L’Ajuntament iniciarà els tràmits perquè els actes de Setmana Santa de la ciutat siguin reconeguts com a patrimoni cultural de la ciutat. CiU, PSC, PP i PxC van ser els grups que van defensar iniciar aquests tràmits. El portaveu del PP, José Manuel López, va afirmar que la festivitat suposa una "intensa activitat social amb un nombre considerable de mataronins implicats” i que "esdevé un element de promoció de ciutat". Des del PSC, Joan Antoni Baron afegia que es tracta d’un exemple d’integració i va aprofitar per seguir demanant “unes processons sense armes ni banderes". En la mateixa línia, l’alcalde Joan Mora la va definir com una "manifestació cultural i de fe sentida per molts mataronins". Mora es va mostrar convençut que gràcies al treball de les germandats, la Setmana Santa mataronina acabarà sent "la primera de Catalunya.".
Per la seva banda, ICV-EUiA i la CUP es van abstenir en la votació però els seus representants van voler deixar clar que amb aquest posicionament no es pretén menystenir la feina de totes les persones implicades en l’organització de l’esdeveniment. Tant Safont-Tria com Martínez van defensar la seva postura fent referència a la necessitat de defensar el laïcisme de les institucions.
“Que es parli de la nostra història”"Volem que es parli dels nostres 26 anys d’història”, deia el vicepresident de la Comissió de Setmana Santa, Jordi Merino, a l’inici de la seva intervenció en referència a “l’anècdota” de la participació dels legionaris. Abans d’entrar a glossar la festa i recordar els seus inicis, Merino va voler deixar clar que “som independents de qualsevol sensibilitat política, hem fet una feina seriosa i molt silenciosa al llarg de molts anys i és per això que volem ser reconeguts”. Finalment, el vicepresident va voler recordar que la processó general de Divendres Sant és una de les més participades i seguides de Catalunya.