Diada dels infants, i alhora dels no tant infants.El nen o la nena que tothom porta en el seu interior ha de ser acurada per la part adulta de tota persona.Aquests dies de Reis són dies per afavorir aquest nen o nena interior. Aquesta part infantil de tota persona adulta no s’ha d’imputar, tallar, anul·lar sinó cuidar, tenir-la en compte perquè permet viure la vida també amb il·lusió malgrat les dificultats que la vida pot portar i moltes vegades no es poden evitar. Certament, cada persona com cada família son úniques. I en ser úniques viuen aquesta diada de forma diferent.Això no treu que el món dels infants sigui un món que hem de cuidar. Fer feliços els petits com les petites el millor possible, però amb un sentit de realitat.Un sentit de realitat és aquella dita catalana: “Les masses piquen”. Els excessos fan mal.La infantesa és creativa i un excés de joguets embafa. El nen o i la nena se’n cansen i no fan cas als regals. Podríem dir “pocs i escollits”. Que l’infant en pugui gaudir ja que la sorpresa del moment queda anul·lada per haver d’obrir un altre joguet. I de sorpresa en sorpresa. No hi ha constància. El temps de gaudir d’una sola cosa és molt curt. Se’n passa a una altra.És evident que un criteri així va en contra d’una societat de consum. I aquí entra la capacitat dels grans, pares-avis-oncles, de posar-se d’acord. Quantes vegades els regals es fan per la satisfacció dels grans i no per les conveniències educatives dels petits. És cert també, que pot tenir una justificació aquest comportament, però cal ser-ne conscient a fi d’ajudar a créixer la infantesa de forma madurativa.Per altra banda, quantes diades de reis mags hi ha al llarg de tot l’any:com l’aniversari, el sant i altres ocasions on sempre hi ha regals…