Potser el dia 28 no destaca per ser el dia més multitudinari de Les Santes. Ni el dia que es barregen més aigua i més foc. Però el cert és que és un dels dies més mataronins. La festa es fa des de casa i pels de casa, per a petits i grans, pels que tenen ganes de moure’s i els que busquen estar més tranquils.

En rotllana
Cap a les onze, la família Robafaves va reunir-se amb els nans, l’àliga, el Drac i el Dragalió, la Momerota i la Momeroteta al pati de la residència de Sant Josep per fer la ballada de Sardanes. Rotllanes de ballarins experimentats es donaven cita amb els més menuts, que es fotografiaven amb les figures de Mataró. Un ambient relaxat i festiu que, sota la batuta de la Principal de la Bisbal, va culminar un matí assolellat i plàcid sota la mirada de Robafaves i els seus.

De tres pistes
Qualsevol que passegés ahir a la tarda pel Passeig del Callao s’hauria trobat amb cercles de gent pel camí que amagaven petits espectacles al mig. Un ninja sobre la corda fluixa, un pallasso malabarista i acrobàcies en trapezis eren algunes de les propostes que es podien trobar pel front marítim. Es tractava de la novetat d’enguany, el circ. Una opció única durant la tarda que va amenitzar les hores fins el ball de dracs, que, tan concorregut com sempre, va deixar tothom bocabadat amb un castell de focs més digne de la nit del 27 a la plaça de Can Xammar.

No es va acabar
Segurament, el que més feia patir els mataronins i les mataronines, era l’esperada Juliana, la beguda misteriosa entre forta i dolça, de sabor afruitat però contundent que cada any genera grans cues a les barres de la plaça Santa Anna. Aquesta ocasió, malgrat la gentada inicial, n’hi va haver per tots. Quinze anys de Juliana són molts anys, i els bidons de la plaça Santa Anna evidenciaven que ningú se’n quedaria sense. Els Requisits de Festa Major van ser molt més agradables amb la beguda de Les Santes per a tothom.

No n’hi va haver prou
I després del ball, el crit més esperat del dia: “No n’hi ha prou!”. La gent de Mataró no en tenia prou de foc, de figures, de balls amb gegants i de música. En volia més. I, com sempre, amb l’alcalde i els regidors a la balconada, la Momerota va fer de les seves mostrant les banyes irreverent. Però era el moment d’anar a dormir. Si més no per a les figures. Així que, malgrat la insistència dels assistents per allargar la festa amb un improvisat Bequetero a capella, Robafaves i els seus van entrar a l’ajuntament.   

A pèl
Ja per acabar, abans d’anar a ballar darrere l’ajuntament, es va celebrar el darrer acte del dia 28, la cursa a pèl. Un dels actes que demostra millor la iniciativa i la participació ciutadanes en unes festes que són de tots. Ja fa uns anys que alguns joves organitzen, després del “No n’hi ha prou”, una competició esportiva on els participants corren despullats pels carrers del centre. Pol Moragas va ser qui va alçar la copa en senyal de victòria en una cursa que té cada vegada més participants -les noies ja no són excepció- i més acceptació (seguiment massiu de centenars de persones) en el calendari de Les Santes.

Comenta aquesta notícia!

Nom (Obligatori)	Comentari (Obligatori - Màxim 1000 caràcters)
E-mail (Opcional)
Codi de seguretat (Obligatori)
Normes d'ús

• Les opinions publicades en aquesta zona són enviades pels lectors de totmataro.cat
• Queda reservat el dret a eliminar els missatges fora de tema, publicitaris, il·legals. També s'eliminaran tots aquells missatges que continguin difamacions, provocacions, insults o continguts racistes o sexistes.