En l’Àmbit 1 i 2 de l’Ateneu Caixa Laietana es pot veure, del 16 de setembre al 31 d’octubre, La Mostra Col·lectiva Sant Lluc 2010. És dóna, així, el tret de sortida a l’exposició més emblemàtica dins l’art mataroní i comarcal.Ja fa temps que la seva fórmula genera controvèrsies, dubtes, discussions fins i tot. Preguntes com: Val la pena inserir-hi 90 obres?, És la millor manera de potenciar els nostres artistes?, Tot hi cap?, etc., ens vénen al nostre cap.Potser és un dels anys que el que s’hi presenta sembla que ja ha estat vist, és aquell déjà vu que ens deixa indiferents. Artistes consagrats que repeteixen temàtica i estil, i artistes no tan coneguts però que no sorprenen pel seu treball.Com diu la Comissió Organitzadora davant la crisi s’han de buscar solucions, probablement aquesta premissa es podria aplicar al Sant Lluc. El ‘renovar-se o morir’, tard o d’hora, s’haurà d’aplicar a aquesta col·lectiva.
Vénen temps difícils en l’art, en la cultura, mancaran diners per tots cantons, però el que no ha de mancar és iniciativa, bona gestió, idees amb fonaments, alegria i il·lusió per aconseguir el màxim rendiment amb el mínim econòmic.No és una crítica fàcil la que vull aconseguir amb aquestes paraules, sempre he cregut en el Sant Lluc, possiblement no sempre amb el seu model però sí amb aquestes ganes i optimisme que genera la seva comissió organitzadora.Lluny de tirar al terra un bagatge d’anys i anys de feina feta, encoratjo al seu equip a seguir-la fent, potser buscant canvis, més dinamisme, aquell poc i bo ens pot acabar generant un producte de qualitat…