En Ramon Garcia té 58 anys i és fill de Mataró. El setembre de l’any passat el van fer fora del pis on vivia amb el seu gos, en Turbo, per no poder pagar el lloguer del pis. Des de llavors, en Ramon ha iniciat una campanya mediàtica en la que no demana diners ni caritat, sinó un habitatge per a ell i el seu gos. Mentrestant ell s’està en un centre d’acollida i el seu gos en una gossera. En Ramon no para de buscar, però amb la seva escassa pensió no en té ni per començar. Darrere de tot plegat s’hi amaga un problema molt més gran que no només afecta, i molt, a la nostra ciutat: el difícil accés a l’habitatge.

“Cada dia, al voltant de les dues del migdia agafo l’autobus i vaig fins a la gossera. Allà m’hi espera en Turbo, que passejo durant unes hores, fins que tanquen. Llavors, torno al centre d’acollida”.

Aquesta és avui la nova vida d’en Ramon Garcia. Una rutina  que va canviar tant sols fa uns mesos, quan el van fer fora del pis on vivia amb el seu gos. En Ramon té 58 anys i viu des de fa temps  de la seva pensió d’invalidesa permanent. Ha treballat tota la vida i fins fa poc vivia amb el seu gos, en Turbo, en un pis al car-rer Caramelles del barri dels Molins. Els problemes van començar amb unes avaries a les aixetes de casa seva. En Ramon, amb una pensió de 528 euros mensuals no podia fer front a les despeses: “Vaig demanar ajudes a la Generalitat, però com que ja m’havien donat una ajuda anys abans no me la van poder tornar a donar”. A més, en Ramon portava mesos sense pagar el lloguer, així que dins la legalitat, no li va quedar altra opció que abandonar el seu pis. Els serveis socials li van facilitar l’entrada a un centre d’acollida municipal. El seu gos, en Turbo, va anar a parar a la gossera.

Un gran ressò mediàtic
Tot això succeïa el setembre de l’any passat, i des de llavors en Ramon no s’ha quedat amb els braços plegats: “Vaig penjar cartells per tot el barri denunciant el meu cas i demanant un lloc per viure”, explica. Però no va servir de gaire. En Ramon, amb la seva escassa pensió no trobava res que s’ajustés al que necessitava. A més a més, l’home va enviar correus electrònics a tots els regidors de l’Ajuntament, però tampoc allà va obtenir cap resposta. Només el regidor de la CUP, Joan Safont-Tria va mostrar interès en el seu cas: “Em va dir que miraria de fer-hi alguna cosa, però que ho veia difícil”. Malgrat tot, en Ramon va continuar amb la seva “lluita”. Va enviar cartes a tots els mit-jans de comunicació i mica en mica, el cas ha anat adquirint un cert ressò. Algunes capçaleres com la Vanguardia n’han parlat a les seves pàgines, i el programa Gran Angular de Televisió Espanyola està a punt d’emetre un reportatge sobre el seu cas.

Una nova vida
Actualment en Ramon Garcia viu a un centre d’acollida municipal de Mataró. Cada dia, cap allà a les dues del migdia puja fins a la gossera per poder portar a passejar durant unes hores el seu gos, en Turbo. Després, quan la gossera tanca torna cap al que és ara la seva nova llar. Al centre hi té una habitació per a ell sol, però tot i així no s’hi troba bé: “Allà hi ha gent molt diferent a mi, no m’hi sento a gust”. A més, en Ramon es queixa que els horaris no li permeten fer les coses que li agraden i que feia abans que passés tot: anar a concerts, freqüentar reunions polítiques, etc: “Tanquen a les deu de la nit, i si no ets allà a aquesta hora et toca dormir al carrer”, diu en Ramon.  

