Com passa moltes vegades, les noves tecnologies, sobretot les digitals, arriben a la societat per suplir i millorar les tecnologies analògiques. Aquesta és la situació en que es troba la comarca del Maresme, que des del passat mes de juliol està inmersa en la transició cap a la televisió digital. Amb aquesta migració cap a la senyal digital es millora la recepció i s’augmenten els serveis de la televisió convencional analògica. És un canvi cap a la televisió del futur, un salt qualitatiu.
La TDT, la Televisió Digital Terrestre, utilitza la tecnologia digital per transmetre la senyal —imatge i so, a més d’altres serveis interactius i internet— de la televisió. Aquesta tecno-logia funciona de la mateixa manera que les plataformes digitals via satèl·lit, com Digital +, però enlloc d’emetre des d’un satèl·lit ho fa per ones terrestes, utilitzant els mateixos centres emisors i antenes convencionals.
El projecte Maresme Digital
La comarca del Maresme ha estat la pionera en el desplegament de la TDT, amb l’ampliació de la cobertura a tot el seu territori. Pel nostre cel, a més de la pol·lució i dels avions, hi ha una altra entitat que la creua, són les ones. Ja sigui de ràdio o televisió, les ones travessen el cel de la nostra comarca. Ara bé, la mateixa orografia del Maresme fa que aquestes ones topin i no es propaguin més enllà.–
Per mitjà de dues fases d’implantació s’ha fet arribar la senyal digital a qualsevol indret de la comarca. La primera fase, iniciada el 12 de juliol d’aquest mateix any, consistia en la instal·lació de tres centres emissors de cobertura principal.
La segona fase, que s’ha iniciat aquest passat 9 d’agost, consistia en la implantació de nou centres reemisors per donar cobertura a les zones d’“ombra” —sense cobertura—, arribant d’aquesta manera a la totalitat del territori de la comarca.
Les avantatges de la tecnologia TDT
En comparar la Televisió Digital Terrestre, amb la convencional analògica, sembla que només tingui avantatges. La tecnologia digital permet ampliar els con-tin-guts, doncs és capaç de trans-metre 4 programes —canals— per freqüència, ja que aprofita millor l’am-ple de banda. La segona avan-tatge és la millora de la qua-litat de l’imat-ge i so, que s’assi-mila a la qualitat d’un DVD i mostra la imatge nítida. Les imat-ges doblades, els sons de fons, o les imatges “amb neu” desapareixen i es mostren sense cap tipus d’interferències. La tercera qualitat és la possibilitat d’accedir a nous serveis interactius i a serveis d’internet. A més, la TDT compta amb la característica de no necessitar d’una senyal pura al complet, doncs amb un 40% mostra les imatges amb la mateixa qualitat.
De fet, la TDT, més que inconvenients, precisa d’uns requeriments tècnics, una instal·lació, per a ser vista. Aquesta tampoc és complicada, depèn de l’immoble. La implantació es fa aprofitant l’instal·lació analògica. Les comunitats de veïns amb antena col·lectiva només han d’instal·lar un mòdul més per amplificar la freqüència. Les cases amb antena particular s’estalvien aquest pas.
Com ens explica l’instal·lador Jordi Perrariera, s’han d’ins-tal·lar tres mòduls que amplifiquen la se-nyal de tres canals: 43, 61 i 66/69. D’aquesta manera, a més de veure els 4 canals catalans (TV3, K3/33, 3/24, i un de pilot —pel canal 43–) i els 4 estatals (la Primera, La 2, Antena 3TV, i Tele5 —pel canal 61–) en digital, també es poden veure Veo TV i Net TV —pel canal 66/69—, dues cadenes de cobertura estatal que només emeten en TDT.
Són bastantes les llars que aquest estiu s’han decidit a instal·lar-se la TDT, com explica Perarriera, sobretot “per solucionar el problema de les interferències”. L’instal·lador narra com algun dels seus clients no creien que millorés tant la qualitat de la senyal: “Alguns clients s’han sorprès de la qualitat de la imatge de la televisió, després de molts anys de mala recepció de la senyal analògica.” Les empreses instal·ladores han d’estar habili-tades amb la certificiació adequada de la Generalitat.
El darrer pas per poder veure la TDT és la neces-sitat d’adquirir un receptor, ja sigui un aparell extern o un televisor amb el receptor integrat, s’ha de comprovar que tingui el segell DVB, Digital Video Broadcasting. Els re-ceptors externs, que es poden conectar a qualsevol televisió, tenen un preu apro-ximat que oscil·la entre els 150 euros dels més senzills als 400 euros dels més complets. Per altra banda, alguns nous televi-sors incorperen el receptor amb uns preus que varien entre els 900 i els 2.000 euros.
Per disfrutar de la inte-ractivitat dels canals cal disposar dels receptors que incorporen MHP, Multimèdia Home Platform, que per les seves prestacions són dels més cars.
A partir d’ara, els usuaris, els teleespec-tadors, tenen de termini entre 6 i 8 anys per traslladar-se al sistema digital de televisió, doncs està previst que al 2012 es porti a terme l’apagada analògica. És a dir, que es deixarà d’emetre analògicament les senyals dels canals de televisió. Per aquesta data tota la població de televisors i receptors de l’estat, que es calcula en uns 23 milions, només re-bran les emissions en digital.
Petit Glosari de sigles:
TDT La Televisió Digital Terrestre és un sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge i el so, a més d’altres serveis interactius i internet.
DVB El Digital Video Broadcasting és el segell de l’estàndard de la TDT, indispensable.
MHP La Plataforma multimèdia do-mèstica és la interfície que permet la interactivitat a través del televisor.