Hi ha dies en què Mataró es bolca al carrer. El Dimecres de Cendra és un d’ells. Malgrat el fred que va anar calant a la Plaça de la Muralla, centenars de persones es van reunir per dir adéu al ‘gran torero’, Pellofa XXXIV. De fet, ja van ser molts els que es van anar succeint a l’Ajuntament – o ‘Ajuntafems’ pels amants del rei dels poca-soltes – per visitar la seva capella ardent i acomiadar aquell que durant cinc dies va governar, però que va morir a causa dels excessos.
La Comitiva va engegar la rua puntualment davant una gran expectació, per acabar a la Plaça de la Muralla, on ja tothom els esperava. Allà, a l’estil de ‘La Cubana’, l’espectacle va començar. Autoritats col·locades, Pellofa de cos present i el gran dilema: missa litúrgica o laica? La disbauxa, com cada any, va imposar-se per donar pas a una cerimònia allunyada dels tòpics, però no gens diferent de les altres edicions. Era el torn, llavors, de Doña Pilar, l’espanyolista que va oferir un discurs en què defensava fermament a Mònica Lora i que es va endur la gran xiulada de la nit.
Deixalles d’en PellofaTot i així, la tristesa es va apoderar de l’espai. Les espelmes creaven un mosaic en el qual s’hi deixaven entreveure cares de petits i de grans: tots pendents de les últimes voluntats de Sa Majestat. Uníson als versos “Donem fe d’aquesta estrofa, són deixalles d’en Pellofa…” perquè comencés un discurs ple de regals per tots. “Als meus hereus fotré amb l’impost de successions”, llegia el notari. Un Pellofa menys crític que en l’inici de mandat, va carregar de nou contra polítics i corruptes: “a en Mora li deixo la meva amant, que el veig una mica ensopit, però és que voler pactar amb el PP és pura pornografia”. A Artur Mas, d’herència, unes tisores esmolades i "els meus vestits de torero deixo a en Camps ex-president”. A banda d’alts càrrecs, no es va deixar pràcticament a ningú perquè va oferir “un passi als de la Unió de Botiguers perquè vagin de gust al Corte Inglés”, a més a més d’altres records pels de Robafaves i l’IMAC. Institucions arreglades, era el moment dels mitjans de comunicació: “A la tele que fa aigües li deixo un flotador, i a la ràdio un paraigües per aguantar el xàfec millor”. Això sí, en els temps que corren, en Pellofa no es va oblidar dels seus conciutadans i els va regalar un sac ple de disbauxa que va esbossar els primers somriures somiant amb l’arribada de Pellofa XXXV.
Quaresma entronitzadaFoc i, just després, cendres. Les deixalles d’en Pellofa van donar pas a la Vella Quaresma. El gegant mataroní va fer la seva entrada a la Plaça per lluitar contra els Set Pecats Capitals i imposar els quaranta dies de severitat que queden per arribar a la Pasqua. Disfresses fora, s’ha acabat la diversió. Tot torna a la normalitat i la figura de la Quaresma obra de Marc Prat, ja impera a la Plaça de la Peixateria. I de lluny, ja retronen els primers cants de “Serra la Vella…”.