Què vol en Ramon?
Segurament, molts dels que estiguin llegint aquestes línies, es preguntaran quin és el problema. En Ramon no és la primera persona que té dificultats econòmiques per trobar un lloc per viure ni tampoc en serà l’última. Un problema d’il·legalitat? Tampoc. En el cas d’en Ramon, i amb la llei a la mà no s’ha produit cap injustícia al moment de fer-lo fora de casa seva. D’això en Ramon n’és molt conscient. Així doncs, què vol en Ramon? Diners? No. No és tampoc això. Ell mateix afirma que l’hi han ofert en repetides ocasions caritat però que sempre l’ha rebutjat. Així doncs? El que vol en Ramon Garcia és que l’Ajuntament l’ajudi a poder trobar un lloc per poder viure amb el seu gos, però fins ara del consistori no n’ha obtingut resposta. Està disposat a pagar més de la meitat de la seva pensió i assegura que no és massa exigent en les conficions de la casa: “Puc, fins i tot, anar a viure a un altre lloc diferent de Mataró o bé treballar en feines domèstiques. En definitiva, en Ramon vol una vivenda digna a uns preus dignes. I no la troba.

Les ajudes de Serveis Socials
Des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Mataró, es gestionen diverses ajudes per a les situacions com la d’en Ramon o bé per a casos similars: “hi ha diferents maneres d’ajudar les persones amb difícil accés a l’habitatge: com les ajudes econòmiques pel pagament del lloguer o bé els programes socials per assessorar els que no troben una llar”, explica la  Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social. En el cas d’en Ramon, com hem explicat és difícil amb la llei a la mà atorgar-li noves ajudes, ja que fa temps ja n’havia rebut de la Generalitat. I per contradiccions de la burocràcia, ara no li toca repetir. Així que aquesta ajuda s’ha proporcionat a través de l’entrada al centre d’acollida. Tal com ens explica Carme Esteban, aquest és un centre que compta amb 24 places i que representa una solució temporal pels que s’hi troben. El perfil més típic que hi sol haver en un centre d’aquestes carcterístiques és el de persones amb alt risc d’exclusió social o bé famílies que passen per moments de desestructuració o d’altres múltiples problemes. No cal conèixer massa en Ramon per endevinar que el seu cas no es podria incloure en cap dels dos perfils. Allà dins, i tal com ell materix reconeix, en Ramon Garcia és un cas atípic.

Al darrere de tot plegat
Més enllà del problema personal d’en Ramon, s’hi amaga una problemàtica general molt més àmplia: el difícil accés a l’habitatge. És conegut per tots el fet que, avui en dia, al nostre país, pagar un habitatge és una autèntica proesa. Els preus dels lloguers no paren de créixer i els famosos “30 metres quadrats” que fa uns anys ens escandalitzaven, comencen a ser ja una mida habitual.

A Mataró, la situació no és pas diferent. Avui com avui, i segons dades de l’Ajuntament de la ciutat, el preu mitjà del metre quadrat per a la vivenda de lloguer és, ni més ni menys, que de 801 euros. L’any 2000, aquesta xifra era de 372 euros. Dit d’altra manera, en menys d’una dècada, el preu del lloguer a Mataró ha augmentat més del doble. Evidentment però, aquestes xifres són enganyoses si no les relacionem amb el creixement dels salaris. Les xifres aquí tampoc són massa esperençadores: en els últims 10 anys els salaris a Catalunya han augmentat un 30%, mentre que l’habitatge ho ha fet en un 245%. Poca cosa cal afegir a l’evidència. No anem al mateix ritme.

Des de la regidoria de Benestar Social afirmen que efectivament aquest augment desproporcionat dels preus de l’habitatge s’ha notat: “cada cop costa més trobar uns lloguers assequibles a les persones a les que ajudem, els preus no deixen de pujar”, assegura Carme Esteban, regidora de Serveis Socials. Malgrat tot, Esteban assegura que el de l’accés a una llar no és, ni molt menys, el problema més important que avui per avui tracten des del seu departament.

