Avui dia ens trobem davant d’una societat clarament conservadora, que dóna un valor excessiu a la seguretat, per sobre dels valors de la llibertat. Si tenim en compte que un 90% de la gent gran té vivenda pròpia, és normal que la defensa d’aquesta propietat la converteixi en una persona conservadora, oblidant-se dels seus pares o avis, que en viure majoritàriament de lloguer, els convertia, si més no, en anti-conservadors. Inicialment els moviments dels joves indignats, mentre s’han expressat sense cap tipus de radicalisme, han estat plenament acceptats. Avui dia, quan aquests joves són clarament criminalitzats, per unes actuacions policials errònies que han acabat provocant violència, hi ha molts conservadors, els qui més o menys tenen dos rals, que temorosos de veure atemptada la seva seguretat, es mostren contraris a aquesta joventut sanament indignada. En aquests moments es trobem per Internet molts vídeos, que mostren clarament les complicitats de les classes polítiques amb financers especuladors, que han acabat generant la crisi actual, produïda per una minoria indesitjable de persones que afecta a milers de milions de ciutadans. Bé, aquests joves estan defensant que l’estat del benestar, del que han gaudit els seus pares i avis, no es desmantelli, i també el dret a tenir un treball, que els permeti, com als seus pares, tenir una vida pròpia. Estant defensant que no es compleixin les previsions actuals, de creure que les futures generacions viuran molt pitjor que les actuals.