‘Violències’, una proposta necessàriament oberta
El mataroní Josep Rodri estrena al Festival PNRM d’Olot
Comas Soler
dimarts, 17 octubre 2006
dimarts, 17 octubre 2006
Comas Solerdimarts, 17 octubre 2006
dimarts, 17 octubre 2006 
Comenta-la!
Envia aquesta notícia a un amic!
Envia un e-mail a la redacció
Els dies 5, 6 i 7 d’octubre el Festival PNRM de creació contemporània que se celebra a la ciutat d’Olot va acollir l’estrena de ‘Violències’, una nova proposta multidisciplinar ideada i dirigida per Josep Rodri.
El muntatge, difícil de definir per la seva singularitat, el componen tres projeccions videogràfiques, tres instal·lacions i quatre accions teatrals que es van succeint durant dues hores. Totes deu estan disposades en un espai escènic informal que pot ser recorregut reiteradament pels espectadors en itineraris diversos que constitueixen per a cadascú una experiència individual pròpia per reflexionar a l’entorn d’una constatació evident: l’assiduïtat, la complexitat i la magnitud de la violència en tots els àmbits de la vida de les persones. En conjunt, ve a ser un calidoscopi que fa veure des de la iniquitat de la tanca de Melilla, fins a la crueltat de la festa dels toros, passant per la violència de gènere, el terror, els maltractaments a les persones grans o l’odi constantment destil·lat per la ràdio dels bisbes.
Aquesta possibilitat de lectures diferents, fetes des de la proximitat física i emocional de cada observador, confereix a la proposta un caràcter obert que és fàcil d’associar amb l’anterior treball de Rodri, l’exitós ‘Morir a Bagdad’. Allà ja hi havia i aquí es retroba la incitació a implicar-se en un tema d’actualitat i amb nombroses repercussions socials, per bé que aleshores el motiu era molt més concret. Ara, en canvi, el subjecte plantejat –com se significa en el plural del seu títol– és molt més pluriforme i l’espectacle només hi pot aportar unes quantes aproximacions. Potser en això, en el caràcter massa reduït de les mirades que ofereix, radica la seva principal feblesa.
Tot amb tot, ‘Violències’ es un muntatge suggeridor. Denota una sensibilitat remarcable, combina bé llenguatges diferents i, fins allà on arriba, dissecciona encertadament el que es proposa. Vet aquí per què l’espectador en surt amb ganes de més.
Per tant, potser algunes de les limitacions apuntades es poden superar amb un enfocament obert que permeti noves aportacions o matisos. Per això serà interessant seguir-ne l’evolució en properes presentacions.
L’espectacle, que ara ha de viatjar al festival ‘Entrecultures’ de Tortosa i també a Vilanova, no es veurà a Mataró fins d’aquí a uns mesos. I Josep Rodri farà bé de prendre’s aquesta singladura com un work in progress.
El muntatge, difícil de definir per la seva singularitat, el componen tres projeccions videogràfiques, tres instal·lacions i quatre accions teatrals que es van succeint durant dues hores. Totes deu estan disposades en un espai escènic informal que pot ser recorregut reiteradament pels espectadors en itineraris diversos que constitueixen per a cadascú una experiència individual pròpia per reflexionar a l’entorn d’una constatació evident: l’assiduïtat, la complexitat i la magnitud de la violència en tots els àmbits de la vida de les persones. En conjunt, ve a ser un calidoscopi que fa veure des de la iniquitat de la tanca de Melilla, fins a la crueltat de la festa dels toros, passant per la violència de gènere, el terror, els maltractaments a les persones grans o l’odi constantment destil·lat per la ràdio dels bisbes.
Aquesta possibilitat de lectures diferents, fetes des de la proximitat física i emocional de cada observador, confereix a la proposta un caràcter obert que és fàcil d’associar amb l’anterior treball de Rodri, l’exitós ‘Morir a Bagdad’. Allà ja hi havia i aquí es retroba la incitació a implicar-se en un tema d’actualitat i amb nombroses repercussions socials, per bé que aleshores el motiu era molt més concret. Ara, en canvi, el subjecte plantejat –com se significa en el plural del seu títol– és molt més pluriforme i l’espectacle només hi pot aportar unes quantes aproximacions. Potser en això, en el caràcter massa reduït de les mirades que ofereix, radica la seva principal feblesa.
Tot amb tot, ‘Violències’ es un muntatge suggeridor. Denota una sensibilitat remarcable, combina bé llenguatges diferents i, fins allà on arriba, dissecciona encertadament el que es proposa. Vet aquí per què l’espectador en surt amb ganes de més.
Per tant, potser algunes de les limitacions apuntades es poden superar amb un enfocament obert que permeti noves aportacions o matisos. Per això serà interessant seguir-ne l’evolució en properes presentacions.
L’espectacle, que ara ha de viatjar al festival ‘Entrecultures’ de Tortosa i també a Vilanova, no es veurà a Mataró fins d’aquí a uns mesos. I Josep Rodri farà bé de prendre’s aquesta singladura com un work in progress.
Comenta aquesta notícia!
- Les opinions publicades en aquesta zona són enviades pels lectors de totmataro.cat
- Queda reservat el dret a eliminar els missatges fora de tema, publicitaris, il·legals. També s'eliminaran tots aquells missatges que continguin difamacions, provocacions, insults o continguts racistes o sexistes.
© El Tot Mataró S.L. - Carrer d'en Xammar, 11 - 08301, Mataró (Barcelona) - Telf: 93 796 16 42
www.totmataro.cat | www.portalmataro.com
puja
 |
|
|
|
|
|