Preus alts, poc lloguer assequible
No poden dir el mateix des de la regidoria d’habitatge. De fet, el màxim responsable d’aquest departament a la ciutat, Francesc Teixidó, assegura que l’augment de preus també ha suposat un problema per a ells. Tal com ens explica el regidor, des d’Habitatge s’intenta trobar propietaris per gestionar amb ells els lloguers situant-los així a uns preus més baixos que els del mercat, però no és gens fàcil: “L’augment de preus ha fet que cada cop resulti més difícil trobar propietaris”, afirma Teixidó. Per això, ara s’està apostant per un altre tipus de política, la que ells anomenen de cessió dels pisos: “Amb aquest pla pretenem que els propietaris cedeixin a l’Ajuntament els seus pisos i així nosaltres els podem oferir a uns preus més assequibles”, afirma Teixidó. D’aquesta manera, els propietaris tenen la garantia d’unes bones condicions en el moment del lloguer ja que és el consistori qui ho gestiona tot. No obstant, aquest és un pla que encara s’ha de consolidar i avui per avui, com reconeix el regidor, els propietaris interessats són molt pocs. Falta encara una bona publicitat al respecte. En aquest sentit, la setmana que ve es presentarà un nou pla on es pretén avançar cap aquesta línia.

Un problema obert
De moment, el pla del que ens parla el regidor està per començar i els efectes es veuran a llarg termini. L’única cosa segura és que els preus no deixen de pujar, i l’administració atribueix totes les responsabilitats al sector privat. Caldrà esperar per veure si realment hi ha un canvi de tendències i finalment els preus es comencen a igualar amb els salaris. Però, mentrestant, en Ramon, el protagonista d’aquesta història segueix buscant un lloc per viure. Ell és optimista i creu que tard o d’hora alguna cosa trobarà. Però ja fa mesos que cerca i de moment no ha tingut èxit. Per a ell, no és fàcil esperar.

9 Comentaris

 Rafael Ramirez | 18/01/2008 00:29

La situación de Ramón García, no es el único caso, cada día son más las personas que se encuentran en la calle, con el único recurso de acudir a una caja o a un banco (una caja de cartón o a un banco del parque) Pero este año ya la cosa mejorara, las pensiones más bajas subirán un 5%, 07% más que el IPC.  
 
El problema de la vivienda en Mataró como en el resto de Cataluny y en todo el país, es que los poderes públicos, que tendrían que velar por la vivienda, disponiendo de un patrimonio de vivienda pública de alquiler, a precios relacionados con los ingresos familiares. Se dedican a especular con el suelo, para garantizar que no les falte el sueldo y muchas cosas más. 
 
Todo mi apoyo para la lucha de Ramón García, en contra de la injusticia social en nuestro país y, eso que somos la x potencia económica en el rankín mundial. 

 Lira | 18/01/2008 10:59

volem felicitat al Tot Mataró per fer aquest repotatge del problema que està patint en Ramon i el seu animal de companyia en Turbo, que ara es troben separats. Estem totalment d'acord amb el comentari anterior. 
rebeu una forta abraçada i molts ànims, estem segurs que la felicitat arribarà al Ramon i al turbo. 

 Dunia Ramiro | 18/01/2008 13:42

Sóc una de les autores del documental que s'emet aquest dissabte per La 2 sobre en Ramon i en Turbo.  
 
El documental s'emetrà pel programa granangular.cat a les 23h aquest dissabte.  
 
Esperm que amb tot el nostre ajut, com a mínim, fomentarem la reflexió sobre les persones que es veuen sotmeses a acabar els seus dies en aquestes condicions.  
 
Ànims Ramon! i una abraçada pel Turbo que no ho està passant gens bé aquests dies.

 broc | 20/01/2008 00:09

proposo que tots plegats fem una pluja d'idees per trobar una solució a aquesta cas. us poso les que he deixat a la web d'en ramon 
 
"Ramon, acabo de veure el programa gran angular. 
 
Has preguntat al centre d'acollida si et deixen tenir el gos a l'habitació? hi ha alguna norma que ho impideixi? 
 
Ramon, anem a provar si resulten aquestes idees per tal que els serveis socials de l'ajuntamet accelerin la solució i et paguin la meitat d'un lloguer amb la contrapartida que tu faràs algun servei a la comunicat (n'hi ha molts que poden fer la gent com tu, ja els pensarem. col.laborar en un centre cívic ensenyant fotografia, per exemple) 
 
1) el moment del dia que treus a passejar al turbo planta't davant de l'edifici de l'ajuntament i/o pumsa amb una pancarteta o dorsal (que pots portar tu a sobre o li poses una mena de dorsal al turbo) que digui: 
 
els grans, com els joves, mereixem l'accés a una vivenda de lloguer... 
 
o 
 
volen vivendes de lloguer per la gent gran. 
 
