants brillants i amb pocs recursos que han aconseguit arribar a les millors universitats gràcies als sistemes privats de beques, mirat en conjunt, i amb estudis estadístics, s’arriba a la conclusió que la societat americana és una societat molt més classista que, per exemple, l’Europea.

 

Dins d’Europa, i segurament per sorpresa de nosaltres mateixos, els estudis mostren que la mobilitat social a Catalunya és en general bastant bona, millor que a països com França o Alemanya i només per sota de països com Holanda o Suècia. En el cas de Catalunya, l’element més important pel bon funcionament de l’ascensor social ha estat i és l’educació. Una educació entesa en el sentit més ampli, que dóna al conjunt de la població accés a tots els elements necessaris per formar-se i desenvolupar-se, i que tot i vertebrar-se a l’escola o l’institut, es recolza també en molts altres àmbits, a les biblioteques, als casals d’estiu, als esplais, als clubs esportius, a les parròquies, ...

El dinamisme que ens aporta aquest ascensor social, és un dels actius més importants que tenim com a país, perquè serà sens dubte una de les nostres fonts de riquesa futura. Estic convençut, que tenir joves ben formats, això vol dir amb els valors adients, dins una societat cohesionada i amb les capacitats socials necessàries, serà molt més important en el futur que tenir només un petit grup de joves amb idees molt brillants o molt intel·ligents, conceptes molt de moda últimament, però que al meu entendre estan sobrevalorats, intentar argumentar-ho ja és tema per un altre escrit.