Arran de la polèmica de les consignes en contra de la guerra i de les rectificacions de la Junta Electoral Central (JEC), s’ha creat un nou front de discusió entre els partits que diumenge competiràn pels vots de l’electorat.
En prou feines 72 hores la JEC ha emès tres comunicats, cadascún rectificant l’anterior, sobre la conveniència i la prohibició de la presència de cartells amb consignes no bel·licistes als col·legis electorals i els seus entorns. En l’últim comunicat, el JEC, deixa a l’elecció dels Presidents de les messes electoral la potestat de decidir sobre la presència de determinats lemes. En el mateix els prohibeix als membres de les taules, interventors o apoderats de lluïr cap consigna amb missatge electoral.
Les reaccions a Mataró
Referent a aquesta polèmica els primer en posicionar-se ha estat la CUP que en la seva assemblea va decidir, el passat dimarts, que els seus interventors i interventores als col·legis electorals exhibiràn emblemes amb el “NO A LA GUERRA”.
Emparant-se en la llei electoral, el president del PSC a Mataró, Esteve Terrades, afirma que la prohibició era absurda, doncs el lema “No a la guerra” no conté cap connotació electoral. Pel cap de llista de Ciu, Joaquim Esperalba, és una discusió que no té sentit: “és un error” promogut per aquells a qui els pot perjudicar la presencia de les consignes.
Per la seva banda Jaume Graupera, d’ICV, rebuitja la mesura, en tant que atempta contra la llibertat d’expressió dels ciutadans i ho considera un acte de censura. Tant ell com Terrades, assenyalen que la ciutadania és lliure de presentar-se el diumenge amb un adhesiu a la solapa.
Respecte a possible relació que es podria establir entre les consignes i algun partit polític, Esteve Terrades ho sentencia: “el No a la guerra és de tot el poble, no de cap partit”.
Jordi Aliberas // Freqüència Iluro