(els grans amb una pensió baixa tenen el mateix dret a disposar de les ajudes que dona la generalitat als joves que volen independitzar-se. les donen fins als 30 anys. Per què no les poden donar de la franja de la jubilació fins als 90 (per posar algun límiti n dir fins que ens morim) en aquells casos en què es viu sol i la pensió és mínima. 
 
si fas això cada dia, no t'estranyi que més gent, se t'afegeixi i reclami el mateix. 
 
Pensa una hora i la poses a la teva web perquè la sapiguem i puguem venir. 
 
Si no pot ser cada dia, en poden ser 3 o 4 a la setmana però l'important és saber la franja horària." 
 
QUI S'APUNTA A FER-LI COSTAT ? 
 
I a donar més idees sobre com pot col.laborar en ramon en el cas que l'ajuntament els trobesun pis de lloguer que ell pogues asumir amb part de la seva pensió i una ajuda de la generalitat? (bé la donen als joves) 
 
Volem Justícia per a tots!!!

 Eulenspiegel | 21/01/2008 11:46

Algú em podria explicar aquest problema legal? Si aquest senyor és el llogater del pis i el pis té una avaria d'aquesta mena, no li correspon pagar les despeses de reparació -i en el cas pertinent restauració- als propietaris de la vivenda? No es tracta d'un desperfecte que afecta a l'edifici en sí?

 Lira | 21/01/2008 21:21

ens apuntem !!  
Molt bones idees!

 broc | 21/01/2008 23:14

Jo tampoc acabo d'entendre els problemes legals.  
 
Els desperfectes d'una vivenda segons la llei els ha de pagar el propietari. En alguns casos això implica una pujada del lloguer (mínima i segons el cost de la vida) però no que el llogater vagi pagant la quantitat a través dels seus rebuts. 
 
S'Hauria de demanar un servei d'assessorament legal (i de franc) per part de les institucions quan es produeixen aquests casos.  
 
I continuo pensant el mateix que a l'altre comentari. Si la generalitat arriba a donar 400 euros (o més ) pels joves que s'emancipen, com no ha pensat en la gent gran que ha de viure de la pensió? 
 
les dues franges d'edat - la dels joves i la de la gent que cobra pensió mínima i sempre ha viscut de lloguer- estan en la mateixa situació de desavantatge. 
 
Ens haurem de començar a bellugar per regularitzar-ho. 
 
tant de bo aquest cas serveixi per aconseguir-ho.

 juan | 03/02/2008 09:55

A veces me pregunto donde vivo, en que pais me encuentro, cuando veo cosas asi es para plantearte todo, desde aquien votas aque le hacen con mis impuestos que no son pocos.Buena pregunta la de que pasa con los mayores, no tienen derecho a nada? Estoy encantado que se les ayude a los jovenes, de verdad!!Pero a los mayores que??Nada... 
En este pais y da igual donde vivas, si dices lo que los politicos quieren oir, eres un buen ciudadano, y si no lo dices, te tachan de retogrado, fascista y senofogo, JA!!Señor yo quiero que con mis impuestos ayuden a personas como Ramon Garcia, personas que an dedicado su vida a que Mataro sea lo que es, por que no hace falta ser alcalde para ...En fin... suerte Señor Ramon, que falta le hara

 Armand Segura | 13/05/2009 18:28

Aquest senyor ha estat victima del terrorisme municipal i conque el ajuntament forma part del sistema el resultat:Victima del terrorisme d'estat; Perque em de deixar en mans d'uns criminals (banca)els millors anys de la nostra vida?.

Comenta aquesta notícia!

Nom (Obligatori)	Comentari (Obligatori - Màxim 1000 caràcters)
E-mail (Opcional)
Codi de seguretat (Obligatori)
Normes d'ús

• Les opinions publicades en aquesta zona són enviades pels lectors de totmataro.cat
• Queda reservat el dret a eliminar els missatges fora de tema, publicitaris, il·legals. També s'eliminaran tots aquells missatges que continguin difamacions, provocacions, insults o continguts racistes o sexistes.