Els municipis participants en la III Trobada de Grans Ciutats que va tenir lloc ahir a Mataró, van acordar demanar al Parlament de Catalunya que aprovi una llei específica que les reguli. D’aquesta manera s’aconseguiria arribar a un grau superior al del simple reconeixement formal previst a la llei estatal de modernització dels governs locals. També va servir per posar de manifest les gestions fetes amb els serveis jurídics del Parlament de Catalunya sobre el procediment paramentari de declaració del règim de municipi de Gran Població.
“És el moment oportú d’introduir el debat sobre el paper dels ens locals, que, després de 25 anys de gestió eficaç i contrastada, encara estem ancorats en el 13 per cent de la despesa pública i tenim greus dificultats per obtenir el reconeixement institucional i competencial que mereixem.” Aquestes van ser les paraules de Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, referint-se al bon moment actual per realitzar la seva petició. Actualment ens trobem en un període d’elaboració de l’Estatut, d’un llibre blanc sobre l’administració local a nivell d’Estat i de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de modernització. El president del FMC, també es va referir a la situació propícia del govern català: “Ara que hi ha un Govern de la Generalitat amb molts membres d’origen municipalista i un nou Govern de l’Estat, s’ha de donar un tomb que ens tregui de l’oblit.”
Baron parla de la falta de recursos econòmics
Malgrat les queixes, Bustos va reconeixer que estan disposats a acollir-se al règim especial de grans ciutats, tot i que el consideren insuficient per resoldre els dèficits competencials i de finançament. L’alcalde de Mataro, Joan Antoni Baron, també present com a membre i amfitrió de la trobada, va denunciar que “els ajuntaments rebem les conseqüències de decisions que es prenen en altres instàncies, que sovint s’obliden d’acompanyar de recursos econòmics la càrrega de responsabilitat que se’ns adjudica.”
Els acords dels onze municipis
Com a conclusió de la trobada, els alcaldes dels municipis participants van prendre una sèrie d’acords resprecte la seva situació i la de la nova llei. Van voler reiterar que és una llei que creuen que no resol els problemes de fons que tenen els ajuntaments i demanen que sigui revisada i adaptada a les seves necessitats. D’altra banda, van demanar que el procés d’acolliment dels municipis a títol de gran ciutat sigui regulat per una llei autonòmica que permeti anar més enllà del previst a la Llei de modernització del govern local i fer saber al Parlament que són conscients de l’existència de diversos processos de reflexió paral·lels en marxa. Per acabar van solicitar una entrevista amb el ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla i amb el conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Joan Carretero.
II Trobada de Grans Ciutats
La III Trobada de Grans Ciutats va ser una reunió organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya. En aquesta hi van participar representants d’onze de les dotze ciutats catalanes de més de 75.000 habitants. Van assistir alcaldes i altres representants de Sabadell, l’Hospitalet, Reus, Lleida, Girona, Tarragona, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Grament, Cornellà i Terrassa. Aquesta ha estat la tercera trobada, després d’una primera celebrada a Reus i la segona que va tenir lloc a Lleida.