‘Hauria de ser una decisió de cada escola’
Seguint la realitat d’un país bilingüe
Judit Ribas - Estudiant de Magisteri
Malgrat que no és una afirmació que es pugui estendre a la totalitat de les escoles, penso que la decisió d’augmentar el castellà a les aules de primària podria ser una bona mesura. També vull destacar, que crec que aquesta hauria de ser una decisió de cada escola, observant les seves estructures i sobretot la realitat del seu alumnat, i no una llei imposada des de dalt i a tothom per igual.
És cert que el català és una llengua que cal que els nens del nostre país coneguin, escriguin i parlin a la perfecció, però també ho és el castellà, ja que ens trobem en un país bilingüe.
Crec que no estaria de més que en aquelles escoles on la llengua castellana és la majoritària entre l’alumnat, o on hi ha una gran quantitat d’immigrants que tot just ara comencen a aprendre el castellà (llengua que aprenen molt més ràpid que el català perquè és la que més s’utilitza al carrer) que aquesta llengua fos la vehicular, o, si més no, sí que ho fos en algunes assignatures. Això facilitaria molt la tasca a alguns docents, que s’expliquen millor en aquesta llengua, així com també la comprensió de les matèries a gran quantitat dels alumnes.
En darrer lloc, només em queda afirmar que l’important no és la quantitat, sinó la qualitat, i el que veritablement importa és que l’ensenyament del castellà es faci amb garanties d’èxit.
‘No es té en compte la realitat’
No cal incentivar-lo
Mercè Montserrat - Professora de primària del CEIP Rocafonda
Són molts els professors que s’han mostrat en contra de la llei que vol augmentar les hores de castellà a l’escola. La professora Mercè Montserrat, del CEIP Rocafonda n’és una. “Jo penso que no es té en compte la realitat” explica la professora, que afegeix: “Vas pel carrer i el que se sent parlar majoritàriament és el castellà, no crec que calgui incentivar-lo més”.
“Els professors hem fet una feina molt maca, facilitar que els nouvinguts i gent de parla castellana es puguin expressar en català” diu aquesta mataronina, “però quan arriben a l’institut i el català afluixa com a llengua vehicular ho perden”. Així, lamenta que “aquests nens que han tingut molta fluïdesa amb la llengua catalana, al final la perden”. Mercè afegeix que la força del castellà és molt gran i que per tant, no necessita d’una major incentivació. “Encara que els nens tenen molt clar que a classe t’han de parlar en català, quan surten al pati o al carrer, entre ells sempre parlen en castellà” afegeix la professora, posant de relleu la força social que té aquesta llengua.
“Què és el que s’hauria d’incentivar?” es pregunta Mercè. “No estic pas en contra del castellà, però si el comparem amb la situació del català, el català sempre perd”.
